diumenge, 1 de febrer de 2009

VOTAR JUNQUERES ÉS VOTAR BORRELL...O EL SEU CLON!

La notícia de la tria d'en Junqueres com a cap de llista dels calabresos, ha esvalotat el galliner. Primera reflexió que no podem deixar de banda. Junqueres és un segon -alguns diuen que tercer- plat. Ja vaig comentar la botifarra de la Sabata, i no cal insistir-hi.

Segona, la de Junqueres, és una candidatura-trampa, amb o sense el seu vist-i-plau. Vull dir amb això, que si alguna cosa hem après (perquè espero que no només l'hagi apresa jo), és que l'important no és dir-se independentista, tot i que dir-ho, ajuda i molt, i no fa nosa. L'important és fer política independentista. No podem tornar a caure en l'error de deixar-nos estovar per uns quants eslògans i uns quants posats que et toquin allò que els estrategues electorals americans en diuen Hearts and Minds, és a dir, el cor i la raó (el pensament).

I és una candidatura-trampa, perquè utilitza el reclam d'una cara mediàtica, per a tractar de legitimar el seguidisme i la subordinació dels calabresos respecte el PSOE. I, perquè pretén legitimar la direcció actual d'ERC, que és la responsable tant de l'un com de l'altra. Passi el que passi, la nit electoral, fins i tot si l'Oriol no aconsegueix l'acta d'eurodiputat, els calabresos ho presentaran com una victòria, amb l'argument més absurd que -ara mateix, sóc incapaç de capir. Però ho faran. No es poden permetre el luxe que la seva barraqueta se'n vagi en orris.

En definitiva, votar Junqueres, i m'aposto un pèsol que l'eslògan electoral serà ell i no el partit, és certificar i donar patent de cors als calabresos i, en darrer terme, al PSOE, sigui en Borrell o el clon que decideixin presentar els sociates -ni que sigui una merda penjada d'un pal, que també la votarien. No ens podem permetre aquest luxe. Cada dia, cada setmana, cada mes que passa amb l'actual direcció d'ERC, és un pas més lluny de la independència. Així de clar!

Significa això que estic demanant, suggerint, insinuant -digueu-li com vulgueu- el vot per en Ramon Tremosa, és a dir, per CiU? De cap de les maneres! No obstant això cal tenir ben present que si la candidatura de Tremosa obté uns resultats bons, penso que seria una excel.lent notícia i ajudaria a trencar el tabú que la sobiranització progressiva de CDC és un mal negoci electoral. Faria callar moltes boques, tant polítiques com, sobretot, mediàtiques. Si CDC comprova que accentuant el seu sobiranisme, guanya vots, els sectors ecspanyolistes tindrien les hores comptades. I això no només serà bo per a CDC, sinó també per a Catalunya.

Naturalment, allò que ni en Mas, ni en Madí, ni en Puig, poden demanar són actes de fe. Tots sabem que, per exemple, en Puig és l'escalfabraguetes orgànic, que excita amb la seva dialèctica sobiranista, per després, acabar com sempre, pactant amb els ecspanyols. Això ho tenim -espero- ben après.

Què fer, doncs? Wait and see, segurament. Un cop rebutjada la candidatura-trampa, la possibilitat de votar Tremosa, no es pot descartar, ni que sigui per raons patriòtiques i amb el risc que tornin a créixer les banyes, que ja les tenim molt desenvolupades, després d'haver votat ERC i de sentir-nos traïts, enganyats i estafats per una colla de grimpadors professionals.

Ara bé, penso que a hores d'ara, encara no hi ha prou. Les primeres declaracions d'en Tremosa no han estat, precisament, una mostra de sobiranisme desacomplexat. Més aviat al contrari. Aparentment, sembla com si es volgués fer perdonar el no haver votat ni el nyap ni la llufa. Només aparentment, però.

Això no obstant, les reaccions no s'han fet esperar, i els més joves, potser perquè són més impacients, o potser perquè no el coneixen, ja l'han enviat a pastar fang, i per partida triple (1,2,3). Probablement, fa deu o quinze anys, jo també ja ho hagués fet.

Però a aquestes alçades, i davant el perill que representa legitimar la direcció calabresa, i en conseqüència entronitzar el PSOE com a gran poder fàctic a Catalunya, i en conseqüència, destruir el projecte nacional per a Catalunya , que restaria convertida en una comunitat autònoma més, penso que el més important és escoltar totes aquelles candidatures que es proposen de debò foragitar la dictadura de facto sociata que patim. I la d'en Tremosa n'és una, però espero que n'hi hagi d'altres.

La d'en Junqueres, no, que no ho és. Més aviat, tot el contrari.

Etiquetes de comentaris: , ,

13 Comments:

Anonymous 1010 said...

Cal afegir un altre factor important: La Vanguardia i el PSC-PSOE s'han abraonat ràpidament sobre Tremosa i, en canvi, ni s'han inmutat per la candidatura de Junqueres. I això és sospitòs, molt sospitòs.

2 de febrer de 2009 a les 0:13:00 CET  
Anonymous Anònim said...

La candidatura d'en Junqueres és una candidatura trampa i la d'en Tremosa és pura pastanaga electoral. Permet a CDC que molts piqueu utilitzant la paraula sobiranisme (que bàsicament no significa res) i la gent l'acabi confonent amb independentisme. A alguns sembla que us costi d'entendre que els partits polítics actuals són com un circ al que se li estan acabant les funcions. Entrant en el joc de la politiqueria (que si el PSC tal, que si manaran a tot arreu i que se l'ha de treure, etc.) l'únic que esteu fent és promocionar el mal menor (el sobiranisme de CDC?) que tampoc resoldrà res, i allargar l'agonia. Sembla estrany que hi caigueu una i una altra vegada.

