dilluns, 20 d’abril de 2009

El "noi de Puigcerdà" i la 'Ndrangheta mediàtica

L'operació politicomediàtica d'anihilació (intent d'anihiliació, més aviat) d'en Joan Carretero, s'acompleix fil per randa. És de manual. I al capdavant, trobem la premsa amiga dels calabresos, la que podem anomentar la 'Ndrangheta mediàtica. Entenem per aquest concepte tota l'estructura mediàtica que s'ha muntat a l'entorn del poder calabrès, i que té per objectiu vendre la suposada "tasca de govern" dels consellers calabresos a can Montilla.

Doncs bé, la 'Ndrangheta mediàtica, està demanant a crits la decapitació de Carretero. I per aconseguir-ho, no s'ha estat d'intentar aixecar un estat d'alarma social, tot intoxicant i desvirtuant el contingut de l'article del Dr. Carretero. 

Dos representants d'aquesta 'Ndrangheta mediàtica, són els diaris digitals Crònica i el directe!Cat. Llegir els editorials que pengen avui sobre el tema et fan venir basques. Els primers, sembla que tinguin pressa per fer funcionar la guillotina. De fet, frisen per fer-ho. Entrar en el seu argumentari és una veritable pèrdua de temps, perquè és un exemple peremptori de manipulació. Els segons, a més a més, es permeten el luxe, sobrats com van, de titllar Carretero, de "el noi de Puigcerdà". Només aquesta mala folla, ja els invalida. Però és que si llegim el text ens trobem si fa no fa el mateix parti pris -que diuen al Quebec- que en l'anterior. I la mateixa mà que assenyala el patíbul. 

A aquests dos aprenents de trinxeraires cal afegir els germans grans de l'Avui, i una agència de notícies, que també han tingut en els darrers dies un paper ben galdós.

El manual del bon estalinista, diu que un cop creat l'estat d'alarma social, el botxí (o qui assumeix el rol de tal), crida a capítol el díscol o heterodox, com a pas previ al seu processament, i deixem-nos d'eufemismes -processament, condemna i execució.

Aquest és el pas que acaba de donar el tontet d'en Ridao. Després de ser humiliat radiofònicament per en Carod-Rovira (vegeu més avall), ara el "noi de Rubí", pretén assumir el paper de jutge del tribunal popular tripartit. Però quina comèdia és aquesta? Quin nivell de patetisme s'està arribant?

Cal acabar amb aquesta colla de tarats. Pel bé de Catalunya, però també pel bé de les persones normals, racionals. He dit.

PD. La humiliació d'en Ridao per en Carod Rovira va ser doble. Entrevistat per en mamarratxo d'en Basté (santa paciència, i santa ignorància!), en un moment determinat li pregunta, "I el secretari general...?", i la morsa, vacil.la, "...el secretari general..." sense saber a qui es referia, i en Basté l'ajuda, "En Ridao". Brutal, senzillament brutal, en Carod no sap ni qui és el secretari general del seu partit! La segona humiliació és que va reconèixer que entre les persones que sabien el pas que anava a donar -de renunciar a la candidatura-, i que hi cabien en els dits d'una mà, no hi era en Ridao. Déu n'hi do!

Etiquetes de comentaris: , ,

5 Comments:

Blogger Quico Ventalló said...

Josep, no hi ha res més semblant a la trajectòria d'un boomerang que els atacs de l'aparell cambrilo-ripollenc.
Per altre banda, el senyal més evident que tenen la batalla ( i la guerra perduda) és que tots els comentaris despreciatius cap a Carretero, sense excepció, provenen de càrrecs polítics, funcionaris o alliberats; ergo, només estan a favor de la cúpula els qui deuen el seu sou a la cúpula. La resta, el poble, estem a la oposició. Poc futur té una direcció que només es "creguda" pels qui en deuen la subsistència.

20 d’abril de 2009 a les 22:30:00 CEST  
Anonymous okb said...

És normal que els calabresos apretin. Si no aconsegueixen alliberrar-se de'n Carretero, hauran d'apretar al seu soci, l'Honorable Montill. I aquest, també els esbatussa perquè calmin a en Carretero, perquè sino ell es veu forçat a apretar a en Roderic Sabater, el seu amo que tan poc estima. En resum, els sociates i calabresos associats a la Menjadora sl, s'han de mullar, i això els fot dels nervis.

21 d’abril de 2009 a les 0:19:00 CEST  
Blogger Miquel said...

La ja famosa cúpula esquerrana s'hi haurà d'esmerçar per desprestigiar Carretero després del xoc brutal del seu article a l'Avui. De moment, el doctor, ja ha rebutjat entrevistar-se amb Ridao sobre la qüestió: quan el missatge és clar, sobren les discussions. Chapeau.

Per cert, ara els mitjans i la societat es fan ressò de la senyera a la web del Departament d'Estat dels EUA, que ja ens vas descobrir fa forces dies. Veig que ningú esmenta que fores l'autor de la troballa, ni tan sols l'Avui ho menciona...

21 d’abril de 2009 a les 4:33:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

El meu objectiu, des de la signatura del ogminios "Pacte del Tinell", ha sigut combatre amb totes les meues modestes forces als tripartits PSOEcialistes, i com que la ùnica força politica catalana en condicions de descabalcar als PSOEcialistes de les institucions catalanes son els de CiU, donç res!, a recolzar a CiU de manera incondicional fins a assolir l'objerctiu. Aquesta ha sigut, des de mitjans de de desembre del 2003, la meua ùnica estratègia politica personal. Recordeu, "Mas o Montilla".

Ho reconec, ara mateix, en Carretero m'ha descol.locat i m'ha fet dubtar. Estaré amatent al que passi, però l'objectiu primer, continua invariable, si més no, mentres veiem qué passa. L'objectiu final, el comparteixo totalment amb el Dr. Carretero, però, com deian els nostres avantpassats, "primum vivere".

21 d’abril de 2009 a les 10:01:00 CEST  
Blogger Dies de fúria said...

molt ben vist, amic Josep.

elies

21 d’abril de 2009 a les 11:53:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home