dimecres, 18 de març del 2009

AQUESTS SOCIATES SÓN UNS CRACKS!

Ja tenia raó ja, el difunt Arnera, quan deia que els sociates són els putos amos. I tant que ho són! 

Avui, 18 de setembre, passarà als annals de la història com el de la triple carambola impossible. Em refereixo naturalment als incidents que han tingut lloc a la Universitat de Barcelona i una mica per tot arreu, arran del desallotjament dels estudiants que protestaven contra l'aplicació del Pla de Bolonya.

Dic que passarà als annals de la història, perquè en el dia d'avui, dos consellers del govern quatriprovincial autonòmic, han dictat la seva sentència de mort. Dos consellers, i cap dels dos és sociata! Us ho podeu creure? 

Dos antics (antics?) leninistes, en Joan Saura i en Josep Huguet, és a dir, el cap polític dels Mossos i el màxim responsable de la política universitària, respectivament, tenen, a partir d'avui, els dies comptats, políticament parlant. Ja ho veureu, com ho pagaran molt car. Tots dos són autèntiques mosques colloneres que sempre havien tingut la temptació de marcar paquet. Estan acabats. Morts. RIP. 

I com ho han aconseguit, els sociates? Doncs clarament, movent els seus peons. I quins són els seus peons? Naturalment, per una banda, els rectors de les universitats públiques. Per ser rector d'una universitat pública, has de tenir carnet sociata, o ser amic de viatge dels sociates. És una llei de ferro. Has de pertànyer a l'autèntic poder fàctic del món universitari que no és altra cosa que l'Agrupació Socialista Universitària (ASU) o ser-ne amic, o no ser mal vist per ella. I si no que li preguntin a Andreu Mas-Colell, de lluny un dels acadèmics més brillants de la universitat catalana i que m'arrisco a pronosticar que mai, repeteixo, mai, serà rector...

Dos dels rectors que es troben en l'ull de l'huracà, en Ramírez (UB) i en Joan Josep Moreso (UPF), i que són els que han excitat més el mullader, són sociates convictes i confessos. Només cal llegir els blocs sociates i la seva paperessa, per comprovar els diversos orgasmes que van tenir quan van ser escollits rectors. En el cas de Moreso, a més a més, se suma la seva particular croada contra el català a la universitat, amb declaracions demencials, dignes d'un catalanofòbic.

No m'estranyaria, però, que maquiavèlics com són, els sociates juguessin a dues bandes, i també tinguessin els seus peons dins el moviment anti-bolonya. Una servidora va participar de forma activa en el moviment estudiantil dels vuitanta, i puc afirmar sense cap mena de dubte que molts petits dirigents estudiantils (normalment es presentaven sota la sigla de partits de l'extrema esquerra) no eren més que sociates que feien punts de cara a obtenir càrrecs i prebendes. Parlaven en ecspanyol sistemàticament i naturalment el seu discurs era d'un esquerranisme demencial (però no costava gens desemmascarar-los). Naturalment, no estic dient que tot el moviment anti-bolonya estigui manipulat pels sociates, però si jo estigués ara en aquesta trinxera, aniria amb peus de plom, no fos cas que em donessin gat per llebre.

Però encara hi ha una altra carambola, que és la definitiva. Els sociates han aconseguit que els seus adversaris directes, els convergents, no tinguin més remei que aplaudir-los, de manera que es beneficien d'una imatge de fermesa i contundència que excita a molts convergents -només cal recordar les declaracioons de Felip Puig demanant la intervenció de l'exèrcit per desallotjar els treballadors de l'aeroport del Prat. 

En definitiva, avui l'Iceta, en Zaragoza and company deuen d'estar de farra. Han cremat definitivament en Saura i l'Huguet -si bé, segons sembla, en el cas d'aquest darrer, la conselleria que dirigeix està totalment controlada pels sociates.

Respecte la repressió policial, què voleu que us digui... algú amb dos dits de front pensa que això quedarà així i que no tindrà conseqüències? Qui la fa, la paga.

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

8 Comments:

Blogger Cesc. said...

Tot plegat fa un majúscul ferum pre-electoral. Els sociates ja engeguen la maquinaria antopofàgica dels companys de viatge. Ja hi som.
Salut i independència,
Cesc.

19 de març del 2009, a les 0:00:00 CET  
Blogger Dies de fúria said...

Benvolgut amic,

avui haig de discrepar de tu, i discrepo. No ho faig en relació al que són i deixen de ser políticament parlant els rectors.

Ho faig perquè quan han fet el que han fet, quan han pres les decisions que han pres, ho han fet estríctament des d'un punt de vista universitari.

No es podia tolerar ni un minut el vandalisme d'aquesta tropa. Ni universitaris ni polles, són uns autèntics vàndals antisistema amb uns trets d'actuació perfectament protofeixistes.

Això és així. No us deixeu enlluernar ni recuperem vells hàbits i tics resistencialistes que en cap cas són aplicables a l'actual situació.

Aplaudeixo el que han fet els rectors Moreso i Ramírez. Ho han fet pel bé de les universitats. I aplaudeixo i recolzo també l'actuació dels mossos. I sé perfectament el que dic. I no em tremola la mà a l'expressar el meu total suport i recolzament.

Ja n'hi havia prou, home, ja n'hi havia prou!

