divendres, 3 d’abril de 2009

NORD D'IRLANDA (1972)-EUSKALHERRIA (2009)

Es comença a dibuixar un escenari polític a Euskalherria que recorda cada cop més als anys de plom que es van viure als sis comtats irlandesos sota ocupació britànica a les darreries dels seixanta i principi dels setanta, i que, com és prou conegut, va culminar amb el terrible Bloody Sunday, el 30 de gener de 1972.

M'explico. El front ecspanyolista que ha aconseguit finalment controlar les institucions autonòmiques de la CAB, gràcies a la negació dels drets polítics i civils d'una part substancial de la ciutadania, no ha fet més que ensenyar les dents. En els propers mesos, podem assistir a una brutal retallada de molts altres drets, no només polítics i cívics, sinó també lingüístics i culturals, de manera que els abertzales bascos progressivament aniran perdent la capacitat de fer sentir la seva veu en unes institucions que, progressivament, s'aniran convertint en una autèntica carcassa colonial, que asfixiarà la societat i la dividirà encara més. 

El més terrible de tot és la profunda clivella que es dibuixarà entre la classe governant ecspanyola i la societat, on la orientació abertzale és molt majoritària. Aquest divorci tindrà conseqüències sagnants. 

Naturalment, els ecspanyols, fidels a la seva tradició imperialista, intentaran imposar a sang i foc el seu projecte polític. Suposo que a aquestes alçades ningú es creu les declaracions d'en Patxi López, on afirma que serà el president de tots els bascos (de la CAB)... I un bé negre! Serà únicament i exclusiva el president dels colons ecspanyols i dels seus esclaus botiflers (no sé com es diu botifler en basc)! 

Imagino que el punt culminant serà quan aprovin modificar l'estructura política de les diputacions forals, aquí el PNB declararà la guerra. Però cal tenir en compte que si s'ha arribat a aquesta situació és per la miopia del PNB que -com a bona formació autonomista- ha volgut anar a la processó i tocar campanes, i finalment s'ha quedat sense res -com també li ha passat a CiU. Recordo que el motiu de l'escissió d'EA, ja fa molts anys, va ser la llei de territoris històrics. Mentre que uns volien establir un model nacional, i doncs proporcional, els penebistes es van mantenir en l'ortodòxia foralista, que en darrer terme ha estat clau per a sobrerepresentar el vot ecspanyolista.

Però, això ja és el passat. Ara cal tenir clar que els ecspanyols aniran poble per poble, de forma sistemàtica, a depurar tots els abertzales, tant de dretes com d'esquerres. I no en deixaran ni un. Però és clar, a ningú se li escapa que la resistència basca no es quedarà amb els braços creuats. De manera que el xoc de trens es veu a venir des de lluny. Per una banda, serà materialment impossible que els ecspanyols imposin el seu diktat, en tots i cadascun dels municipis abertzales. 

Bé, l'única manera que ho podrien fer és ocupant-los militarment de forma permanent. I és aquí on jo situo el paral.lelisme amb la situació irlandesa abans esmentada. Ho dic clarament i rotunda, no descarto que els ecspanyols decideixin desplegar el seu exèrcit a la CAB per tal d'imposar la llei colonial a sang i foc.  Un simple cop d'ull a tots els mèdia ecspanyols ens permet adonar-nos que estan escalfant motors perquè, un cop en López sigui Lehendakari, trigaran poc en fer un pacte d'estat per liquidar el tema autonòmic definitivament. I sobretot, liquidar els partits crossa, que en els darrers trenta anys, els han estat útils per als seus plantejaments, però que ara són perfectament prescindibles. Em refereixo és clar a CiU i PNB, però també a ERC i al BNG.

Ja vaig dir en un post anterior, que si el PP hagués guanyat les eleccions del 2004, una de les primeres decisions hauria estat suspendre l'autonomia basca, llavors en ple debat sobre el Pla Ibarretxe. Llavors no va poder ser, però ara, de facto anem a una supressió de l'autonomia basca i a la repressió i denegació dels drets civils, polítics, culturals i lingüístics d'una gran majoria dels ciutadans de la CAB.

Això no farà més que portar sang. Sang en grans quantitats. I no m'estranyaria que tot plegat acabés en un altre Diumenge de Sang, pels carrers de Donosti o de qualsevol altre municipi. 

L'única diferència rellevant que trobo entre els dos escenaris és naturalment, el context internacional. Ara no ens trobem en plena guerra freda, i a hores d'ara desplegar una força militar a l'estil Kosovo, faria sonar totes les alarmes a la Unió Europea... però amb els ecspanyols ....

L'efecte a Catalunya
El panorama és molt desolador, i des de Catalunya estant, no podem més que prendre'n nota. Si més no al Principat, PSOE i PP no sumen. Si sumessin, ells solets, algú dubta que també pactarien? Ningú suposo! 

Però paradoxalment, el pacte basc deixa amb el cul enlaire tota l'estratègia terrorista del PSC fonamentada en utilitzar el PP com el dimoni, per espantar els porucs votants catalans. Com vendran ara la moto els Iceta, els Zaragoza, quan els seus camarades han pactat amb el dimoni pepero? El PP ha deixat de ser el dimoni? Hi haurà algú que encara combregarà amb rodes de molins (i no em refereixo a militants, sinó a gent patriota que vota sociata per por al PP)?

Dues campanyes
No vull acabar aquest post sense demanar a qui això llegeixi que a hores d'ara estan en marxa dues campanyes patriòtiques que necessiten tot el nostre suport. D'ambdues en parlaré amb més espai més endavant.

