El "noi de Puigcerdà" i la 'Ndrangheta mediàtica

L'operació politicomediàtica d'anihilació (intent d'anihiliació, més aviat) d'en Joan Carretero, s'acompleix fil per randa. És de manual. I al capdavant, trobem la premsa amiga dels calabresos, la que podem anomentar la 'Ndrangheta mediàtica. Entenem per aquest concepte tota l'estructura mediàtica que s'ha muntat a l'entorn del poder calabrès, i que té per objectiu vendre la suposada "tasca de govern" dels consellers calabresos a can Montilla.

Doncs bé, la 'Ndrangheta mediàtica, està demanant a crits la decapitació de Carretero. I per aconseguir-ho, no s'ha estat d'intentar aixecar un estat d'alarma social, tot intoxicant i desvirtuant el contingut de l'article del Dr. Carretero. 

Dos representants d'aquesta 'Ndrangheta mediàtica, són els diaris digitals Crònica i el directe!Cat. Llegir els editorials que pengen avui sobre el tema et fan venir basques. Els primers, sembla que tinguin pressa per fer funcionar la guillotina. De fet, frisen per fer-ho. Entrar en el seu argumentari és una veritable pèrdua de temps, perquè és un exemple peremptori de manipulació. Els segons, a més a més, es permeten el luxe, sobrats com van, de titllar Carretero, de "el noi de Puigcerdà". Només aquesta mala folla, ja els invalida. Però és que si llegim el text ens trobem si fa no fa el mateix parti pris -que diuen al Quebec- que en l'anterior. I la mateixa mà que assenyala el patíbul. 

A aquests dos aprenents de trinxeraires cal afegir els germans grans de l'Avui, i una agència de notícies, que també han tingut en els darrers dies un paper ben galdós.

El manual del bon estalinista, diu que un cop creat l'estat d'alarma social, el botxí (o qui assumeix el rol de tal), crida a capítol el díscol o heterodox, com a pas previ al seu processament, i deixem-nos d'eufemismes -processament, condemna i execució.

Aquest és el pas que acaba de donar el tontet d'en Ridao. Després de ser humiliat radiofònicament per en Carod-Rovira (vegeu més avall), ara el "noi de Rubí", pretén assumir el paper de jutge del tribunal popular tripartit. Però quina comèdia és aquesta? Quin nivell de patetisme s'està arribant?

Cal acabar amb aquesta colla de tarats. Pel bé de Catalunya, però també pel bé de les persones normals, racionals. He dit.

PD. La humiliació d'en Ridao per en Carod Rovira va ser doble. Entrevistat per en mamarratxo d'en Basté (santa paciència, i santa ignorància!), en un moment determinat li pregunta, "I el secretari general...?", i la morsa, vacil.la, "...el secretari general..." sense saber a qui es referia, i en Basté l'ajuda, "En Ridao". Brutal, senzillament brutal, en Carod no sap ni qui és el secretari general del seu partit! La segona humiliació és que va reconèixer que entre les persones que sabien el pas que anava a donar -de renunciar a la candidatura-, i que hi cabien en els dits d'una mà, no hi era en Ridao. Déu n'hi do!