3,000 AMICS AL FACEBOOK!

Bé tot i que ja fa uns dies que hi vaig arribar, ara ja puc dir que els tinc consolidats. De manera que MOLTES GRÀCIES A TOTS I A TOTES per compartir amistat en aquesta xarxa!!!

(Un dia que a més a més, hem sabut que finalment els senyors d'Apple han decidit incorporar el català al nou OS... una decisió que, sense cap mena de dubte, ajudarà a accelerar la decisió de renovar el meu parc de Macs, que ja comença a estar una mica xaruc...)

LA WORLD COALITION FOR CATALONIA INDEPENDENCE ARRIBA ALS 10.000 AMICS!

La causa que en el seu dia vaig engegar al Facebook, la WORLD COALITION FOR CATALONIA INDEPENDENCE, ha arribat als 10.000 amics! Bé, en el moment d'escriure aquestes ratlles ja som 10.016!

Moltes gràcies a tots els que heu participat en aquesta iniciativa, i tal i com dic sempre als que agraeixo la seva incorporació a la causa: SPREAD IT OUT!

LECTURES D'ESTIU (2a part)

Més que Lectures, el títol adient hauria de ser propostes de Lectura, perquè no em fa res de dir que els tres llibres que presento, cap d'ells l´he llegit, encara. I només un d'ells he comprat. Els altres dos ho faré més endavant. De manera que no en puc donar l'opinió.

AUTOR: DANIEL DOMSCHEIT-BERG

EDITORIAL: EDICIONS LA CAMPANA

ISBN: 978-84-96735-59-0

ANY: 2011

PREU: 16 €

Això no obstant, si els penjo en aquest modest i humil bloc, i doncs sembla com si els fes publicitat gratuïta, en la mesura que en puc fer, és perquè el seu àmbit, el de la Xarxa i les TIC ja fa molts anys que m'interessa. Però també perquè considero molt rellevant que tres obres internacionals d'un cert ressò, apareguin simultàniament traduïdes al català.

Autor: KEN AULETTA

EDITORIAL: SOL90 IDEA

ISBN: 978-84-9899-655-5

ANY: 2011

En aquest sentit, aquest post, més que elogiar els autors de cadascun dels tres llibres, si s'escau, és clar, vull homenatjar els responsables de les diferents editorials que han apostat per la traducció al català.

AUTOR: DAVID KIRKPATRICK

EDITORIAL: LA BUTXACA

ISBN:978-84-9930-218-8

ANY: 2011

PREU: 16,95 €

Davant el panorama desolador que se'ns presenta, amb els atacs genocides dels ecspanyols sense aturador, allà on els hem deixat, no puc més que treure'm el barret davant d'iniciatives com aquestes i recomanar que, per poc que us interessi el tema, els compreu, els regaleu i els llegiu en aquests darrers dies de vacances... o al llarg de la resta de l'any, és clar. A ningú se li escapa que en els darrers anys, tant Facebook, com Google i fins i tot Wikileaks, han esdevingut referents a escala mundial, i és per això que cal conèixer-los, i no tinc cap dubte que aquests llibres, ens ajudaran a fer-ho. Personalment, m'agradaria també llibres sobre Apple, que darrerament està batent tots els rècords, fins i tot en termes empresarials.

2500 amics!

Ara fa una estona, el Marçal ha esdevingut el meu amic del Facebook 2.500. Gràcies a tothom. Ara a pels 3.000 que és molt assequible i amb el vostre suport ho aconseguirem!!!!

EL CANDIDAT HOMÒNIM

Es diu Josep Sort i és el candidat a l'alcaldia de Viladecavalls per Reagrupament, però no tinc el gust de conèixer-lo, tot i que som amics al grup del Facebook de la Família Sort. Li desitjo tota la SORT del món (acudit fàcil)!

Jo no sóc amic/ga de Duran Lleida al facebook

ahahahahah

Apunteu-vos-hi!

7.000 MEMBRES, COMENCEM BÉ L'ANY 2011

No sé si serà un auguri de com anirà aquest nou any 2011. Però com a mínim ja puc dir que comencem molt bé! Avui, 1 de gener, ja som 7.000 els membres de la causa WORLD COALITION FOR CATALONIA INDEPENDENCE que en el seu dia vaig crear en el Facebook. Bé, de fet a l'hora d'escriure aquest post ja en som 7.020!

