ELS TOP 30 THINKS TANKS

Ara fa uns dies es va fer públic el rànking anual de Thinks Tanks. A nivell global, els top 30 són els que figuren a continuació.

1. Brookings Institution – United States

2. Chatham House (CH), Royal Institute of International Affairs – United Kingdom

3. Carnegie Endowment for International Peace – United States

4. Council on Foreign Relations (CFR) – United States

5. Center for Strategic and International Studies (CSIS) – United States

6. RAND Corporation – United States

7. Amnesty International – United Kingdom

8. Transparency International – Germany

9. International Crisis Group (ICG) – Belgium

10. Peterson Institute for International Economics – United States

11. German Institute for International and Security Affairs (Stiftung Wissenschaft und

Politik SWP) – Germany

12. International Institute for Strategic Studies (IISS) – United Kingdom

13. Heritage Foundation – United States

14. Cato Institute – United States

15. Woodrow Wilson International Center for Scholars – United States

16. Bruegel – Belgium

17. American Enterprise Institute for Public Policy Research (AEI) – United States

18. Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) – Sweden

19. Center for American Progress – United States

20. Adam Smith Institute – United Kingdom

21. Carnegie Moscow Center – Russia

22. Human Rights Watch – United States

23. Centro de Estudio Públicos – Chile

24. Institute of World Economy and International Relations (IMEMO, RAS) – Russia

25. Center for Social and Economic Research (CASE) – Poland

26. African Economic Research Consortium – Kenya

27. Fundación Getulio Vargas (FGV) – Brazil

28. Chinese Academy of Social Sciences (CASS) – China

29. Polish Institute of International Affairs (PISM) – Poland

30. Fraser Institute – Canada

Com es pot comprovar, no n´hi ha cap d'ecspanyol, eheheheh. Es podria dir que els think tanks americans, són com una mena d´NBA i en conseqüència, són una altra història. D'acord, si descomptem els think tanks dels Estats Units, ens trobem que en el Top 50 no figura tampoc cap think tank de l'estat espanyol:

1. Chatham House (CH), Royal Institute of International Affairs – United Kingdom

2. Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) – Sweden

3. Amnesty International – United Kingdom

4. International Crisis Group (ICG) – Belgium

5. Transparency International – Germany

6. Center for European Policy Studies (CEPS) – Belgium

7. International Institute for Strategic Studies (IISS) – United Kingdom

8. Adam Smith Institute (ASI) – United Kingdom

9. Bruegel – Belgium

10. European Council on Foreign Relations (ECFR) – United Kingdom

11. Friedrich Ebert Foundation (FES) – Germany

12. French Institute of International Relations (IFRI) – France

13. Carnegie Moscow Center (CMC) – Russia

14. Chinese Academy of Social Sciences (CASS) – China

15. German Institute for International and Security Affairs (Stiftung Wissenschaft und Politik SWP) – Germany

16. Fraser Institute – Canada

17. Center for European Reform (CER) – United Kingdom

18. Human Rights Watch – United Kingdom

19. Konrad Adenauer Foundation (KAS) – Germany

20. Center for Economic Policy Research (CEPR) – United Kingdom

21. Carnegie Middle East Center – Lebanon

22. German Council on Foreign Relations (DGAP) – Germany

23. Danish Institute of International Studies (DIIS) – Denmark

24. Civitas: Institute for Study of Civil Society – United Kingdom

25. Clingendael, Netherlands Institute of International Relations – The Netherlands

26. Kiel Institute for World Economy – Germany

27. Peace Research Institute Oslo (PRIO) – Norway

28. Centre for International Governance Innovation (CIGI) – Canada

29. Fundação Getulio Vargas (FGV) – Brazil

30. Lowy Institute for International Policy – Australia

31. Overseas Development Institute – United Kingdom

32. European Union Institute for Security Studies (EUISS) – France

33. Center for Economic and Social Development (CESD) – Azerbaijan

34. Center for Civil Society – India

35. Al-Ahram Center for Political and Strategic Studies – Egypt

36. European Policy Center – Belgium

37. European Union Institute for Security Studies (EUISS) – France

38. Center for Strategic and International Studies (CSIS) – Indonesia

39. Center for Social and Economic Research (CASE) – Poland

40. Japan Institute of International Affairs – Japan30

41. Norwegian Institute of International Affairs (NUPI) – Norway

42. Institute for Development Studies – United Kingdom

43. China Institutes of Contemporary International Relations (CICIR) – China

44. Institute for Economic Research (IFO) – Germany

45. Royal United Services Institute (RUSI) – United Kingdom

46. RAND Europe – United Kingdom

47. Demos – United Kingdom

48. S. Rajaratnam School of International Studies (RSIS), formerly known as FNA

Institute of Defence and Strategic Studies (IDSS) – Singapore

49. Center for Conflict Resolution – South Africa

50. Polish Institute of International Affairs (PISM) – Poland

Únicament quan ens fixem en els rànkings regionals, i concretament en els de l'Europa Occidental, trobem, en el TOP 50 corresponent, quatre think tanks de l'Estat: el FRIDE (30ena posició), el CIDOB (33ena), la FAES (45ena) i el Real Instituto Elcano (48ena). Com es pot veure, un posicionament ben galdós.

