COM EN EL FRANQUISME, PERÒ AMB LA F1

Un dels meus mal records d'infantesa és la Setmana Santa televisiva. Els més joves els costarà molt imaginar com es podia viure amb dos canals ecspanyols de televisió en blanc i negre, i empassar-se els akelarres dels garrulos amb les caputxes tipus KKK. Penso que va ser llavors que em va immunitzar contra el pensament religiós per sempre més. Les odiava, aquelles tardes llarguíssimes d'una televisió que no podia suportar. Naturalment, amb el pas dels anys el meu menjacapellanisme s'ha anat apaivagant, tot i que encara a hores d'ara quan veig en Rouco, o el Garcia Gascó (amb accent, talòs!), els automatismes se'm disparen. No ho puc evitar. Jo he arribat a la conclusió que preocupar-se per la vida en l'hipotètic més enllà, és un acte de profund egoisme, tenint present la quantitat de problemes que tenim ara i aquí. Però bé, cadascú que es posicioni com vulgui, sempre i quan a mi no em toqui el que no sona. Naturalment, jo no tractaré condescentment una persona creient, com perdonant-li la vida. Més d'una vegada, m'he sentit incòmode quan un capellà o religiós, sobretot si era jove, s'adreçava a mi d'aquesta manera. No sé què es pensen! Mai ho he entès!

Però bé, aquest rotllo que us acabo de clavar ve a tomb pel fet que aquests dies ja tinc el tema de la Fórmula 1 de cotxes que em surt per les orelles. Quin veritable fàstic! No puc evitar traçar paral.lelismes entre la meva infantesa amb els garrulos de les processons, i els notes de la F1, pilots, periodistes i públics inclosos. Haver de suportar no sé quants dies la tonteria pija de gent fotent gasto de benzina, em posa malalt dels nervis. Sort que ara tinc 15 o 20 canals per triar, però és clar, quan vull mirar les notícies a TV3, m'adono que ni els horaris respecten... però què s'han pensat? 

Si us plau, perquè no apreteu el gas a fons, us sortiu per la tangent i us aneu a fer la mà d'una punyetera vegada?