SERÀ CASUALITAT?
En aquestes darreres hores han passat coses molt divertides. Vegem-ho. Va i en Carod, fidel al seu messellisme, diu que Esquerra continuarà en el govern, malgrat que l'acord de finançament sigui negatiu o a la baixa... Immediatament, salta als micros en Puigcercós i declara que potser hi haurà eleccions anticipades, entre d'altres raons per impedir la consolidació d'una candidatura unitària independentista... Bufa! Però que no remaven cap a la mateixa direcció? Serà ara Carod suspès de militància? No ho penso...
Més. En Mas, que veu el marron i es cura en salut dient que a la Casa Gran els independentistes hi són benvinguts. S'oblida, però, que també ho és en Piqué. Però suposo que això és un detall petit. Val a dir, però, que reconec -i ho explicito per fer feliç als meus estimats comentaristes Andreu i Josep Empordà- que, per primera vegada he sentit a en Mas tractar l'independentisme amb la dignitat, reconeixent-li el paper que li correspon. I això ho dic, perquè en Pujol mai ho havia fet això. Més aviat tot al contrari, el bescantava sense cap mena de consideració, i menyspreant-lo sistemàticament... Anem bé.
I ara ve la grossa. Serà casualitat que al dia següent que en Puigcercós parlés d'eleccions anticipades i en Mas s'adrecés directament als independentistes, el govern ecspanyol comenci a anunciar per tots els mitjans la propera transferència de Rodalies, o el proper acord de finançament, i que tot serà wonderful? Serà casualitat? Jo penso que no.
Ah, per cert, ja m'he associat a Reagrupament. Espero que tots els lectors d'aquest humil i senzill bloc també ho facin, si encara no ho han fet.
Ja ho sabeu, Joan, Rut i companyia, pel que s'escaigui i sempre al servei del País.
Etiquetes de comentaris: ARTUR MAS, JOAN CARRETERO, JOAN PUIGCERCÓS, JORDI PUJOL, JOSEP LLUÍS CAROD ROVIRA, JOSEP PIQUE, REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA
escrit per JOSEP el 4/30/2009 12:44:00 a. m.
11 Comments:
Benvolgut Josep.
Els tripartidistes i les seues terminals mediàtiques frisen perqué CiU i en Mas en particular comentin l'error de declarar-se pùblicament "independentista" per engegar la seua maquinària destinada a perpetuar-se en les institucions catalanes.
El nom no fa la cosa, i no he vist als "independentistes" nominalistes cap pas adreçat cap a la independència, i no només aixó, sino que, quant en Carretero fa un article a l'Avui concretant accions que caldrien per fer passes cap a la independència, els tripartidistes d' Esquerda, el fan fora del partit...perqué és massa de "dretes" i l'adreçan cap a CiU.
Donç guaita, company, si demá, l'Artur Mas cometés aquest error, estic ben segur del que passaria...seria massa de "dretes" per la majoria d' "independentistes nominalistes". Oi que m'entens?.
Donç vinga, ara, i forçant una mica la cosa, et parlaré de la part més tebia nacionalment parlant de CiU, és a dir, de la "U".
Els d'Unió, es declaran "confederalistes" fins i tot als seus estatuts. Dubtu molt que la majoria sàpiga qué cony vol dir "confederalista", però molts d'aquests que ho desaprovan, han fet manifestacions recolzant el "federalisme" del PSOE. Entre "confederació" i "federació", hi ha diferencies profundes...a favor del sobiranisme dels "confederals". No hi ha res més semblant a la independencia que una "confederació"...i no hi ha res més inamobible i definitiu i anodí i relatiu que el "federalisme", i més si aquest és espanyol. Recorda, quant Catalunya disposá de mes sobirania, era quant estaba "confederada".
A mi no em semblaria malament una confederació similar a la que el Sr. Salmond propugna per Escocia, ni que el borbó sigués el "cap d'estat" de la Nació catalana, com la reina d'Ingalaterra ho és dels paisos de la Commonwealt.Recorda, la reina d'Angalaterra és la cap d'estat del Canadá...i d'Austràlia, p.e.
I és que, a hores d'ara, a la Catalunya que sembla una habitació dels miralls, he arribat a la conclusió de que res és el que sembla, i cal no aturar-se en la semàntica que han possat de moda alguns filolegs botiflers de mena.
