dijous, 12 de febrer del 2009

ON ÉS WALLY-ERC?

Permeteu-me que per una vegada, en aquest bloc, assumeixi un paper més acadèmic i no tant de ciutadà encaparrat per allò que els clàssics anomenen la cosa pública , és a dir, en llatí, la res pública. És veritat que com a acadèmic, ja tinc la meva pròpia veu a la xarxa, compartida amb els meus estudiants de doctorat.

Però és que el cas que vull analitzar, diríem que és de manual. Es tracta, naturalment, del web de la candidatura de l'Oriol Junqueras. Abans d'entrar-
hi, he de dir que jo no tinc res contra l'Oriol. Tot al contrari, n'he après molt de les seves xerrades i dels programes de ràdio i televisió que he seguit. Molts d'ells en col.laboració amb un col.lega de la facultat i, segons sembla, cara pública del grup de suport al candidat, l'Enric Calpena, amb el qual sovint coincideixo a l'hora de dinar, i passem l'estona xerrant de tot i més. I no es tracta d'excusar-me de res, és que realment jo no tinc res en contra d'en Junqueras. Tampoc és que el conegui de tota la vida. De fet, no sé si algun cop he dinat, en petit comitè, amb ell. Em sembla que una vegada, però no n'estic segur.

Aclarit això, i un cop em poso les ulleres d'analista polític, no de ciutadà políticament implicat o compromès  (engagé, que diuen en francès, engaged, en anglès, en italià... pregunteu-li a l'Oriol), l'estudi del web del grup de suport a en Junqueres, crida l'atenció, des del punt de vista de la comunicació política, si més no des de dos punts de vista, i que tots dos apunten a la mateixa direcció.

El primer és que en el Manifest de la Plataforma de Suport, no apareix ni una sola vegada el nom d'Esquerra, ni el d'Esquerra Republicana de Catalunya. Talment, sembla que es tractés d'un Candidat sense Partit. Fixeu-vos-hi no hi apareixen les sigles per enlloc i ni tan sols la paraula Esquerra! No ho veieu altament significatiu?

El segon detall és que el disseny del web, per altra banda, excessivament carregat de text, llarg i feixuc, si més no des del punt de vista cromàtic, amb aquesta mena de blau (o no sé com definir-lo, no sóc expert en color), se situa a les antípodes dels webs associats a la imatge digital del partit. Tampoc no hi ha cap logo o banner d'ERC. De nou, doncs, es vol com allunyar-se del partit del qual és el cap de llista.

Hi ha fins i tot un detall diguem-ne cutre, terme poc científic, ho reconec, com és el d'emfasitzar les lletres UE del cognom del candidat... tal vegada com volent dir que el noi ja estava predestinat a anar a Europa. Terrible, tu.

Sense entrar en més detall -com per exemple l'anàlisi del contingut del Manifest, perquè bàsicament és, com acostuma a dir el mamarratxo d'en Basté, una autèntica tocada de violí-, la conclusió acadèmica que es pot treure d'aquest web, seria la següent:

Es tracta d'un web d'una plataforma de suport a un candidat d'una formació el nom de la qual no surt per enlloc, la qual cosa porta a pensar que es tracta d'una formació en hores baixes, o que el seu nom no aporta res de bo. Així s'opta per desvincular totalment el candidat del partit pel qual es presenta. 

Es vol transmetre la imatge que el punt fort és el candidat, no el partit. Això encara queda més pal.lès -se m'oblidava!- amb el títol del Manifest, "Nosaltres, Junqueras", no "nosaltres ERC" o ni tan sols, "nosaltres Esquerra". No, no, només "Junqueras". 

Em trec les ulleres d'analista i torno a la de ciutadà compromès. I pregunto, no us sembla tot plegat com si ERC s'hagués convertit en una mena de Wally fugint d'una patada giratòria d'en Chuck Norris? On és ERC en la candidatura de Junqueras? Ha mort en combat? Missing in Action? Realment, fa angúnia pensar que una estratègia tan òbvia, la d'amagar l'ou, es pensin que tirarà endavant. Ens prenen per imbècils o què? 

