Després de la votació al Parlament Europeu...

ARA, MÉS QUE MAI, CAL ANAR A BRUSSEL.LES

Després de la votació al Parlament Europeu, on el Partit Popular Europeu, ha votat en contra el model lingüístic del sistema educatiu al Principat, qui té la barra de dir que a Brussel.les no es decideixen assumptes que ens afecten com a país, com a nació? Qui? On són els Obiols i les Terron, dient que el que cal és fer-se el simpàtic, i sobretot, no fer el ridícul. El ridícul l'han fet els sociates, abstenint-s'hi, en comptes de votar NO a una iniciativa clarament adreçada a fer mal.

Com es nota que als ecspanyols la Manifestació del 7 de març ja, a hores d'ara, els cou, els emprenya! Estic segur que aquests propers dies, la campanya en contra anirà in crescendo. 

Cal estar a l'alçada. Tant els ciutadans, com també els polítics, i particularment els candidats que volen demanar el suport d'aquells. 

Cal anar a Brussel.les a cridar ben fort que els Catalans i les Catalanes tenim el dret a decidir el nostre futur, i que aquest futur és el de la llibertat i la Independència.

Aquests dies, i sobretot el dia 7, més que mai, cal ser pels carrers de Brussel.les. Cal plantar cara a l'ecspanyolisme explícit i implícit. Cal fer un gest de sobirania.

I això ho escric avui, que fa TRES anys de la gloriosa manifestació pel dret a decidir. Des de llavors, els polítics d'un color o d'un altre, tret d'excepcions comptades, no han parat de decepcionar-nos. Però a l'hora, gràcies al que llavors es va anomenar tsunami sobiranista, han sortit nova gent, noves iniciatives, nova empenta, sang fresca que descaradament i desacomplexadament diu que ja n'hi ha prou. Que fins aquí hem arribat. Que cal donar el pas definitiu i sense pors ni vacil.lacions.

A Barcelona,  a Brussel.les, a Nova York, i al món sencer, hem de deixar ben clar que els catalans i les catalanes volem ser lliures, i que Ecspanya és el passat.

Endavant, companyes i companys. Hem d'anar a sac!