ESCOPIU A LA CARA DE LA JUSTÍCIA COLONIAL ECSPANYOLA

Ja ho he dit altres vegades, però avui em refermo de nou. El poder judicial ecspanyol a Catalunya actua com un poder colonial. Cal tenir present dues coses.

La primera que la justícia franquista no va cometre l'anomenat hara kiri que sí que van cometre els membres de les anomenades Cortes espanyoles, del règim franquista, quan van aprovar la Ley de Reforma Política, l'any 1976, la darrera de les Leyes Fundamentales, en què s'organitzava el règim de la dictadura. Ni una sola de les sentències de la justícia franquista ha estat anul.lada. Ni un sol dels jutges franquistes han estat remoguts. 

L'únic canvi rellevant, més enllà de l'aspecte nominal (l'aparició dels Tribunals Superiors de Justícia territorials), va ser la conversió de l'antic i terrible Tribunal de Orden Público (TOP) franquista, per la no menys terrible i sinistra Audiencia Nacional, que no és altra cosa que un veritable instrument polític, l'encarnació present de la tradicional Inquisició ecspanyola. Però l'anomenat Tribunal Supremo, darrera instància jurisdiccional ecspanyola, va passar del franquisme al règim actual sense cap mena de canvi intern substancial, de manera que totes les  sentències franquistes, particularment totes les condemnes a mort, continuen plenament vàlides i legals. Això ha fet que a redòs del Tribunal Suprem i de la resta d'instàncies jurisdiccionals, i també de l'anomenat òrgan de govern, el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) -aquest sí que de creació recent- parasiten tota una casta de funcionaris de la justícia (magistrats, jutges, fiscals, secretaris, administratius) que tenen com a objectiu fonamental preservar i, si s'escau, eixamplar el seu poder, i la visió colonial que tenen dels territoris no ecspanyols sobre els que exerceixen la seva jurisdicció.

Això ens porta al segon element. El poder judicial ecspanyol, és l'únic dels tres poders tradicionals que no s'ha adaptat substancialment a l'anomenat Estado de las Autonomías, de manera que l'organització del poder judicial és unitària a tot l'estat, no existint ni una jurisdicció autonòmica, ni per descomptat jutges autonòmics. L'organització unitària d'aquest poder porta inevitablement a col.lisionar amb els poders autonòmics. Entre d'altres raons perquè la immensa majoria de jutges i personal de la justícia, sobretot els de nivells superiors són ocupats per persones totalment alienes a la societat que han de jutjar. No cal dir que això constitueix una mancança fonamental. En els països de fonda tradició democràtica, la justícia es troba molt propera als ciutadans. No és el cas de l'estat espanyol. 

A més a més, una de les institucions clau de la garantia dels drets dels ciutadans, la Fiscalia, també segueix una ordenació de dalt a baix (top-down), fins i tot amb reminiscències militars (fiscal-general, tinent fiscal, etc). En aquest sentit, el Fiscal General de Catalunya, que hauria de ser el gran defensor de les institucions i la legalitat catalana enfront els seus enemics més aferrissats, no és més que un fosc i manipulable funcionari que segueix caninament les ordres del seu general.

En conseqüència, la justícia ecspanyola, cada cop que avança més la conscienciació independentista de la societat catalana, es converteix en un dels darrers reductes de l'ecspanyolisme més cafre i desacomplexat. És la punta de llança de la lluita contra l'independentisme, i en general contra qualsevol manifestació de catalanitat  que es consideri excessiva.

En els darrers mesos hem vist com els jutges ecspanyols han protagonitzats episodis lamentables com la persecució anti-monàrquica, anti-seleccions catalanes, contra la immersió lingüística al sistema educatiu, les accions legals contra en Marc Belzunces, conta en Franki de Terrassa, òbviament contra l'Èric Bertran o aquests dies contra en David Sanchez, membre de la CUP de Vilafranca del Penedès, entre moltes altres.

I és que la justícia colonial ecspanyola, conjuntament amb una part molt important dels mèdia (sobretot els tradicionals) seran els principals esculls (a banda dels de sempre, naturalment), que haurem de fer front en la nostra ruta cap a la Independència. 

Si em permeteu, una de les primeres tasques que caldrà fer, un cop independents, és la creació d'una nova planta de la justícia, que caldrà refer de dalt a baix, començant, per les pròpies facultats de dret, que anualment evacuen un considerable nombre de tarats mentals.