FLANDERS TODAY

A l'aeroport de Brussel.les, aquesta tarda, on he coincidit amb alguns companys i companyes, que després de la manifestació vam decidir -i poder- passar la resta del cap de setmana a la capital d'Europa, he tingut temps de llegir la revista gratuïta, Flanders Today. No sé si té res a veure amb la Catalonia Today que tenim a casa nostra.

Dues notícies m'han atret l'atenció.

La primera diu que, "Nato and the EU together generate 13-14% of the wealth and employment of the Brussels Region, according to the journal Brussels Studies. EU institutions employ up to 41,000 people, and Nato employs 4,000. The presence of the international bodies in the capital accounts for 20,000 lobbyists, 1,400 journalists and over 5,000 diplomats, as well as 4,500 international agencies and companies." Cal, si més no, prendre-hi nota.

La segona és la picabaralla entre el Ministre-President de Flandes, Kris Peeters (foto) i el Ministre federal (belga) d'Afers Exteriors, Karel de Gucht. El motiu de la discussió ens pot ser molt més que familiar.

Resulta que Peeters està fent l'impossible per salvar la fàbrica d'Opel que hi ha a Flandes, davant de l'amenaça de la seva propietària, l'aamericana General Motors, de retallar una part molt important dels seus treballadors. Peeters va criticar que l'ambaixada belga als Estats Units hauria pogut mantenir-lo més informat sobre la situació amb la GM. Immediatament, de Gucht va replicar-lo, de forma molt vehement. Segons Flanders Today, en el fons de la picabaralla hi ha l'enuig del govern belga per la recent inauguració a Nova York de la Flanders House, que tindrà per objectiu promoure els negocis i la cultura flamenca als Estats Units. Oi que us sona, tot plegat?

PD. Per cert, a l'avió, poca abans d'aterrar, el capità ha anunciat que estavem a prop de Barcelona i que s'iniciava el descens damunt de Barcelona, també en català. Quan els passatgers ho han sentit, una forta ovació s'ha sentit uns minuts.  En canvi, l'hostessa, amb cara de pija i de peix fregit, s'ha mantingut, inasequible al desaliento, quan ens parlava en un blingüisme trufat lleugerament d'accent andalús. Naturalment ecspanyol-anglès.