ELS WEBS DELS CANDIDATS

Les eleccions europees del 7 de juny seran les primeres que tindran lloc a Catalunya després de les eleccions als Estats Units. Donat el seu impacte mediàtic, és previsible que els nostres estrategues electoral n'hagin tret alguna inspiració. Una manera de comprovar-ho, és analitzar els webs dels candidats. (Aquest post, és un refregit de tres posts publicats al meu bloc acadèmic).

EL WEB D'EN TREMOSA

Un cop analitzada, podem dir que s'han quedat a mig camí. Naturalment, allò que crida més l'atenció és l'enllaç que permet fer microdonacions als ciutadans (si bé s'ha de dir que el botó mínim és de 10 euros, quan a la d'Obama, si no m'erro era de 5 dolars). Serà interessant veure quina serà la resposta dels electors. Recollirà el candidat una quantitat rellevant? O bé la desconfiança crònica envers els polítics, sumada ara a la desconfiança, encara força important, envers les transaccions digitals, farà que no obtingui la resposta adient? Ho seguirem atentament.

Per contra, on no s'ha seguit el model americà és en la feble presència de vídeos i recursos dinàmics. Sí que hi ha vídeos, però estan en un segon nivell, no en la portada. Tampoc hi ha música. L'eslògan no és un prodigi del màrketing polític, "Catalunya, porta d'Europa", sembla més un eslògan de turisme publicitari o de logística que de campanya electoral. També cal dir que inicialment el "Participa-hi", havia aparegut sense el corresponent pronom feble. Per "sort" l'han corregit.

En aquest sentit, hi ha el risc que el discurs del candidat se centri molt en la seva especialització professional i que en els mítings parli de, per exemple, "els containers del Port Barcelona", o dels slots de l'Aeroport del Prat. El problema és que ni els containers ni els slots voten. 

Un altre component que trobem a faltar, és el musical (no hi ha cap melodia). Sí que hi ha dos enllaços que porten al Grup de Suport i a l'imprescindible Facebook, però, per exemple, no hi ha Twitter, que permet una comunicació quasi immediata, ni blocs. Tampoc no hi ha cap component lúdic (els cada cop més imprescindibles jocs polítics). Si m'apureu, tampoc hi ha cap possibilitar d'atacar els adversaris. Cal tenir present que els socialistes són uns genis en aquest àmbit, i que no hi ha cap mena de dubte que tornaran a reincidir-hi.

En definitiva un web que podem qualificar com a força auster, quasi bé luterà, que suposo que vol donar una imatge d'un candidat seriós, competent, eficient... però que caldrà veure si aguanta el pressing destraler de la competència, que segur que no s'estaran per a austeritats a mesura que s'acosti la cita electoral.

Dos detalls més, abans d'acabar. La pròpia adreça del web, que no és particularment intuïtiva. I molt lligat a això, és que el disseny global del web respon totalment al disseny corporatiu dels blocs de CiU, de manera que, en certa mesura, el web sembla ser totalment orgànic. Això, naturalment, no és cap retret, però contrasta amb la imatge que sempre s'ha volgut donar del candidat, com una persona independent.

EL WEB D'EN JUNQUERAS

El web oficial de la candidatura d'Oriol Junqueras, incorpora en un racó el logo del partit pel qual concorre, si bé el seu disseny es troba a anys llum de la imatge digital a què ens té acostumat ERC. El protagonisme del partit sí que es dóna més en el faldó inferior que actua com a mapa del web i on s'han afegit, els recursos de la Web 2.0 (Facebook, Flickr, Youtube, Twitter i RSS).

Malgrat això, penso que es manté, una voluntat explícita d'emfasitzar la figura del candidat en detriment del partit. Resulta curiós en aquest sentit, que la resta de la candidatura no apareix per enlloc, com si els seus impulsors pressuposessin que únicament sortirà escollit el cap de llista. 

En termes generals, el disseny del web compta amb colors freds, amb una imatge molt nòrdica. El primer cop de vista resulta força atractiu, si bé continua existint massa text, i les imatges del candidat són omnipresents. Des d'aquest punt de vista no es pot definir més que un web top-down, és a dir, de dalt a baix, perquè el protagonisme dels ciutadans, dels electors, és limita a poder enviar un correu electrònic al candidat.

Ni tan sols s'ha inclòs un enllaç per fer donacions -o si hi és, no es veu a primer cop d'ull, que és el que hauria de passar. També constato que s'ha mantingut el joc d'emfasitzar les lletres UE del cognom del candidat. Un recurs des del meu punt de vista, massa vulgar, sense gaire imaginació.