Vull felicitar tots els amics i particularment tots els que heu reclutat amics per la vostra feina. I una salutació simbòlica, però també especial per en Jordi que li ha tocat ser l'amic número 7.000!

Recordo que fa exactament un mes, l'1 de novembre, celebràvem l'amic 6.000, la qual cosa vol dir que en dos mesos, s'han afegit 1.000 amics, una velocitat que només es pot comparar amb les primeres setmanes de la constitució de la causa!

KEEP IT GOING!

6.000 amics a la WORLD COALITION FOR CATALONIA INDEPENDENCE!

El 22 d'octubre passat vam arribar al 6.000 amics de la causa del Facebook WORLD COALITION FOR CATALONIA INDEPENDENCE (WCCI), que vaig fundar el 2008. Moltes gràcies a totes i a tots per la vostra confiança!

En el moment de penjar aquest post, ja en som 6.032!

Entre tots ho aconseguirem!

Uaaaaauuuuuh, 2000 amics al Facebook!

I continuo amb el Facebook.... Ja són 2000 els amics que hi tinc! Encara recordo el dia que, tornant de Londra, el mes de juliol del 2007, vaig decidir donar el pas i fer-me'n. M'ha donat moltes il.lusions... i també algun maldecap.

També estic molt content d'una de les causes que hi he promogut, la WORLD COALITION FOR CATALONIA INDEPENDENCE (WCCI), que en el moment d'escriure aquest post, compta amb la brutal xifra de 5,895 membres. Gràcies a tots i a totes!

1500 AMICS AL FACEBOOK!

Aquest cap de setmana he arribat, i de fet he sobrepassat, els 1500 amics al Facebook. No està pas malament! Vaig fer-me'n el mes de juliol del 2007, i ja quan en vaig tenir 100, vaig agrair-los a tots, de forma individual. Ara que en tinc quinze vegades més, seria una mica farragós fer-ne el llistat complet!

De totes maneres, la meva experiència amb el facebook, la considero clarament positiva, so far. He conegut molta gent i realment he fet amics en la xarxa, que amb els mesos han esdevinguts amics en el món real.

Per altra banda, és un instrument d'informació i de treball de primera referència. I això malgrat totes les amenaces i perills que diuen que suposa, i que no descarto que siguin, si més no en part, certes.

Tanmateix, jo hi continuaré. I espero que aviat arribi als 2.000 amics, tot i que, la veritat, no en faig gaire cabal.

JA SÓC AMIC DE MISS MÓN 2009!

Tal i com vaig escriure ara fa uns dies, en aquest mateix bloc, vaig demanar ser amic al Facebook de la flamant Miss Món 2009, Kaiane Aldorino, un bé de Déu que també és Miss Gibraltar.

De seguida, alguns dels lectors em van preguntar, sense cap mena de dubtes interessats per estrényer els profunds lligams entre aquests dos pobles, secularment enfrontats als ecspanyols (Remember Catalan Bay!, foto), si havia aconseguit fer-me'n.

Em plau dir-vos, que a dia d'avui, ja sóc oficialment amic de Kaiane Aldorino. Al Facebook, naturalment. M'embarga una sensació de d'embriaguesa i a l'hora de bon rotllo que, diríem que darrerament, m'és molt necessària.

I pel que he pogut comprovar, no sóc l'únic català que n'és amic...

5.000 AMICS PER LA CAUSA

Ara fa uns dies, la causa WORLD COALITION FOR CATALONIA INDEPENDENCE, que en el seu dia vaig crear al Facebook, acaba d'arribar als 5.000 amics. No ha estat gens fàcil. Però no puc més que agrair a tothom qui ha col.laborat a fer-la possible. Sou molts els que heu fet de reclutadors d'amistats, coneguts i saludats, i arribar a 5.000 amb gent procedent d'arreu del món és una fita que cal celebrar.

Jo diria que és un senyal que anem en la bona direcció. La internacionalització de la Independència de Catalunya progressa extraordinàriament bé, i estic més que segur, que la diada del 13D serà un esclat en aquest sentit. Si en el cas d'Arenys va sorprendre l'impacte internacional que va tenir, ara tant els europeus com els americans (els Estats Units, vaja), ja s'han posat les piles, ja estan advertits. I tingueu per segur, que miraran molt d'aprop la nostra lluita. Hem de donar una lliçó de veritable dignitat independentista, no de l'altra.

