divendres, 17 d’abril de 2009

LES RATES SALTEN QUAN EL VAIXELL S'ENFONSA

La "renúncia" de Carod a ser candidat d'ERC a les properes eleccions al Parlament del parc, no només és una fugida davant els catastròfics horitzons electorals del partit. És, també, un regal enverinat al seu botxí. És deixar que Puigcercós i els seus acòlits, cremin a foc lent, que la pinya sigui tan gran que després ja no es refacin. Fixeu-vos que ha deixat ben clar, Carod, que no es retira. Senzillament fa un pas enrere, o si voleu, salta del vaixell... per tornar-hi a pujar quan el capità ja hagi desaparegut.

Qualsevol que conegui Carod personalment -no és el meu cas, tret d'alguna salutació efímera- o qualsevol que l'hagi estudiat i seguit -aquest sí que és el meu cas- sap que és metafísicament impossible que Carod es retiri de res. No concorda amb la seva personalitat messiànica -i aquí trobem una concordança amb el seu mestre, que no és altre que Jordi Pujol.

Carod, que degut al seu càrrec governamental, té accés a informació privilegiada, sobretot pel que fa a les prospectives electorals, sap del cert que dels 21 escons d'ara es passarà als 15, en el millor dels casos, o fins als 12 o 11 en els pitjors o fins i tot menys si ERC acaba dient sibwana a l'acord de finançament, i passant olímpicament del referèndum intern. O si no es planta quan es faci pública la sentència del nyap.

Passar de 21 a 15 -siguem generosos, per una vegada- vol dir que les hòsties per mantenir l'escó entre els actuals parlamentaris seran intenses i infinites. Cap d'ells voldrà perdre'l. I naturalment, donat que qui controla les llistes, sempre és la direcció, tots els actuals diputats -tret d'un- són autèntics guàrdies de corps de Puigcercós i la seva gent. Vaja que matarien la seva mare si ell els ho ordenés. En aquest context, Carod no tenia la més mínima possibilitat. Zero.

Bé sí, en tenia una. Haver intentat pontejar les estructures orgàniques i recórrer al cor de la militància, conscient com és que en retòrica i en oratòria és el millor polític català actualment. Infinitament millor que en Putxi, naturalment. Però aquesta opció outsider, es contraposa a la imatge que vol vendre d'home madur, reposat, moderat, en definitiva d'ordre. Ni vol, ni probablement pot, tornar a les trinxeres. És molt més intel.ligent esperar que el seu adversari es cremi com un misto, per després tornar a aparèixer com a salvador i messies.

Cacera de bruixes
A més a més, es dibuixa clarament, que l'acord si es pot dir així entre Carod i Puigcercós, implica l'inici de la cacera de bruixes contra la dissidència, és a dir, contra els renovadors. Les properes setmanes, si no dies, veurem que la tolerància s'haurà acabat. La iniciativa del referèndum intern pel finançament, ha fet molt de mal, i estan disposats a boicotejar-la al preu que sigui. No només Vendrell ja va assenyalar el camí ara fa uns dies. Avui mateix, Carod ha afirmat que el suport a la direcció és hegemònic dins de la militància, la qual cosa, naturalment és un senyal per liquidar els renovadors, menystenint-los com una minoria.

Una proposta
En aquest sentit, jo recomanaria a l'únic diputat d'ERC que no s'arrenglera amb les tesis oficials, que, si finalment, es boicoteja de la manera que sigui, el referèndum intern sobre el finançament, optés per una resposta institucional contundent -no limitant-se a fer declaracions. Fets, no paraules. Com per exemple, sortir del grup parlamentari, i aprofitar la resta de la legislatura, per esdevenir el portaveu de l'independentisme no domesticat, és a dir, ras i curt, de l'independentisme a seques, per després convergir amb una candidatura el més unitària possible, que ja es comença a albirar...

