NOVA CAUSA AL FACEBOOK

Ara fa just uns minuts que he obert una nova causa, la tercera, al Facebook. Porta per títol Sr. Mas, vull saber si vostè és independentista: Sí o No?. Quan començo a escriure aquestes línies, ja som tres els amics de la causa.

La inspiració d'aquesta causa m'ha vingut ara fa unes hores, quan xatejava amb un col.lega, antic company de militància, que ara viu fora de Catalunya. Segurament, però, la idea ja em rondava pel cap aquest matí, quan he llegit el magnífic article d'avui d'en Joan Arnera al Bloc Gran del Sobiranisme (BGS), i sobretot el debat que ha generat entre els comen

taristes.

Als lectors habituals d'aquest bloc, un nombre considerable, per cert, ja coneixen perfectament a qui em refereixo quan dic que n'estic fins al capdamunt dels xantatgistes que van per les cantonades posant-te una pistola al pit i exigint que triïs "O Mas o Montilla" o "O Montilla o Mas", i punt. Cap matís. Cap marge de maniobra. O blanc o negre.  

No entraré ara en les disquisicions sobre aquest xantatge polític. Ho deixo per al meu proper post al BGS que, com és habitual, penjo tots els dimecres (i disculpeu la publicitat gens subliminal).

No, el que vull comentar aquí i ara, és la lògica subjacent d'aquesta causa, que la fa una mica diferent de les dues anteriors (1 i 2). En els darrers dies, i per motiu de feina, he estat estudiant intensament la utilització de la xarxa en la política americana. Divendres vaig ensopegar amb una iniciativa que ara mateix s'està portant a terme i que em va semblar molt suggerent. 

S'inspira directament en l'experiència del 10questions.com, que va tenir un notable ressò mediàtic, ara tot just fa un any. Tant que fins i tot es va copiar amb motiu de les darreres eleccions legislatives italianes (10domande). 

Com en aquests dos precedents, la iniciativa actual, BigDialog, consisteix en la realització per part de ciutadans d'una pregunta concreta a un polític (o als diferents candidats), mitjançant una gravació de vídeo, que després es penja al youtube o a altres canals similars. Un cop penjades les gravacions, s'obre un període de votació on els ciutadans poden votar la pregunta que més els satisfaci. Un cop seleccionades les 10 preguntes més votades, se les fan arribar als al.ludits i se'ls dóna un cert marge de temps perquè l

a contestin, també mitjançant una gravació de vídeo. 

Un cop rebuda les respostes, s'obre una segona fase on els internautes han de votar no si estan d'acord o no amb la resposta donada, sinó si la resposta contesta efectivament la pregunta o si és un simple exercici de tocar el violí.

Bé, amb aquesta causa nova al Facebook, pretenc, modestament, emular aquest procés, en el sentit que es tracta d'una pregunta clara i concisa, adreçada directament a un polític amb nom i cognom. No vull anar més enllà. Vull comprovar si realment és possible que quan un ciutadà s'adreça a un polític i li fa una pregunta, n'obté una resposta que li serveix per estar més informat i li aclareix els dubtes, en un sentit o un altre, o si, contràriament, la resposta és un pur exercici d'equilibrisme dialèctic o una basta sortida per l

a tangent.

D'aquí a unes setmanes en traurem l'entrellat.