El vessant internacional de la nostra lluita és tant important com el domèstic. Sense la complicitat externa, tota la feina interna que fem, fins i tot, com espero, si excel.lim en ella, servirà de ben poc.

Cal ser-ne conscients i actuar en conseqüència!

COLLITA DEL 64, DEL SANT GREGORI

El passat dia 22, va tenir lloc un sopar de la promoció del 82 de l'Escola Sant Gregori. Avui han arribat les fotos (ràpid, ràpid no ho hem estat, val a dir-ho). N'érem una quarantena, més o menys la meitat (la meitat...bona?). A alguns d'ells i d'elles feia vint-i-set o més anys que no veia, ni parlava. Tot i la mandra i els dubtes inicials entre anar-hi o no anar-hi (què es pot dir a gent que fa quasi trenta anys que no veus? I si no els has vist, segurament és perquè no t'ha calgut, veure'ls, oi?), finalment m'hi vaig animar i m'ho vaig passar força bé.

Naturalment, del sopar ha sortit un grup de Facebook, que ja veurem quin futur tindrà....

UNA MOSTRA MÉS DEL FEIXISME ECSPANYOL... I NINGÚ NO BADA BOCA!

Els ecspanyols són uns feixistes. Del primer a l'últim. Això ningú no ho dubta... a aquestes alçades. Però allò que em subleva és la seva fatxenderia. Fixeu-vos ara amb el cas de la jugadora de futbol de l'equip femení perico, Noemí Rubio, l'han apartada per haver sortit en el Facebook fotografiada amb una bufanda del Barça i amb els seus colors pintats a les galtes. Això és pur feixisme.

En un estat català normal, republicà i racional, la fiscalia ja hauria presentat una querella per discriminació i violació dels drets humans contra aquest club feixista fins a la medul.la. Però aquí, en la Catalunya sotmesa, espoliada, borbònica i autonòmica, tothom calla i acota el cap. 

Que jo sàpiga, als Estatuts del club perico, el nom del qual és tan fastigós que ni goso reproduir-lo, no figura en cap cas com a motiu per ser sancionat o sancionada, portar públicament, en la teva vida privada, distintius d'un altre club. Si això és així, la represàlia contra la jugadora està totalment fora de lloc, i com a mínim hauria de comportar una sanció moral, però penso que també jurídica, i més concretament penal o administrativa.

Però la barra lliure dels feixistes ecspanyols ja es va demostrar, al principi de la Lliga, quan van estar a punt de provocar una autèntica tragèdia a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, davant la passivitat dels Mossos d'Esquadra, per cert. Van assaltar el camp, i tothom va callar. Cap sanció. Res de res. L'Ecspanya eterna, on els feixistes sempre se'n surten de rositas. (Bé, per sort, no sempre, alguns pringuen).

Espero veure el dia que el club perico o bé es reconverteix en un club democràtic i normalitza el seu nom, o bé se'l dissol, i el seu patrimoni, incloent-hi naturalment el nou estadi, es cedeix a un nou club arrelat al seu entorn immediat (Atlètic Llobregat, per exemple?). Estaria bé, no?

COMPTE AMB EL FACEBOOK!

Alguns polítics temen el Facebook. I no són pocs. Però ara en seran molt més, sobretot després del que li ha passat al jove candidat Ray Lam, del partit neodemòcrata de la Colòmbia Britànica. 

El noi, de 22 anys, ha renunciat a la seva candidatura després que han saltat a l'opinió pública les fotos que ell mateix havia penjat a la seva pàgina Facebook. Jutgeu vosaltres mateixos!

Nota: Post publicat originalment al meu bloc acadèmic.

UNA FOTO BRUTAL

Aquesta setmana, estic seguint d'aprop (digitalment parlant, s'entén) els esdeveniments a la República de Moldàvia. Allà ha tingut lloc una revolta dels joves en contra dels resultats electorals del cap de setmana passada. Els manifestants van assaltar el parlament i ho van deixar tot fet un nyap. Particularment interessant és el fet que la convocatòria de la concentració que va culminar amb l'assalt, va ser feta a través dels recursos de la Web 2.0, és a dir, els blocs, els SMS i també Twitter i Facebook. 