2 de febrer de 2009 a les 1:22:00 CET  
Anonymous Josep-Empordà said...

Benvolgut Josep Sort,

Alguna vegada hem discrepat, però t'ho dic de tot cor, avui, llegint el teu post, m´he sentit plenament identificat. He llegit paraula per paraula tot el que penso i tot el que defenso, i que tants d'atacs personals m'ha costat (aixó, evidentment, se me'n refot). T'aseguro que m'he sentit intimament reconfortat.

Gràcies.

2 de febrer de 2009 a les 10:14:00 CET  
Blogger Cesc. said...

Bon post, benvolgut Josep.
En Junqueras és regidor de Sant Vicenç del Horts, un dels indrets on el sociatisme és menys acomplexat i governa en coalició amb el PP.
Veurem fins a quin punt manté la coherència ara que farà el salt a la primera línea política.
Ell sap perfectament el peu que calcen els sociates, a veure si en sap transmetre aquesta constatació.
Salut i independència,
Cesc.

2 de febrer de 2009 a les 10:34:00 CET  
Anonymous joliu said...

100% d'acord amb en Sort.

1010, amb La Vanguardia hem de deixar de parlar de sospites,... són més aviat certeses.

Anònim, a qui li pigui que s'ho rasqui.

2 de febrer de 2009 a les 10:48:00 CET  
Anonymous Gerard said...

Molt bon article.

Dir-li a l'Anònim 01:22:00 que sobiranisme, al meu parer, sí que en té de significat.Mira sí en té, que a la constitució espanyola, qui té la sobirania és el poble espanyol i ningú més. El dia que hi hagi una constitució catalana, qui en tindrà la sobirania?

En tot cas, jo sí que en sóc de sobiranista, car desitjo que els catalans siguem sobirans, com ho són, per exemple, els espanyols (amb els catalans barrejats dins i minoritzats).

Salutacions.

PD: En Sort, quan llegeixo els teus comentaris sobre el conflicte de l'Orient Mitjà, resto molt decebut. Crec que són seguidors d'una tradició pro-àrab, que amaga i justifica el terrorisme d'Hamàs. Dispensa.

2 de febrer de 2009 a les 10:54:00 CET  
Blogger Dessmond said...

Josep,
Celebro un post com aquest. Estic bastant decebut amb el què he anat llegint per arreu i la forma que tenim per anar destrossant-nos mútuament, sempre a favor d'engreixar la mateixa causa que és la que justament ens oprimeix.

2 de febrer de 2009 a les 10:57:00 CET  
Blogger Joan Arnera said...

Els més joves han expressat dubtes respecte Tremosa. S'han queixat (amargament) del fet que Tremosa, com sant Pere, abans no hagi cantat el gall ja hagi negat tres vegades el sobiranisme.
Als més joves això ens molesta. Ens emprenya sobiranament. En Tremosa és una decepció. Ep, de moment.

Als més joves també ens emprenya (molt) la condescendència convergent.

Els més joves celebrem un post com el teu, Josep, i en la nostra reflexió el tindrem en compte.
Els més joves han fet pública(unes quantes vegades) la seva intenció de votar Tremosa, tot i que reconeixen el valor personal del Junqueras, que és inqüestionable (és qüestionable, en efecte, que no li hagi fet vergonya presentar-se per ERC).

Els més joves pensen que CiU no és la solució de res, i en tot cas només estaran (però, entusiastament) a favor del "gir sobiranista" de CiU en el precís instant que en percebin la més mínima ombra. De moment, tot és claror malsana.

Els més joves, en efecte, mestre, n'estan fins als collons de tots, dels uns, dels altres, dels apòstols dels uns, dels càndids dels altres, dels fills de puta, i de tota la merda.

Els més joves són molt intel·ligents, però. I són tan intel·ligents que no (!) afirmen que no tornaran a ser enganyats. No neguen la possibilitat de recuperar la fe, sigui en una banda o en l'altra (a l'altra -ERC- ara mateix és molt molt molt molt molt més difícil), i de perdre-la novament.

Els més joves, ara, se'n van a sopar!

2 de febrer de 2009 a les 21:30:00 CET  
Blogger Josep said...

Bon profit, Arnera!

2 de febrer de 2009 a les 22:44:00 CET  
Blogger Josep said...

Josep-Empordà,

Si coincidim... m'he d'amoinar?

Gerard,

Jo no sé on veus que jo sigui pro-àrab. Però on hi ha una massacre, jo hi veig una massacre. Punt.

A mi àrabs i jueus, serbis i croats, russos i georgians, bascos i ecspanyols m'importen una puta merda, tret si ajuden a la Independència de Catalunya. Jo no em posiciono a favor dels uns o dels altres... Jo només a favor de Catalunya, i dels amics de la Independència de Catalunya.

2 de febrer de 2009 a les 22:52:00 CET  
Anonymous Josep-Empordà said...

Benvolgut Josep Sort,

Com que m'ho preguntes, et responc: Jo diria que no, al contrari, tot el que sigui "convergència" entre catalans. és bo per la Nació, i el que és bo per la Nació, acaba essent bo per nosaltros, els catalans.

Cordialment.

3 de febrer de 2009 a les 8:44:00 CET  
Anonymous Anònim said...

Bon post si senyor.
Sap algú si els del Partit Republicà Català es presentarà?

3 de febrer de 2009 a les 14:49:00 CET  
Blogger Dies de fúria said...

Bon post, company Sort, bon post.

Dissortadament la situació del país ens aboca a escenaris com aquest. I això té uns únics responsables, des del punt de vista de l'independentisme: la direcció d'Esquerra.

És urgent desfer-se'n. És la nostra prioritat nacional.

3 de febrer de 2009 a les 23:30:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home