Algunes aportacions interessants són les següents:

En primer lloc el banner rotatiu que es troba en la part superior del web i que dóna al web una certa dimensió dinàmica, que contrasta amb l'estàtica de la resta de webs.

En segon lloc, s'ha posat en un lloc destacat un vídeo del candidat, en format youtube, que és de suposar , anirà variant a mesura que transcorrin els dies.

També destaca força, en enllaç amb el Blog del candidat i l'Agenda que situa en un mapa de Google, el lloc on el candidat, se suposa, portarà a terme la seva activitat mitinera. Goso afirmar que la rellevància del Blog en el context del web pot ser deguda al fet que el candidat és un destacat acadèmic els escrits dels qual aporten sempre interessants elements de reflexió. Conscients d'aquest punt fort, se l'ha volgut reforçar en el web.

En definitiva, un web força agradable però que, malauradament, no incorpora elements participatius. I és una llàstima.

EL WEB D'EN ROMEVA

La característica principal del web del candidat d'IC-V i EUiA, Raül Romeva, és el seu minimalisme, la seva simplicitat. És un web que es concentra tot en una sola pantalla, vull dir que no has de fer servir la rodeta del ratolí per veure-la sencera. Els elements que criden l'atenció són els següents:

En primer lloc, l'hegemonia del color verd i en menor mesura de la tipografia rogenca, sense ser d'un roig fort, però. Això també lliga amb una destacada presència de les sigles de les dues formacions que participen en la candidatura. En segon lloc, la foto del candidat, que ocupa quasi bé una tercera part del web. Sens dubte es vol emfasitzar la figura del candidat, que tot cal dir-ho, ha estat dels més destacats, en la legislatura que ara s'acaba. En tercer lloc, la migradesa de text escrit, que en gran part és substituït per fotos o per banners que enllacen amb més informació. Dels tres webs estudiats és sense cap mena de dubte el menys textual, i això cal destacar-ho.

Pel que fa a les eines participatives (web 2.0), destaca un banner que enllaça amb el facebook, el youtube i el flickr, però no apareix el Twitter.

Però sense cap mena de dubte, l'apartat al qual se li dóna la major rellevància és la del Videobloc, on aparentment, els ciutdans poder adreçar preguntes al candidat. Malauradament, la interactivitat es redueix enviar missatges textuals, mentre que les respostes del candidat -o del seu equip- poden ser a través de vídeo o bé de correu electrònic. No hi ha, doncs, la possibilitat que els ciutadans li enviïn un vídeo al candidat. És una llàstima, perquè el que podria haver estat una iniciativa interessant, no acaba de donar tota la seva potencialitat.

El web es completa amb tres banners que enllacen amb el butlletí i amb dues temàtiques claus del programa de la formació, com són la campanya anti-nuclear i la crisi econòmica.

Sense ser d'una gran originalitat estètica i sense grans pretensions, aquest web presenta alguns aspectes interessants que assenyalen una interiorització d'alguns dels elements referencials de la internet política més avançada. Tanmateix, no sembla que l'equip de campanya li doni una excessiva rellevància. Tampoc no hi ha la possibilitat de fer donacions econòmiques.

VALORACIÓ GLOBAL

Jo diria, que en termes generals, no s'ha tret tot el profit que caldria a l'experiència de la campanya online portada a terme als Estats Units en el 2008. Si bé és cert que s'han incorporat elements com les donacions econòmiques o el videobloc, els webs dels candidats a les eleccions europees encar són lluny d'assolir la potència dels de l'altra banda de l'Atlàntic. Hi ha, per exemple, una total absència de jocs polítics o de campanya negativa, és a dir d'atac a l'adversari, element clau, si es vol fer una campanya que tingui un mínim ressò mediàtic. Jo no tinc cap dubte, per exemple, que els ecspanyols utilitzaran, sense complexos, aquests recursos. Pel que fa a la interactivitat i a la sinèrgia entre bloc i xarxes socials, no acaba de quallar. Seria interessant, en aquest sentit, saber si dins l'equip de campanya dels candidats, n'hi ha que es dediquin exclusivament a la campanya digital.

També és cert que les eleccions europees no són precisament les principals fites electorals i doncs, que els recursos que s'hi dediquen són molt petits. Potser caldrà esperar a les eleccions al Parlament del parc per comprovar si els equips de campanya hi aboquen tots els recursos, tota la imaginació i tot el coneixement que, suposo, estan adquirint de les campanyes electorals d'altres països i, principalment, dels Estats Units.