No sé, no tinc ni idea, de si l'Oriol hi és perquè s'ho creu o per un cert caràcter naïf. Més aviat el primer, si llegim atentament les respostes que dóna a una interessant entrevista que li feia fa uns dies en Toni Aira al Singular Digital. Per pressumir d'independent, jo diria que són les respostes típiques d'un capitano de la cosa calabresa, és a dir, moll de l'ós ... de la direcció oficial (ara imagineu, que si els independents  són així, com deuen ser els veritables capitans i coronels calabresos, sempre disposats a fer la feina bruta per als seus generals!).

Sovint m'afalaga, però d'altres m'emprenya, encertar-la. I aquesta aposta per amagar ERC i centrar tot en la imatge del candidat, ja l'havia anunciada una servidora. I no fa pas gaires posts que ho vaig fer.

Etiquetes de comentaris: , ,

5 Comments:

Blogger Dies de fúria said...

Molt d'acord amb el post, Josep. És així. Les sigles és evident que fan nosa. Es tracta de desviar l'atenció amb un candidat que té una sèrie de virtuts que no té cap dels membres de la direcció d'Esquerra.

En el fons vol dir que són totalment conscients de la imparable pèrdua de valor de referència de la marca Esquerra, que és abominada per la majoria dels que algun dia els vam votar. Com ja hem dit moltes vegades, els ex-votants ja superem els votants.

Dissortadament aquesta tropa dels cal·labresos no estan disposats a reconèixer cap errada ni fer res de res. Per tant només ens queda que continuar castigant-los, pel bé de Catalunya i de la mateixa ERC.

Elies

13 de febrer del 2009, a les 12:19:00 CET  
Blogger Enric Calpena said...

Benvolgut Josep,
Estaràs d'acord amb mi que les anàlisis, malgrat ser aparentment assèptiques, només hi pots trobar allò que busques. Crec que l'anàlisi que fas troba allò que tu vas anunciar fa dies i no cap altra cosa.
Jo, em permetràs, ho analitzaria d'una altra manera: no surt el nom d'ERC perquè molts dels que hem signat el manifest estem pel matís i l'enfoc que pot donar l'Oriol Junqueras a un programa que no pas a un ideari, la praxi del qual no sempre ens ha fet el pes. Un manifest així ha de ser fruït del consens entre gent amb sensibilitat diversa. Si s'haguéssin posat les sigles ERC, per exemple, jo no hagués signat. No perquè no hagués votat aquesta candidatura en aquest cas, sinó perquè el meu suport crec que estaria sotmès a uns determinades polítiques amb que no combrego.
Conec des de fa molts i molts a nys l'Oriol i crec en la seva honestedat i formació. Jo, de l'Oriol, me'n fio, fins i tot en aquelles idees que no són exactament les meves. Respecto la seva opinió i la seva capacitat d'encaixar crítiques.
En el proper dinar de Facultat t'ho explico amb més detall, si vols.
Una abraçada cordial,
Enric Calpena

13 de febrer del 2009, a les 12:42:00 CET  
Anonymous Anònim said...

Des del meu punt de vista, l'exposició de l'Entic Calpena només fa que donar la raó al Josep Sort. En unes eleccions no es pot separar el candidat del partit. No votes al Junqueras i no a ERC. No votes a EJC (Esquerra Junquerista de Catalunya).

Demanar el vot per Junqueras és demanar-lo per ERC, ni que les paraules del Calpena (com tota la web tal com explica molt bé el Sort) vulguin amagar-ho. I això queda clar amb qüestions com la llei europea que afecta a la Patum i que el senyor Bernat Joan, que crec també es presentava per ERC o potser era pel partit joanista?

I, segon, votar a Junqueras es votar aqui vagi en coalició. O no és cert que en Bernat Joan va haver de deixar l'escó a mitja legislatura a Mikel Irujo (EA) per un pacte electoral?

Per tant, és evident que no es pot votar a "Esquerra Junquerista de Catalunya". Potser l'Enric Calpena, que es amic seu, vota a la persona, però els votants en general, només poder votar tot el pack, incloent-hi el suport explícit al tripartit, a les seves polítiques i a l'estratègia d'ERC de pactes a tot arreu on sigui possible amb el PSC-PSOE.

13 de febrer del 2009, a les 21:23:00 CET  
Anonymous Anònim said...