Per acabar, tal i com están les coses, li prego al Sr. Mas que NO ES DECLARI PUBLICAMENT com "independentista" i que treballi per aconseguir els màxims espais de sobirania per la Nació catalana, que d'equivocar-se, sempre hi será a temps.
Catalunya és com és, Josep, i no com voldriam que fos, i quant parlo de Catalunya, vull dir la catalunya fisica i la gent que hi viu.
Cordialment.
Josep:
La CUP al Parlament sí que seria una veritable sacsejada. Això d'en Carretero put a conservadorisme!
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/04/un_sector_de_la_cup_calcula_tenir_2_escons_al_parlament_57658.php
A mi, benvolgut Josep, en Mas també em va sorprendre, no tant per la textualitat de les paraules -que dites a l' Ateneu de Berga, serien mesurades- sinó per ser expressades al Cercle de la Diagonal, com a resposta a una pregunta, gens innocent, que havia arrosegat lleugers aplaudiments entre la concurrència, i que el lider convergent va saber reblar amb la contundència d' un revés a dues mans, aconseguint l' assentiment còmplice de molts dels presents.
No està gens malament, potser sí que es comença a descarar i poc a poc anirà abandonant els embuts, com caldria.
Els ecspanyols suposo que ni el nyap voldrien, però també veuen que enterrant l' autonomisme no assoliran el regionalisme, ben al contrari. Se la veuen a venir, la nostra intuïció ells l' han de tenir en format d' informació ben contrastada. Riure's de la Democràcia, com fan, no els serà mai favorable.
Salut i independència,
Cesc.
Ps, un tipus preparat com en Piqué el prefereixo tenir a CDC que al pp. Per allò de la doctrina d' aquell Secretari d' Estat que va acabar presentant el weather forecast a la tele.
Si avants ho dic, avants m'ho confirmen, com fa l'anonim que segueix al meu primer comentari. CiU put a conservadurisme!!...Mare meua!!.
Anem a pams,
Josep-Empordà,
Digues-me simple, però jo mai he entès aquesta mania d'amagar l'ou i no declarar-se públicament com a independentista. Per a mi és una deixalla de franquisme sociològic barrejat amb una subordinació ideològica al sociatisme.
Sobre federalisme i confederalisme, no insistiré per la simple raó, que per portar-se a terme calen com a mínim 2, i els ecspanyols no tenen ganes ni de federar-se ni de confederar-se, de manera que oblidem-nos-en.
I finalment, la realitat existeix per transformar-la, no per acomodar-s'hi, aquesta és la diferència clau entre una persona crítica i una altra conservadora.
Anònim Cupaire,
Ja he escrit per activa i per passiva que la CUP ha de centrar els seus esforços en la política local, arrelar-se en el territori i en les lluites concretes. Tot el que sigui fer el salt a la política nacional electoral, serà un drama, perquè no és una formació cohesionada ideològicament i serà molt fàcil introduir-hi divisions. La CUP és un actiu per mobilitzar la gent en les lluites del dia a dia i per posar ordre a la política local, i només després d'un procés de maduració i de generació de quadres es podrà penssar en altres fites. L'exemple de Vilafranca és molt positiu, però després tens l'episodi del portaveu aquell que va donar suport als calabresos... un desastre!
Possiblement la CUP si es presentés podria treure 2 o 3 diputats, és a dir entre 50.000 i 100.000 vots (sent optimistes). Molt bé. Però és que si en Carretero lidera una candidatura independentista transversal, el seu repte és arreplegar-ne entre 200.000 i 500.000 tirant curt!. Amb 2 0 3 escons fots el paripè al Parlament, entesos?
Aquí hi ha el perill que es repeteixi la duplicació de candidatures independentistes que va passar el 1980 amb el BEAN i amb Nacionalistes d'Esquerres... Si Reagrupament Independentista es presenta i també es presenta la CUP, es desaprofitarà una gran oportunitat... I qui està interessat en què això passi?
I respecte a en Carretero, jo no sé què cony dius, conservadorisme? Però si és l´únic que ha plantat cara i ha derrotat a sociates i a convergents a l'hora! Suposo que és tant conservador que els convergents de la Cerdanya el volien fotre a la presó, oi? Si us plau, no caigueu en les trampes dels sociates o dels calabresos.
