divendres, 26 de desembre de 2008

SHAME AND LOATHING IN CATALONIA

Permeteu-me que adapti a les meves necessitats argumentals un títol prou conegut de la filmografia d'un dels ex-Monty Python, Terry Gilliam. És el primer que em va venir al cap quan vaig comprovar les reaccions a les paraules del meu veí Joan Tardà va pronunciar les venerables i entranyables paraules de Visca la República i Mori el Borbó. Els nazis ecspanyols s'esquinçaren les vestidures i muntaren un cafarnaüm digne de millors causes. Tot ben hipòcritament, perquè sabien del cert que en Tardà no demanava matar a l'actual cap d'aquesta nefasta i funesta dinastia... senzillament estava reivindicant una arrelada tradició en el poble català d'enfrontar-se amb la monarquia -una tradició que per cert es pot resumir en aquella bonica cita que diu que "caga el ric, caga el rei i caga el papa i de cagar ningú se n'escapa". Però, naturalment, això no tenia cap importància. És de sobres conegut que en la política de baixa estofa, el que compta no són les intencions, sinó si pots massacrar el teu adversari amb l'argument més al.lucinant que, això sí, tinguis més a l'abast.

Però per el major fàstic i la major vergonya no me la van provocar els politiquets de sempre, sinó l'editorial al respecte de La Vanguardia. Sense cap mena de dubte és la carregada més bèstia que he llegit mai contra un polític del sistema. Traspuava un odi visceral, una ràbia i un instint homicida mai vistos i llegits en aquest pamflet que pressumeix de ser equilibrat i centrat...

Joan Tardà pot pressumir ara d'haver estat un dels pocs que ha tret dels nervis els editorialistes del paperot del condecito,  per cert, i això no és cap casualitat, recentment nomenat pel borbó Grande de Ecspana.

Que l'independentisme avança, malgrat tot, ho demostra els atacs d'histèria de La Vanguardia com aquest en contra d'en Tardà, o com el que tingué en el moment de la moció de censura feixista contra en Joan Laporta. Precisament, el president del Barça, per la rellevància social del seu càrrec, quasi diríem que estratègic, s'ha convertit en el gran papu de La Vanguardia, dels seus acòlits i dels seus corifeus.

Més encara, La Vanguardia es dedica a matxacar, així que pot, tots els independentistes dignes, es diguin Tardà, Laporta o es diguin López Tena, Carretero o Joel Joan, per posar només uns quants noms que han estat objectius de les seves obsessions.

Penso que ha arribat el moment que els independentistes, que som , naturalment, els catalans sense complexos, diguem prou als atacs gratis per part dels mèdia ecspanyolistes. Hem de matxacar aquesta gentussa, i deixar clar que per molt que vagin de catalanets, no són més que ecspanyols que volen l'enfonsament econòmic i política de la nostra Pàtria, i que naturalment, això, els independentistes no ho consentirem.

Contrasta aquest atac sense miraments, amb la submissió canina a individus indesitjables com és el cas d'en Salvador Alemany, amo d'Abertis, és a dir, dels peatges de les autopistes. Alemnay forma part del nucli dur del gran poder fàctic català que no és altre que La Caixa. L'altre dia, en el Parlament del parc, va defensar, sense caure-li la cara de vergonya, que s'havien de pujar els peatges de les autopistes quan aquestes s'embussin... i els merdes de diputats que vegeten, en comptes de trencar-li la cara, dialècticament parlant, van acceptar els seus arguments... Què patètic!

En definitiva, vergonya i fàstic en aquesta Catalunya del 2008. Espero i no tinc cap dubte que la del 2009, serà molt més digna i sobirana... que així sigui!

Etiquetes de comentaris: , ,

1 Comments:

Blogger Dies de fúria said...

Benvolgut Pep, avui t'haig de criticar algun comentari del teu post, que d'altra banda comparteixo en tot el seu sentit.

Faig referència, evidentment, a la teva condescendència i amabilitat amb el comentari d'en Tardà.

Parles de "venerables i entranyables". Bé, per a mi no són ni una cosa ni l'altra. Són un pur exercici de cinisme i d'hipocresia. Esquerra no fa cap política de caire republicà. Aquesta arenga era una soflama d'aquestes buïdes de tot contingut, adreçada únicament a mantenir l'engany sobre unes bases, les d'Esquerra, que de tant en tant necessiten d'aquests exercicis, vist el que fan des del govern.

En el seu moment vaig criticar-les. De la mateixa manera que critiquí també la reacció que tu també denuncies, i molt especialment -com tu- l'editorial de La Vanguardia.

Però això no ens ha d'amagar la hipocresia i la buidor de les paraules d'en Tardà, que cal denunciar, per engany.

Elies

26 de desembre de 2008 a les 23:16:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home