LA PUTA INFANTERIA, BARRIL, LA PUTA INFANTERIA

Aquest post, i particularment el seu títol, ja el tenia pensat abans d'anar-me'n a Brussel.les. Però no l'havia pogut escriure, tot i que fins i tot ja havia buscat la foto que la il.lustra, i que no és altra que la de la infanteria almogàver pintada al Palau del Tinell.

El sòmines d'en Barril, ara fa uns dies, va carregar contra la infanteria del nacionalisme, a la qual va titllar d'illetrada. La infanteria, segons ell, està composta per "agitadors anònims que omplen de frases reactives els digitals i les cartes al director. Hooligans del lament que ni escriuen ni saben llegir". Naturalment, es referia als blocs, i als diaris digitals. 

Diverses consideracions al respecte. En primer lloc, d'anònims, res, si més no en el meu cas. Dono la cara des del primer dia. Ni se'm passa pel cap anar d'amagotitis. Peti qui peti.

Segona, això d'illetrat, no sé d'on ho treu. Certament, molts blocaires sobiranistes cometen faltes d'ortografia. Però com a mínim escriuen i n'aprenen, poc a poc. De totes maneres, suposo que el fenomenu d'en Barril, quan escriu sobre illetrats, segur que pensa en el Buenafuente o en el José Corbacho o fins i tot en el Santi Millan, per no parlar de tots els Grandes Hermanos i Operaciones Triunfo, i tota aquest conjunt d'intel.lectuals promocionats pel sociatisme més trinxeraire i completament analfabet. Jo comprenc que tota aquesta púrria representa el milloret del que ha estat de produir la progressia ecspanyola, i segurament el Barril voldria que tots els catalans seguissim l'exemple de les llumeneres que acabo d'esmentar.

Doncs, no, noi, no. A Catalunya, encara hi ha gent que és capaç de llevar-se a les 4.00 del matí per anar a agafar un avió, manifestar-se a Brussel.les i després tornar a casa. A Catalunya, encara hi ha gent que és capaç de tirar-se 17 hores d'anada i 17 de tornada en un autocar per manifestar-se per una causa que considera noble i justa. O gent que des d'Elx fa el mateix. Encara hi ha gent que som, o són forts com un roure, i no esperen rebre subvencions per bellugar-se. I aquesta gent, és, som, la puta infanteria catalana, sí senyor i a molta honra. Una infanteria que per damunt de tot posa l'honor i no l'interès, que valora les coses i lluita per elles si les considera justa.

I tres. En el fons, Barrilet, el teu articlet traspua una malsana enveja. El sociatisme no té ni una desena part de jovent disposat a moure's que té l'independentisme. Només es mouen si cobren, si veuen que en poden treure un càrrec o una bicoca. Precisament, el pitjor servei que podríem fer és que la base independentista estigués temptada de sociatitzar-se, és a dir, d'assumir el comportament dels pringats sociates. De crear xarxes clientelars que només prediquen l'obediència cega a aquell que et pot donar pasta o poder, amb l'esperança que un dia no gaire llunyà, fer-li el llit o tallar-li el cap, per substituir-lo. No cal dir noms, però aquest perill, a hores d'ara, és ben real.

Per això, l'exemple que hem donat els Deu Mil de Brussel.les és tan rellevant. La puta infanteria, és clar que sí. I pobre del qui es pensi que ens mamem el dit!