Cesc,
A mi també m'ha sorprès agradablement que això ho digués davant dels empresaris. Segur que es van quedar amb una cara d'idiotes que encara els dura. Ja vaig escriure en un altre post que Mas possiblement mai serà President de la Generalitat, entre d'altres raons per haver-se carregat el President de la Caixa quan era conseller. O si més no ho tindrà molt difícil, i si vol aconseguir-ho necessitarà un suport amplíssim, i si necessita un suport amplíssim ha d'obrir-se a l'independentisme que cada cop és més extés.
I respecte en Piqué, jo sempre l'he considerat un mercenari o un pirata. Treballa per qui li paga, sigui la Generalitat, el PP o el sumsumcorda... No té cap mena de base ideològica, és com els esportistes que ara són d'un club i demà d'un altre... Com el Gasol, estic segur que si Catalunya li pagués més que Ecspanya seria el més independentista de tots...
Tens raó, Espanya, ni vol ser federal ni confederal...per ara. Malgrat aixó, la essencia del que he escrit, resta invariable.
I no es tracta d'amagar cap ou, es tracta de que la independencia s'asoleix per la força de les armes o per la força de la raó, però sempre per la força...imposada, i a hores d'ara i sempre, qui vulgui proclamar la independencia caldrá que tingui en compte quanta gent tindrá al darrera quant sigui el moment, no fos cas que al girar-se d'esquenes, es trobés sol, massa sol. Tots som humans, i el politic que proclami la independència correrá un gravissim ris personal que cal considerar...i els catalans, som els que som.
No seré jo el que perdi de vista la realitat en pro dels meus dessitjos.
És ben legítim voler constituir un partit independentista de centre-dreta, el que és més qüestionable és voler fer passar bou per bèstia grossa i emprar la idea de front nacional com a coartada.
http://tribuna.cat/opinio/politica/49/88900-front-patriotic
Josep,
En Piqué no és mal tipus. Només té una pega: que no és nacionalista. No sabia això de la Casa Gran. Deu ser que al PP ja no hi veu cap mena de futur. Clar, que és un personatge contradictori -camaleònic?-: va començar al PSUC i no a Bandera Roja, perquè era home d'ordre i va fer cap al PP.
Ara, és un tipus molt preparat. Orfe de pàtria, però molt preparat.
Ja va essent hora que ens desempalleguem dels complexes. Els d'ERC acusen a Carretero de dretà per defensar la independència i CiU evita autoetiquetar-se perquè és massa progre i radical... En què quedem?
Sobre el tema Piqué, coincideixo en que es preferible tenir-lo com company polític que com rival, encara que sigui un mercenari ideològc. Els almogàvers sembla ser que també ho eren, de mercenaris.
Jo també m'apunto al Reagrupament. Penso que és de covards quedar-se a casa i, per altre banda, penso que no hi ha res més de dretes que el conservadurisme acomodatici d'en Carod-Puigcercós i el miler de calabresos que viuen del montillisme espanyolista.
A cap defensor de Barcelona el 1714 li van preguntar si era de dretes; només li van dir: dispara!
Gràcies Josep, per esmentar-ho.
Ja ens coneixem prou i, per tant, no et sorprendrà l'afegitó.
Tu dius que en Pujol mai ho va dir públicament i es cert. Però clar, hi ha gent que ha tingut l'oportunitat de parlar-ne privadament, i ja no ara, sinò fa molts i molts anys, i et podriem dir que ...està més clar que l'aigua, la del desgel i l'embotellada. Bé deixem,-ho còrrer.
Per a l'inventari històric. En Carod també ha donat conferències al Cercle Equestre, i, nacionalment, no va arribar ni a la sola de les sabates d'en Mas.
Es l'audàcia de l'enganyifa i de la menjadora de Cambrils.