Naturalment, ha tornat a donar-se el tòpic debat entorn si es tracta d'un moviment espontani o si bé hi ha una mà negra al darrera de tot plegat. Per als guanyadors de les eleccions, el partit comunista, les protestes estan manipulades des de Romania, país amb els quals els moldaus comparteixen llengua, i trets identitaris. 

No debades, molts dels manifestants portaven banderes romaneses i reivindicaven la seva annexió a Romania, o el que és el mateix, l'ingrés a la Unió Europea, percebuda com el garant del benestar i el progrés econòmic. No podem oblidar que Moldàvia és el país més pobre d'Europa, amb un sou mitjà d'uns 250 dolars. Per contra, el partit comunista, és clarament partidari de reforçar els lligams amb les autoritats de Moscou. Aquestes acusen indirectament els països occidentals de promoure la revolta, de la mateixa manera que va passar a Geòrgia el 2003 i a Ucraïna el 2004.

Aquesta acusació és la que m'ha fet entrar a la pàgina de l'ambaixada americana al país, i navegant per ella, he arribat a aquesta pàgina on apareix la foto que il.lustra el post. L'he capturada i la penjo tal qual. No us sembla al.lucinant, i a l'hora emocionant? D'on ha sortit aquesta foto? Espero que aviat, ni sembli al.lucinant, i en tot  cas, sigui raonablement (Solbes dixit) emocionant!

Post-Aniversari

Dels 45 que porto, el d'ahir, sense cap mena de dubte, és aquell que he rebut més felicitacions de tots. Impressionant. No puc dir res més que el Facebook té un impacte que trasbalsa les nostres vides. També és cert que conec diversos amics i companys, amigues i companyes, que sistemàticament es neguen a entrar-hi perquè volen preservar la seva intimitat, o senzillament per portar-me la contrària -aquest cas, el meu fill, que naturalment, és l'únic de la classe que no té Facebook. Segur que si jo no en tingués, ell sí. Bé, coses de la vida. 

Bé, tot i que ja s'està a punt d'acabar the day after, penso que encara sóc a temps d'agrair a tots i cadascun dels que ahir em vau felicitar. Així doncs que, gràcies a la Caterina, al Josep Jordi, en Fantassin, el Cristòfol i l'Orazio, la Roser, la Maria, l'altra Roser, la Maria, la Trina i en Martí, l'Anna, l'Eva i l'Ariana, la Helen, la Laura i la Isabel, l'Anna, l'Elisabeth i en Ricard, en Sergi, en Guillem i la Dolors, l'Ester, la Christina i el Jaume, l'Euge, la Núria i la Tània, l'Slobodan, l'Elisenda, en Maxime, la Mireia la Laetitia i l'altra Mireia, la Laia, la Cynthia i en Benji, en Xesco, la Indiketa i la Núria, en Salvatore, l'Aurora i la Marta, en Xavier, la Rosalia i en Moisès, l'Ana, el Francesc i el Roman, la Patrícia, en Lluís i la Meritxell, la Laura, la Maribel i la Montserrat, Catalunya Acció, en James i la Glòria, l'Ivan, el David i la Jasna, l'Anna, l'Eva i en Joan, en Francesc, en Jordi i un altre Joan, en Maiol, en Josep i la Maria, en Salvo, l'Agustí i la Marta, i en Jesús, la Maria, en Josep i l'Eva, en Turi, la Mercè i la Bernadette, la Maria, la Cidinha i la Núria, en Quico, la Mireia i en Pere, en Sergi i l'Agustí. I naturalment, els meus germans, en Pau i en David.

Com podeu comprovar, una llista que fa patxoca. Si m'he deixat algú, demano disculpes. 

A tothom moltes gràcies. 

SOM 10.000 A BRUSSEL.LES! ... LA CANÇÓ!

Tot just després de veure per dvd, la pel.lícula, del tot previsible, i doncs poc original, 30 Days of Night, i abans d'anar a dormir, faig un breu cop d'ull al correu electrònic i al facebook, no fos cas que s'hagués proclamat la independència i jo no m'hagués assabentat (ja seria l'hòstia, ja).

Però no, no s'ha proclamat, encara, la independència.