La primera, i més urgent, és fer front a tota l'ofensiva ecspanyola que s'oposa al coneixement del català per als professionals de la sanitat a les Illes. Per participar-hi, cliqueu aquí.

La segona, és la campanya, Catalunya Estat Lliure, que pretén presentar una Iniciativa Legislativa Popular per tal que es convoqui un referèndum d'autodeterminació. 

Etiquetes de comentaris: , , ,

5 Comments:

Blogger Josep M. said...

Exageres una miqueta. A veure, hi ha semblances, no dic que no, però no crec que sigui ni s'arribi a donar el mateix cas. Primer perquè Batasuna i tot el seu cercle polític no té representació política i, per tant, no té fons ni mitjans per a desenvolupar la seva estratègia subbersiva. Efectivament, pot convocar manifestacions (tot i que siguin il·legals), però, en aquest món, si no surts a la tele, no ets res. A l'Ulster, el Sinn Féin podia presentar-se a les eleccions.

Personalment considero que hi haurà condicions d'una violència extrema. Fins i tot pot arribar a ser una situació idònia perquè gent "apolítica" es polititzi a favor dels abertzales. De fet, pot ser el millor que li ha passat a Euskadi en molts anys: els espanyols es treuen la careta. Així tothom juga amb les cartes destapades.

Més coses: l'autonomia no la suprimiran. És impossible ja que hi ha una constitució que pels espanyols és sagrada i no ho poden fer. El que sí que poden fer és manipular ETB i fer, per exemple, que es deixi de veure a Nafarroa, sense voler impulsar cap iniciativa perquè es vegi a la TDT. Evitaran tot contacte possible amb els altres territoris bascos. Ignoraran la llengua autòctona i aturaran el progrés que hi ha hagut últimament en les escoles públiques... però l'autonomia seguirà, perquè recorda que una legislatura només dura quatre anys.

A Catalunya només veig que no ens afecta. Ja s'encarregaran de dir que a Euskadi és diferent, perquè allà hi ha terroristes que són mala gent, blablabla.

Per tant, jo em desmarco d'aquest catastrofisme. Només prevec episodis constants de violència i reorganització de la societat basca (no espanyola).

3 d’abril de 2009 a les 20:58:00 CEST  
Blogger L'Espelt said...

Ai Josep! Com s'està posant el pati!
La veriat és que tot el que està pasant al País Basc és molt fort. I alliçonador, per tots aquells que vulguin veure-ho i no ho despatxin amb el típic "la realitat d'Euskdi és molt diferent". Si, la realitat nacional basca és molt diferent, però els objectius i el colonialisme espanyol és el mateix arreu.
A Catalunya, el PSOE s'hamarcat l'objectiu de menjar el terreny (i els vots) als seus babaus socis tripartits. I si això ho aconseguissin en gran part, donaria opció a imitar l'aliança colonitzadora d'Euskadi. I no ho dubto que ho faríen.
PSOE (PSC) i PP tenen molt clar que l'eix important, el de debò, és el nacional, no el dreta/esquerra.
Però tenim una aventatge, aquí tenen molt complica anul·lar el 10% de l'electorat, aquí som a temps de recuperar el poder, si som conseqüents (els votants) donant a Esquerra el càstig que es mereix i forgitant qualsevol opció de que el PSOE posi els peus al nostre Govern.
Parlel·lamet, com està passant, correspondrà a la societat civil fer les passes i forçant les situacions que la classe política actual és incapaç de fer.
I el soroll (trist) que hi haurà pels carrers del País Basc ens ajudarà a desviar atencions i esforços espanyols que dificultin els notres moviments.
Ha arribat el moment de ser llestos, decidits, ràpids i ferms en els nostres moviments.
Tenim una bona oportunitat al davant, per més negre que sigui el present.
Cal aprofitar-la.
Ara és l'hora de començar a escriure la nostre història en llibertat... ara és l'hora catalans!

3 d’abril de 2009 a les 22:51:00 CEST  
Blogger kapde said...

Crec que botifler en basc es diu michelin.

Salut

4 d’abril de 2009 a les 1:03:00 CEST  
Blogger Miquel said...

Em resulta dificil comparar la situació que es visqué a Irlanda del Nord amb Euskadi, tot i que hi han certs indicis que indiquen similituts entre les maneres de fer espanyoles i britàniques en aquest sentit, és impossible determinar el que succeirà a partir d'altres fets històrics. Tot i així, l'anàlisi m'ha semblat interessantíssim.

5 d’abril de 2009 a les 15:56:00 CEST  
Blogger Setembre Negre said...

"Si més no al Principat, PSOE i PP no sumen. Si sumessin, ells solets, algú dubta que també pactarien? Ningú suposo!"

Un exemple n'és Sabadell. El populista, inútil i botifler d'en Bustos (PsoE en estat pur) va perdre la majoria absoluta a les darreres municipals. Majoria que ha recuperat gràcies a l'acord de facto amb el PP. Que ho voten tot plegats de la mà. Tenen molt clar que no es pot perdre passada per espanyolitzar una ciutat gran i important com Sabadell.

També cal dir que la majoria absoluta del PsoE va ser servida en safata per la miopia dels partits catalans, que van entrar al govern municipal en la primera legislatura en que el PsoE va superar a Iniciativa per menys de 100 vots (després que l'Antoni Farrés es retirés de la política). I van continuar a la menjadora amb la majoria absoluta socialista de segona legislatura d.F. (després del Farrés).

5 d’abril de 2009 a les 20:59:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home