Reacció típica dels blogs. Un classic, vaja! L'amic del subjecte posat en qüestió que surt en defensa de del nomenat, atacat o qüestionat de torn. L'amic, amant, marit o ves-a-saber-què del subjecte posat en dubte, surt en defensa de l'honorabilitat del presumpte atacat. Quina conya marinera, nano! I, amb quin arguments defensa el Calpena el seu protegit? Doncs, amb els de l'ambigüitat. Curiosament, la mateixa i consabuda ambigüitat que Esquerra acostuma a posar en joc cada vegada que vol fer-nos passar bou per bèstia grossa. La mateixa que va arrossegar des del naixement Busot, la suposada 'independència de partits' de Sobirania i Progrés, la de tots els blocs que E van engegar a cada poble abans de les eleccions del 2006, la presumpta ‘neutralitat’ del Directe. cat i de l'InDirecte.cat, i de tantes i tantes accions darrere les quals acostuma a amagar-se Esquerra. En definitiva, la seva defensa, senyor Calpena, és una mostra més de la merda, trampa i companyia amb què pretén ensarronar-nos la cúpula del partit més traïdor que hi ha hagut mai a Catalunya. Pures ganes d'embolicar la troca i amagar l'ou. I, d'això, senyor meu, aquí, a Katmandú i a Hèlsinki, se'n diu voluntat d'enganyar, de mentir, de fer creure a l'electorat que no és el que sembla, per treure'n benefici. Això és, repeteixo, mentir descaradament. MEN-TIR, Així, amb totes les lletres. Ho sap, oi, Calpena? Digui, no és veritat que la campanya de l'OJ la paga, la promou i la recalza totalment un partit que es diu Esquerra? No és veritat que el director de la campanya és un obscur pinxo sindicalista inútil i illetrat, reconegut 'guàrdia de corps' de Puigcercós? No és veritat que Junqueras és un 'tapat' d'E? Doncs, de què parlem, home de déu? A què juguem? A què en volen fer jugar vostè i els quatre matats que surten a fer proclames a favor de no se sap ben bé què? Siguem seriosos, home. Es veu que encara penseu que als catalans se'ns pot enredar més. Fot-li que es de Reus!, això és el que penseu uns quants pretesos 'intocables' que us creieu (pobrets!), que perquè sortiu a la tele, tothom us farà cas. I, encara hi ha més. Què passa quan saps que la teva cara d'home de Netol, cada vegada té menys requesta al mitjans públics? Què passa quan sabem que, un cop desmantellada la suposada empresa Fundació Cultura pensada per rebre subvencions i viure de la tapadora de la xarxa d'agrupacions i ajuntaments afins, per fer xerrades d'història per a 20, 40 o com a màxim 60 persones, que amb les ‘ajudes’ sortia a un cash de 13.000 € el bolo i que tenia l'OJ com a beneficiari únic, passa a convertir-se com per art d'encantament, en Plica 08, www.plica08.cat/presentacio.pdf
una empresa amb les mateixes finalitats que l'anterior i que (oh casualitat!) inclou tots els 'valets de chambre' del Junqueres, com vostè mateix, l'Albert Botran i el poetastre de Serós, un tal Pena, com a coordinadors màxims? De què va aquesta operació? A què respon? Ja n'hi ha prou de voler-nos fer combregar amb rodes de molí, home! Si tot plegat fa una pudor de socarrim que empudega les pedres. Així és que no ens surti ara amb una suposada neutralitat i bonhomia que ja sabem que d'això, res de res. No ens vingui amb contes a la vora del foc, home, que ja som grandets i ja n’hem vist moltes a la vida.
Tat

14 de febrer del 2009, a les 17:47:00 CET  
Blogger JOSEP said...

Enric,

La confiança, la fe, en un amic és una de les coses més maques d'aquesta vida. Espero, sincerament, que no et portis una decepció. I no tant pel teu amic, sinó perquè a aquestes alçades, pensar que una persona sola pot modificar un escenari polític ple d'interessos creats és molt romàntic i idealista, però a l'hora molt perillós i fins i tot contraproduent, si al final, malgrat tots els esforços, el resultat no és el que s'esperava. No tinc cap mena de dubte que l'Oriol farà una campanya brillant. El que em preocupa és el que passarà el dia després, en el cas que obtingui l'escó.

15 de febrer del 2009, a les 22:40:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home