Sobre en Piquè.Home, jo vaig tenir l'ooportunitat de tractar-lo uns anys, quan estava al Servei d'Estudis de la Caixa. Ningú assenyat pot discutir la intel.ligència i la capacitat de treball, i de gestió, d'en Josep Piqué. Ningú. Políticament podriem dir que és un tastaolletes? Psuc, PP (ministre d'exterior)...i ara comencen a dir que a la Casa Gran potser també hi cap? No seria una Casa Gran si no pogues estar un senyor molt intel.ligent, que va ser Bandera i del Psuc diversos anys, i que va entrar a l'administració de la Generalitat com a Director General a la Conselleria d'Industria del Sr. Joan Hortalà, secretari general d'ERC, durant la legislatura 80-84, i on va fer una feina extraordinàraia, extraordinària, al servei del pais i de la seva industria. I hi va seguir després de la primera legislatura (CiU+ERC, d'en Barrera), un temps més. I ho va fer molt i molt bé. Ja aleshores coquetejà i conquetejaren amb ell per incardinar-se a CDC, però no s'hi decidí. Amb el Psoe ben instal.lat, va ser cridat a feines semblants sobre els sectors industrials, per amics seus professionals, del Psoe, pero tampoc s'hi va voler carnetitzar. Al primer govern minoritari Aznar, Piqué figura com a Ministre d'Industria. (independent, ei, independent). I ho fa força bé, tant que el mateix Aznar el fa pujar esglaons, com sap idiomes i es viatjat, a més, el situa de Ministre d'Afers Exteriors i portaveu del govern espanyol i tampoc ho fa malament, però a canvi, ha d'agafar el carnet del PP i l'agafa.
Bé, aquest recull històric d'una traiectòria es per a recordar que un que fou del Psuc ha estat del PP, sí, i no es el primer ni el darrer cas,(i que gent que estava al Psan van anar a TLL i després van fer entrisme a ERC, etc.) però que, sense fílies ni fobies, cap persona normal pot negar la seva capacitat. I la gent capacitada
mai sobra en lloc. Mai. Capacitada i demostrada, professionalment, didacticament, intel.lectualment, i industrialment.
Sincerament, jo veig, per dir una cosa, molt més capacitat i honest, sí, honest, al Josep Piqué que a l'Anna Birulés, també ben coneguda i bona professional. (i amb un marit del Psc-Psoe, per cert).
Tant de bó gent tant preparada com en Piqué hi col.laborés a la Casa Gran. I tant!!
Dius una cosa que té molta importància. La teva profecia de que l'Artur Mas no serà Presient de la Generalitat perque va tenir la vàlua, capacitat, i decisió política i de govern, com a Conseller d'Economia i Finances primer, i després com a Conseller en Cap, d'impulsar l'adaptació normativa catalana de limitar a 20 anys (20, nomes 20, ...)el temps màxim de poder estar als consells d'administració de totes les caixes catalanes, de totes. I això va comportar que el temps expirés per a Pepe (com li agrada que li diguin per Madrid)ó José Vilarasau, al front de la Caixa.
Primer matissem. Al final, aquesta norma catalana també va ser norma estatal, per adaptació de la llei espanyola. O sia que...el temps es inexorable.
Malgrat els cants dels captius (favors deguts), dels pilotes, dels psociates, dels psuqqueros, i dels amics de l'alta classe d'alts funcionaris o industrials que parlen encara castellà a casa seva i amb els seus fills, (del Circulo Ecuestre pur i dur), sobre la injusticia i tal, a mí em sorpren, i molt, que, en el cas que això pogues ser veritat, TOTS ELS DEMÒCRATES NO LI ESTEM/ESTEU AGRAITS A L'ARTUR MAS PER DEMOSTRAR NOVAMENT, AMB FETS, no amb paraules buides, QUEL UN GOVERN CATALÀ no ha d'estar mai al servei d'un personatge per poderós que sigui, PERO QUE MAI HA PASSAT PER ACAP URNA, com en Josep Vilarasau.
Els governs democràtics estan pel damunt dels interesos personals. I LIMITAR A 20 ANYS (quan a nivell polític es demana limitacio de 2 legislatures de govern, seguint l'exemple presidencial USA) l'estada al front d'una institucio financera que està TUTEL.LADA, per llei, i SUPERVISADA per la Generalitat de Catalunya, és una mesura ben normal.
No entenc que ningú la pogui discutir o posar en questió. I la van posar en questió, fortament, en Maragall, els maragallistes, els ciutadans del canvi a millor , els de Nicaragua, els del Baix Llobregat, els de l'Opus, el Guardans pare i els seus amics, i un sector important de finançadors del PP català. Tot valia per a criticar CDC, en Pujol i en Mas.
Però en Mas va fer el que calia fer. Inmaculadament democràtic. I no solament els 20 anys van afectar en Vilarasau, també a d'altri.
