AQUESTS SOCIATES SÓN UNS CRACKS!

Ja tenia raó ja, el difunt Arnera, quan deia que els sociates són els putos amos. I tant que ho són! 

Avui, 18 de setembre, passarà als annals de la història com el de la triple carambola impossible. Em refereixo naturalment als incidents que han tingut lloc a la Universitat de Barcelona i una mica per tot arreu, arran del desallotjament dels estudiants que protestaven contra l'aplicació del Pla de Bolonya.

Dic que passarà als annals de la història, perquè en el dia d'avui, dos consellers del govern quatriprovincial autonòmic, han dictat la seva sentència de mort. Dos consellers, i cap dels dos és sociata! Us ho podeu creure? 

Dos antics (antics?) leninistes, en Joan Saura i en Josep Huguet, és a dir, el cap polític dels Mossos i el màxim responsable de la política universitària, respectivament, tenen, a partir d'avui, els dies comptats, políticament parlant. Ja ho veureu, com ho pagaran molt car. Tots dos són autèntiques mosques colloneres que sempre havien tingut la temptació de marcar paquet. Estan acabats. Morts. RIP. 

I com ho han aconseguit, els sociates? Doncs clarament, movent els seus peons. I quins són els seus peons? Naturalment, per una banda, els rectors de les universitats públiques. Per ser rector d'una universitat pública, has de tenir carnet sociata, o ser amic de viatge dels sociates. És una llei de ferro. Has de pertànyer a l'autèntic poder fàctic del món universitari que no és altra cosa que l'Agrupació Socialista Universitària (ASU) o ser-ne amic, o no ser mal vist per ella. I si no que li preguntin a Andreu Mas-Colell, de lluny un dels acadèmics més brillants de la universitat catalana i que m'arrisco a pronosticar que mai, repeteixo, mai, serà rector...

Dos dels rectors que es troben en l'ull de l'huracà, en Ramírez (UB) i en Joan Josep Moreso (UPF), i que són els que han excitat més el mullader, són sociates convictes i confessos. Només cal llegir els blocs sociates i la seva paperessa, per comprovar els diversos orgasmes que van tenir quan van ser escollits rectors. En el cas de Moreso, a més a més, se suma la seva particular croada contra el català a la universitat, amb declaracions demencials, dignes d'un catalanofòbic.

No m'estranyaria, però, que maquiavèlics com són, els sociates juguessin a dues bandes, i també tinguessin els seus peons dins el moviment anti-bolonya. Una servidora va participar de forma activa en el moviment estudiantil dels vuitanta, i puc afirmar sense cap mena de dubte que molts petits dirigents estudiantils (normalment es presentaven sota la sigla de partits de l'extrema esquerra) no eren més que sociates que feien punts de cara a obtenir càrrecs i prebendes. Parlaven en ecspanyol sistemàticament i naturalment el seu discurs era d'un esquerranisme demencial (però no costava gens desemmascarar-los). Naturalment, no estic dient que tot el moviment anti-bolonya estigui manipulat pels sociates, però si jo estigués ara en aquesta trinxera, aniria amb peus de plom, no fos cas que em donessin gat per llebre.

Però encara hi ha una altra carambola, que és la definitiva. Els sociates han aconseguit que els seus adversaris directes, els convergents, no tinguin més remei que aplaudir-los, de manera que es beneficien d'una imatge de fermesa i contundència que excita a molts convergents -només cal recordar les declaracioons de Felip Puig demanant la intervenció de l'exèrcit per desallotjar els treballadors de l'aeroport del Prat. 

En definitiva, avui l'Iceta, en Zaragoza and company deuen d'estar de farra. Han cremat definitivament en Saura i l'Huguet -si bé, segons sembla, en el cas d'aquest darrer, la conselleria que dirigeix està totalment controlada pels sociates.

Respecte la repressió policial, què voleu que us digui... algú amb dos dits de front pensa que això quedarà així i que no tindrà conseqüències? Qui la fa, la paga.