dimarts, 31 de març de 2009

DOS ESPIES FRANCESOS MORTS A ÒPOL

Una explosió ha acabat amb la vida de dos membres dels serveis secrets francesos, mentre participaven en un exercici militar al camp d'entrenament d'Òpol (El Rosselló), situat al peu de les Corberes, i que és el municipi català més septentrional, limítrof, doncs, amb Occitània.

L'explosió ha tingut lloc, a les 15 hores, en el moment que participaven en un exercici en un vehicle. L'artefacte ha estat activat a distància per altres militars, els quals, aparentment, no han calculat que els seus companys encara no es trobaven a una distància de seguretat.

Tant el President de la República, com el Ministre de Defensa, han emès sengles comunicats de condolència cap als familiars dels militars morts.

CPIS
Els dos morts formaven part d'una unitat d'èlit de l'exèrcit francès, el Centre Paracaigudista d'Instrucció Especialitzada (CPIS), que té la seva seu a Perpinyà. Aquest centre és un dels tres que està adscrit a la Direcció General de la Seguretat Exterior (DGSE), i s'encarrega de la formació avançada de comandos.

La DGSE, són els serveis d'informació exterior francesos, els quals compten amb les seves pròpies unitats militars, que constitueixen el seu servei d'acció o força de xoc. El seu pressupost oficial és de 450 milions d'euros (fons especials a banda), i compta amb 4500 membres, dels quals 1.300 són militars. La DGSE forma part de la comunitat francesa d'informació amb un total de 14.000 membres.

11è DE XOC
Es pot considerar el CPIS com el successor d'una de les unitats militars més controvertides de l'exèrcit francès després de la Segona Guerra Mundial. Em refereixo a l'11è regiment paracaigudista de xoc (11ème RPC). Va ser creat el 1946, com a Batalló (BPC), i el seu quarter es va situar a Montlluís (Alta Cerdanya). Un dels seus primers comandants va ser Paul Aussaresses, que més endavant tingué un paper clau en la Guerra d'Algèria, on va defensar sense manies la utilització de la tortura. Ja des de la seva constitució, la unitat va ser assignada al servei d'acció del Servei de Documentació Exterior i de contra-espionatge (SDECE), antecessor de la DGSE.

Entre el 1946 i l'any de la seva dissolució administrativa, el 1993, l'11è de xoc, sota diverses denominacions, va tenir un paper destacadíssim i, sense cap mena de dubte, polèmic, en la majoria d'accions militars franceses. Alguns dels seus membres van participar a la Guerra d'Indoxina (1952), a la crisi del Canal de Suez (1956), i naturalment, a la Guerra d'Algèria, on l'SDECE reconegué que va matar, només l'any 1963, 135 persones, enfonsà 6 vaixells i va destruir dos avions. Amb posterioritat, alguns dels seus membres també es van veure implicats en la repressió del moviment independentista kanak a Nova Caledònia (1988).

Etiquetes de comentaris: , ,

1 Comments:

Anonymous Josep-Empordà said...

Oi que volem un estat propi?...donç cal que anem aprenent el que hi ha a les clavegueres dels estats...de TOTS els estats.

Jo vull un estat propi amb les seues clavegueres, és clar, perqué, als catalans, anar sempre amb un lliri a la má, ens ha costat molt car.

Encara diré més, quant tinguem un estat propi, baixaré a Barcelona a veure desfilar el nostre exercit per la Diagonal, i consti que no m'agrada baixar a Barcelona.

No tenim alternativa, el nostre exemple a seguir és Israel, amb armament nuclear inclós...si volem ser independents.

1 d’abril de 2009 a les 12:01:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home