Elies

19 de març del 2009, a les 0:04:00 CET  
Blogger JOSEP said...

Benvolgut fúria,

Quan ahir escrivia el post encara no havia vist les imatges de l'atac dels Mossos als manifestants del vespre (les vaig veure al programa aquest de l'Hora Q). Res, repeteixo, res justifica el comportament psiquiàtric dels anti-avalots. No hi ha disculpa possible.

I sí, penso que els rectors són els primers responsables per no tenir un comportament democràtic i canalitzar la protesta no cap a la policia sinó cap a la negociació. Són faves comptades/

Que hi ha elements aliens als estudiants? Això és relativament fàcil. Se'ls identifica i se'ls impedeix l'accés a les instal.lacions universitàries si el seu comportament és inadequat. I punt. Però amb els estudiants, l'obligació dels rectors és negociar. I negociar seriosament.

Tractar els estudiants com a delinqüents, a més d'un error és una bestiesa. No ho són, de delinqüents, tenen unes demandes legítimes i volen discutir-les.

Els Mossos s'han cobert de merda, i ja en van... però des del meu punt de vista, els principals responsables de la crisi són els rectors, que mai, repeteixo, mai han actuat, com tu dius en clau estrictament universitària.

La seva actuació és en clau política i jo encara diria més, en clau partidista, seguint les instruccions dels seu amos sociates. Sembla mentida que no ho veieu això,

Si el seu comportament hagués estat estrictament en clau universitària, mai s'hauria arribat als extrems que s'ha arribat...

Bé, és el que penso, company. No sempre hem de coincidir en tot, i en aquest i en algun altre tema, com tu bé ja saps, no pensem exactament el mateix. Si ho féssim seria molt avorrit, el món, no et sembla?

19 de març del 2009, a les 9:23:00 CET  
Blogger Manel Bosch i Pagans said...

Que ERC i ICV s'enfonsin pot no sortir-los tant bé. Jo crec que els vencedors (electoralment) de tot plegat són els convergents.

19 de març del 2009, a les 16:46:00 CET  
Blogger Joan Arnera said...

Cony, bravo, mestre. És exactament això, i ningú més no se n'adona (!!!). En fi, defensar els mossos (ai, Elies) resulta francament insultant. Només cal veure les imatges, cony. Ben sonats, tots, els antiavalots aquests, una colla de desgraciats (que, per cert, fumen molts més porros que no pas els antisistema). I que els estudiants aquests siguin uns imbècils, que ho són, no vol pas dir que hàgim de permetre que la polícia els estomaqui.
En fi, felicitats també, que deu ser el teu sant, avui.

19 de març del 2009, a les 17:27:00 CET  
Anonymous Anònim said...

La teva anàlisi em sembla acertada, però hi ha més:
m'hi jugo un cigró (m'agrada més que un pèsol)que algú dins dels Mossos va donar ordres als peons de repartir a tort i a dret. I com tots els antidisturbis del món, s'ho van pendre al peu de la lletra. Hi ha molta gent dins dels Mossos que no pot veure a en Saura... han estomacat a periodistes, passavolants... volien muntar-li el cristo a en Saura, i ho han aconseguit. I els sociates, contents com uns ginjols.
Mirem-nos-ho positivament: un a un, els sociates es van carregant als regionalistes que confien en canviar Espanya... quan desapareguin els pactistes, només quedaran dos bàndols, i començarem a saber quants som.

19 de març del 2009, a les 22:59:00 CET  
Blogger JOSEP said...

Manel,

Sí, però quins convergents? López Tena o Duran i Ecspanya?

Arnera,

Has ressucitat! Gràcies per la felicitació i com sempre, estem d'acord, en quasi bé tot.

Hmmmm,

Això que dius té un cert interès. No està mal pensat, no. De fet, els convergents han tancat files amb els sociates... encara no he escoltat com veu dissonant al respecte i això és molt frustrant, perquè ens fa retrocedir als pitjors anys del pujolisme...

20 de març del 2009, a les 1:54:00 CET  
Anonymous Anònim said...

Apuntes una possible estratègia sociata de cremar els socis en les persones de Saura i d'Huguet fent que els rectors Moreso(UPF) i Ramírez (UB) fessin entrar la policia a les Universitats.

Jo penso que en el primer cas, Moreso,ha quedat molt clar el seu entusiasme per l'us de l'estopa. En el cas de D.Ramírez cal recordar tota la situació d'interinitat abans de la seva elecció (Dimissió del Ruviralta, rectorat en funcions de Samitier) i el fort conflicte a la UAB i UPF que es va trobar al moment de la seva elecció (elecció per referendum aconseguida amb el gruix de vots d'estudiants i PAS davant el candidat continuista Samitier que comptà amb els vots dels profes més compromesos amb el pou de diners del Parc Científic).

Per cert, el rector Ramírez ha tingut dia sí dia també durant els mesos de l'ocupació articles demanant la intervenció: des de la premsa fatxa ABC-Mundo (sobre pressumptes danys a quadres horrorosos i arnats propietat nominal del Museo del Prado) a la monàrquica espanyolista Vanguardia. Fins i tot un article de Josep Murgades al punt. Cal suposar que l'aparició en públic de l'Enric Duran a les escales nobles del rectorat de la UB deurien fer que el rector Ramírez ja no pogues deixar de fer cas a les pressions.

20 de març del 2009, a les 23:12:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home