NORD D'IRLANDA (1972)-EUSKALHERRIA (2009)

Es comença a dibuixar un escenari polític a Euskalherria que recorda cada cop més als anys de plom que es van viure als sis comtats irlandesos sota ocupació britànica a les darreries dels seixanta i principi dels setanta, i que, com és prou conegut, va culminar amb el terrible Bloody Sunday, el 30 de gener de 1972.

M'explico. El front ecspanyolista que ha aconseguit finalment controlar les institucions autonòmiques de la CAB, gràcies a la negació dels drets polítics i civils d'una part substancial de la ciutadania, no ha fet més que ensenyar les dents. En els propers mesos, podem assistir a una brutal retallada de molts altres drets, no només polítics i cívics, sinó també lingüístics i culturals, de manera que els abertzales bascos progressivament aniran perdent la capacitat de fer sentir la seva veu en unes institucions que, progressivament, s'aniran convertint en una autèntica carcassa colonial, que asfixiarà la societat i la dividirà encara més. 

El més terrible de tot és la profunda clivella que es dibuixarà entre la classe governant ecspanyola i la societat, on la orientació abertzale és molt majoritària. Aquest divorci tindrà conseqüències sagnants. 

Naturalment, els ecspanyols, fidels a la seva tradició imperialista, intentaran imposar a sang i foc el seu projecte polític. Suposo que a aquestes alçades ningú es creu les declaracions d'en Patxi López, on afirma que serà el president de tots els bascos (de la CAB)... I un bé negre! Serà únicament i exclusiva el president dels colons ecspanyols i dels seus esclaus botiflers (no sé com es diu botifler en basc)! 

Imagino que el punt culminant serà quan aprovin modificar l'estructura política de les diputacions forals, aquí el PNB declararà la guerra. Però cal tenir en compte que si s'ha arribat a aquesta situació és per la miopia del PNB que -com a bona formació autonomista- ha volgut anar a la processó i tocar campanes, i finalment s'ha quedat sense res -com també li ha passat a CiU. Recordo que el motiu de l'escissió d'EA, ja fa molts anys, va ser la llei de territoris històrics. Mentre que uns volien establir un model nacional, i doncs proporcional, els penebistes es van mantenir en l'ortodòxia foralista, que en darrer terme ha estat clau per a sobrerepresentar el vot ecspanyolista.

Però, això ja és el passat. Ara cal tenir clar que els ecspanyols aniran poble per poble, de forma sistemàtica, a depurar tots els abertzales, tant de dretes com d'esquerres. I no en deixaran ni un. Però és clar, a ningú se li escapa que la resistència basca no es quedarà amb els braços creuats. De manera que el xoc de trens es veu a venir des de lluny. Per una banda, serà materialment impossible que els ecspanyols imposin el seu diktat, en tots i cadascun dels municipis abertzales. 

Bé, l'única manera que ho podrien fer és ocupant-los militarment de forma permanent. I és aquí on jo situo el paral.lelisme amb la situació irlandesa abans esmentada. Ho dic clarament i rotunda, no descarto que els ecspanyols decideixin desplegar el seu exèrcit a la CAB per tal d'imposar la llei colonial a sang i foc.  Un simple cop d'ull a tots els mèdia ecspanyols ens permet adonar-nos que estan escalfant motors perquè, un cop en López sigui Lehendakari, trigaran poc en fer un pacte d'estat per liquidar el tema autonòmic definitivament. I sobretot, liquidar els partits crossa, que en els darrers trenta anys, els han estat útils per als seus plantejaments, però que ara són perfectament prescindibles. Em refereixo és clar a CiU i PNB, però també a ERC i al BNG.

Ja vaig dir en un post anterior, que si el PP hagués guanyat les eleccions del 2004, una de les primeres decisions hauria estat suspendre l'autonomia basca, llavors en ple debat sobre el Pla Ibarretxe. Llavors no va poder ser, però ara, de facto anem a una supressió de l'autonomia basca i a la repressió i denegació dels drets civils, polítics, culturals i lingüístics d'una gran majoria dels ciutadans de la CAB.

Això no farà més que portar sang. Sang en grans quantitats. I no m'estranyaria que tot plegat acabés en un altre Diumenge de Sang, pels carrers de Donosti o de qualsevol altre municipi. 

L'única diferència rellevant que trobo entre els dos escenaris és naturalment, el context internacional. Ara no ens trobem en plena guerra freda, i a hores d'ara desplegar una força militar a l'estil Kosovo, faria sonar totes les alarmes a la Unió Europea... però amb els ecspanyols ....

L'efecte a Catalunya

El panorama és molt desolador, i des de Catalunya estant, no podem més que prendre'n nota. Si més no al Principat, PSOE i PP no sumen. Si sumessin, ells solets, algú dubta que també pactarien? Ningú suposo! 

Però paradoxalment, el pacte basc deixa amb el cul enlaire tota l'estratègia terrorista del PSC fonamentada en utilitzar el PP com el dimoni, per espantar els porucs votants catalans. Com vendran ara la moto els Iceta, els Zaragoza, quan els seus camarades han pactat amb el dimoni pepero? El PP ha deixat de ser el dimoni? Hi haurà algú que encara combregarà amb rodes de molins (i no em refereixo a militants, sinó a gent patriota que vota sociata per por al PP)?

Dues campanyes

No vull acabar aquest post sense demanar a qui això llegeixi que a hores d'ara estan en marxa dues campanyes patriòtiques que necessiten tot el nostre suport. D'ambdues en parlaré amb més espai més endavant.

La primera, i més urgent, és fer front a tota l'ofensiva ecspanyola que s'oposa al coneixement del català per als professionals de la sanitat a les Illes. Per participar-hi, cliqueu aquí.

La segona, és la campanya, Catalunya Estat Lliure, que pretén presentar una Iniciativa Legislativa Popular per tal que es convoqui un referèndum d'autodeterminació.