Jonqueres
Vaig assistir al cinquè sopar blocaire d'en Dessmond -no me n'he perdut ni un. Ara, amb l'Oriol Jonqueres

Amb l'Oriol passa exactament a la inversa que amb el Carod. Si aquest últim, quan veu la catàstrofe se n'allunya perquè no l'esquitxi, l'Oriol, per contra, accepta fer el paper de tonto útil, de fet, de segon plat -recordo que el primer era la Mònica Sabata. Amb la seva candidatura, Puigcercós, té molt a guanyar i poc a perdre. Si guanya, ell s'apuntarà la victòria, i el dia 8 de juny, el dia després de les eleccions, com aquell qui diu, l'Oriol no pintarà res, o quasi res. Si es foten l'hòstia, cap membre del partit en sortirà malparat, perquè l'Oriol és un company de viatge. Des del meu respecte personal i intel.lectual per l'Oriol, penso que s'equivoca, intentant legitimar i donant oxigen una direcció que té els dies comptats. Però ell és prou espavilat per saber-ho...

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

7 Comments:

Anonymous Manel des de l'exili said...

Penso realment el mateix, Josep, m'has estalviat l'article.
De fet respecte al Junqueras he fet una aposta al meu bloc personal per veure quin resultats obtindrà

17 d’abril de 2009 a les 11:43:00 CEST  
Blogger Quico Ventalló said...

El que fa por als unionistes és una Esquerra independentista amb personalitat pròpia i no amistançada amb el poder. El pacte Carod-Puigcercós significa el progressiu afebliment del partit i la seva domesticació en la línea de seguir exercint el paper de complement subsidiari als dos partits majoritaris, CiU i PSC.
Vist des de fora, doncs, tot plegat dona la impressió d'una maniobra interna personal. Una mena de pacte per repartir-se els salvavides.
D'Esquerra esperem molt més que aquesta comèdia.
No hi ha ningú més ni cap altre estratègia política?.

17 d’abril de 2009 a les 11:56:00 CEST  
Blogger Dessmond said...

Josep,
Home, jo no faria anar l'expressió de "tonto útil", en el cas de'n Jonqueras. Potser serà útil, però de tonto no en té ni un pèl.
Entenc el que vols dir, que et consti, però no trobo afortunat considerar-lo un passarell. Fa dies que aposta per fer d'independent a ERC i fins ara li ha anat prou bé.

17 d’abril de 2009 a les 14:32:00 CEST  
Anonymous Dit i fet said...

Personalment, penso que Junqueras no té un pèl de tonto. Si aconsegueix un escó, i en té moltes possibilitats, aconsegueix una feina que té unes condicions laborals inmillorables. No és extrany que en Guardans s'hagi disgustat tant de perdre aquesta bicoca. So perd, els serveis prestats se li recompensaran.

Per cert, aquí hi ha amagada la raó per la qual el BNG va deixar Galeusca per passar a l'Europa de les Nacions. A Galeusca, aportaven vots, però era pràcticament impossible que treguessin diputat. Aquí, la seva força relativa és més important i poden aconseguir 0,5 diputats.

17 d’abril de 2009 a les 21:17:00 CEST  
Blogger Josep said...

Dit i fet,

Molt ben vist, això del BNG. I a més lliga amb informacions que tenia per altres fonts. Clar que sí, és un problema de pes o força relativa. El BNG s'ha quedat sense quartos i amb molts alliberats que s'han de buscar la vida. Llavors anant amb ERC tindran una participació econòmica i humana molt més important que anant amb CiU. Sí senyor, quadra perfectament. Chapeau!

17 d’abril de 2009 a les 21:30:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

SI SRO, CONEIXES EL TARANNA DEL CAROD PERFECTAMENT, ESTA CLAR QUE AQUESTA ES LA JUGADA, PERO AMB SEMBLAR, QUE NO LI SORTIRA BE.
JUGANT AMB BCN,

17 d’abril de 2009 a les 23:29:00 CEST  
Anonymous tresinores said...

molt encertat, en tot. CArod veu la cleca com s'apropa i la deixa passar cap al putxi. Com el circ, vaja.

17 d’abril de 2009 a les 23:54:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home