Però sí que llegeixo un missatge de l'incansable dinamitzador de la plataforma dels Deu mil a Brussel.les, l'Agustí, on m'adjunta la cançó que serà el seu himne, diguem-ne oficial, composada per en Gerard Sesé. Ja l'havia escoltada durant la gravació de l'anunci, on espero que sortirem amb el meu fill, ni que sigui mig segon de glòria i fama (o menys). Naturalment és una peça que de seguida s'enganxa i que penso que no està gens malament.

Em plau, doncs, adjuntar-vos el you tube corresponent. També es pot baixar des del facebook i del myspace. Que no sigui dit que l'independentisme català li manca recursos digitals.

Espero que us agradi... la cançó i l'anunci (quan l'emetin).

NOVA CAUSA AL FACEBOOK

Ara fa just uns minuts que he obert una nova causa, la tercera, al Facebook. Porta per títol Sr. Mas, vull saber si vostè és independentista: Sí o No?. Quan començo a escriure aquestes línies, ja som tres els amics de la causa.

La inspiració d'aquesta causa m'ha vingut ara fa unes hores, quan xatejava amb un col.lega, antic company de militància, que ara viu fora de Catalunya. Segurament, però, la idea ja em rondava pel cap aquest matí, quan he llegit el magnífic article d'avui d'en Joan Arnera al Bloc Gran del Sobiranisme (BGS), i sobretot el debat que ha generat entre els comen

taristes.

Als lectors habituals d'aquest bloc, un nombre considerable, per cert, ja coneixen perfectament a qui em refereixo quan dic que n'estic fins al capdamunt dels xantatgistes que van per les cantonades posant-te una pistola al pit i exigint que triïs "O Mas o Montilla" o "O Montilla o Mas", i punt. Cap matís. Cap marge de maniobra. O blanc o negre.  

No entraré ara en les disquisicions sobre aquest xantatge polític. Ho deixo per al meu proper post al BGS que, com és habitual, penjo tots els dimecres (i disculpeu la publicitat gens subliminal).

No, el que vull comentar aquí i ara, és la lògica subjacent d'aquesta causa, que la fa una mica diferent de les dues anteriors (1 i 2). En els darrers dies, i per motiu de feina, he estat estudiant intensament la utilització de la xarxa en la política americana. Divendres vaig ensopegar amb una iniciativa que ara mateix s'està portant a terme i que em va semblar molt suggerent. 

S'inspira directament en l'experiència del 10questions.com, que va tenir un notable ressò mediàtic, ara tot just fa un any. Tant que fins i tot es va copiar amb motiu de les darreres eleccions legislatives italianes (10domande). 

Com en aquests dos precedents, la iniciativa actual, BigDialog, consisteix en la realització per part de ciutadans d'una pregunta concreta a un polític (o als diferents candidats), mitjançant una gravació de vídeo, que després es penja al youtube o a altres canals similars. Un cop penjades les gravacions, s'obre un període de votació on els ciutadans poden votar la pregunta que més els satisfaci. Un cop seleccionades les 10 preguntes més votades, se les fan arribar als al.ludits i se'ls dóna un cert marge de temps perquè l

a contestin, també mitjançant una gravació de vídeo. 

Un cop rebuda les respostes, s'obre una segona fase on els internautes han de votar no si estan d'acord o no amb la resposta donada, sinó si la resposta contesta efectivament la pregunta o si és un simple exercici de tocar el violí.

Bé, amb aquesta causa nova al Facebook, pretenc, modestament, emular aquest procés, en el sentit que es tracta d'una pregunta clara i concisa, adreçada directament a un polític amb nom i cognom. No vull anar més enllà. Vull comprovar si realment és possible que quan un ciutadà s'adreça a un polític i li fa una pregunta, n'obté una resposta que li serveix per estar més informat i li aclareix els dubtes, en un sentit o un altre, o si, contràriament, la resposta és un pur exercici d'equilibrisme dialèctic o una basta sortida per l

a tangent.

D'aquí a unes setmanes en traurem l'entrellat.

MOLT I MOLT BO!

L'Eva, una amiga del Facebook, m'ha enviat aquesta foto que segons sembla corre per la xarxa. No us sembla genial! Una altra utilitat per entrar-hi!

"ZP, al salón que viene Sarko y otros clientes"