Es cert que en Vilarasau mai havia acceptat i entès que un govern català pogues tenir criteris diferents als seus en moltes coses. Però es un problema d'habits democràtics. Tu creus que un Director General posat a dit des de Madrid el 1976, (després d'una carrera fulgurant al tardofrqnuisme.Format com un dels joves teenòcrates de l'INI havia estat director general del tresor i de politica financera, a los Madriles, abans de venir el febrer 76 a modernitzar la Caixa.), preten,i ho fa el 1999, després de 23 anys de DG, es fa nomenar President de la Caixa (pactat el relleu d'en Samaranch, uns dels seus gran amics i deutors de favors...(, i té les ínfules de nomenar dos directors generals ex-aequo (Fainé i Brufau). Vilasarau feia i desfeia com el Borbó a qui li regalava (amb els diners nostres de tothom que es client de la Caixa) els Bribons. Quan la Generalitat, a qui no va tenir ni la delicadesa d'informar abans (mai ho feia en temes importants, total era l'autoritat de supervisió...i era catalana...i era nacionalista...) li diu que vulnera la llei catalana de caixes, que preveu nomes un Director General, encara xuleja. (era el 1999, recordem-ho i en Vilarasau donava per descomptat que el seu amic Pasquis guanyaria en Pujol....i la va cagar...)
Vilarasau fa un pols a Mas i a Pujol, a qui vol emprar per a fer canviar el criteri legal de la conselleria d'en Mas. En Pujol li diu que en Mas es qui te la competència i que parli amb ell, pero que la llei catalana no es modificarà, per a donar una sortida al caprici -insòlit- del que es creia reiet de la Caixa, de tenir dos princeps hereus i aixi seguir control.lant'ho tot.
La Generalitat , per escrit, el va requerir a que el Consell d'Administracio de la Caixa (la societat civil.......servil.... que havia provat gairebé per unanimitat, gairebé, però no unànim...ha ha) designi el Director General únic, que preveu la llei, en un termini de temps urgent i concretat.
Aquesta revolcada al criteri borbònic del Pepe Vilarasau li va agriar el caràcter i es va emprenyar. Dos problemes. Va fer-se nou consell i el consell aprovà, aleshores sí per unanimitat, un director General, en Fainé, ...)
Si aquesta exemplar actuació de govern, al servei del pais, de la Caixa, de totes les caixes, de les lleis, de tots els impositors, de tots els ciutadanas, d'en ARtur Mas li pot costar no ser President, en el fons, benvolgut Josep, vols insinuar que això que tenim és bananer, que els fils que mou en Vilarasau encara, des del seu aparent retir, són mes importants que els vots dels ciutadans??
Que en Vilarasau n'hagi parlat malament, per despit, d'en Artur Mas i d'en Jordi Pujol, des de fa molts anys, molts, és un fet conegut i semipublic o public del tot. Es el tipic exemple del "baro de la diagonal" que es creu que pot fer i desfer governs, lleis i mesures. Això ho va fer el 1976 amb en Fuentes Quinta, bé, però amb els governs nacionalistes d'en Jordi Pujol no ho ha pogut fer, excepte el període d'en Macià Alavedra.
Però l'obligacio dels governants demòcrates i nacionalistes es governar per al conjunt del pais, i no per a un "home administrador de diners aliens per important que sigui".
En canvi, en Vilarasau sempre ha parlat molt bé d'en Maragall, d'en LLuch, d'en Serra, etc. Per alguna cosa serà.
I, relligant-ho tot, recordar-te amic Josep, que en Josep Piqué també fou temptat per l'or d'en Vilasarasu per a quedar-se a la Caixa i no marxar a la Conselleria d'Industria de la Generalitat de Catalunya de la primera legislatura. I en Josep Piqué, jove aleshores, va rebutjar l'oferiment i la insistència d'en Vilarasau (a qui també li va sentar molt malament que l'abandonessin per anar a l'administracio nacionalista pujolista..), i va mantenir la paraula donada a Joan Hortalà, el seu catedràtic preferit, atès que en Teoria Economica dificilment torbarem professors i professionals tant preparats com aquests dos.
Bé, Josep, ja he perdut un dels meus articles que tenia a mig fer, des de fa temps, per al "meu " bloc...però el tema Vilarasau dona per a molts articles...i les seves relacions polítiques-econòmiques....que a molts de vosaltres us poden esglaiar una mica.
La realitat no és el mite que es construeix amb els diners de les grans companyies anunciants. Però dona per a molt, ..
Ben cordialment,
Andreu
tecnócratas del INI ocupó las direcciones generales del Tesoro y de Política Financiera antes de incorporarse como director general de la Caixa.3
Publica un comentari a l'entrada
<< Home