Cal tenir en compte que el nou govern espanyol, ha començat amb una empenta nacionalista que ja veurem fins on arriba. Volen, segons ells, recuperar el protagonisme de la foto de les Açores, és a dir, que torni Ecspanya torni a comptar a nivell mundial. I no s´hi posen per poc. Parteixen del fet, erroni, de considerar Ecspanya com la 9a potència mundial.... Clar que d'il.lusions també es viu.

A veure: en termes de PIB, i amb dades estimades corresponents al 2010, l'Estat espanyol se situa en el lloc 12è del món. Probablement quan es coneguin les dades del 2012, Mèxic i Austràlia ja l'hauran superat. Segur.

I si mirem en termes per càpita, els descens és brutal, perquè se situa en una forquilla entre la posició 26 i la 28, també amb estimacions referides al 2010, la qual cosa pot implicar que les del 2012 encara siguin pitjors.

Naturalment, els ecspanyols obvien aquesta situació. L'equip del nou ministre d'exteriors ecspanyol, en Garcia-Margallo -per cert, fixeu-vos en el detall de no accentuar la darrera vocal del segon cognom, per amagar la seva ascendència catalana- ha començat, com no podia ser altrament entrant com un elefant en una quincalleria: que si les autonomies -és a dir, deixem-nos d'eufemismes, Catalunya- han de tancar les delegacions a l'exterior; que si Ecspanya vetarà una Escòcia independent a la UE -si bé de seguida van rectificar; que si Gibraltar español; que si cal promocionar la marca España... i les que vindran....

Ja estarem entretinguts amb aquest personal. Sobretot amb els atacs d´histèria que agafaran pel tema del referèndum escocès.

De totes maneres, no podran obviar quelcom que és una evidència palmària: l'estat ecspanyol és un pària mundial. No només no forma part del G8, és que no arriba ni al G20!!! I si fa acta de presència, que no de participació, és perquè França la convida -i és que els Pactes de Família continuen vigents, i per això a en Sarkozy li han donat el Toison dels nassos....

Per cert, als G20 sí que participen com a membres de ple dret Mèxic i Argentina... eheheheh. I és que Ecspanya no només cada cop pinta menys a escala mundial, sinó que dins de la Hispanitat, el seu pes es va empetint a favor d'aquests dos països o, òbviament d'altres com els mateixos Estats Units, Colòmbia o fins i tot Veneçuela (ni que sigui per les seves immenses riqueses naturals, com el gas o el petroli, oi, Nadal?).

Però, inasequibles al desaliento, tornen a la càrrega, ara amb la conya del Madrid 2020, és a dir, els Jocs Olímpics... Després dels rotunds fracassos del 2012 i del 2016, aquests psicòpates volen tornar a gastar enormes quantitats d'euros -molts dels quals catalans- en promocionar de nou la candidatura madrilenya.... que inevitablement fracassarà.

Caldrà que els diputats de Reagrupament a Madrid estiguin molt atents a quines quantitats de diners es gasten en aquest desori i ho denuncïin contundentment, com ja han fet de forma excel.lent amb el tema escandalós de les despeses en les ambaixades ecspanyoles arreu del món.

ETIÒPIA, ECSPANYA, GUINEA EQUATORIAL ...

Avui comença la cimera del G20 a Cannes. Com és públic i notori, l'estat espanyol NO forma part d'aquest grup selecte d'estats que intenten pilotar la governança global. De totes maneres, i perquè no els agafi l'enrabiada patriotera, els francesos -si no m'erro- han convidat als seus pétits amis, les espagnols a la cimera. Però naturalment sense aparèixer en la llista oficial de participants (on sí que apareixen, per cert, Argentina i Mèxic).

Ecspanya, doncs, és un país de segona categoria.

Forma part de la llista de convidats, en la qual figuren les següents grans potències:

ECSPANYA

ETIÒPIA

GUINEA EQUATORIAL

ELS EMIRATS ÀRABS UNITS

SINGAPUR

Ja ho veieu, amics i amigues, la justícia existeix, les antigues colònies ecspanyols li passen la mà per la cara a la fatxenda madre patria, i fins i tot Guinea Equatorial i aquesta gran promesa que respon al nom d'Etiòpia, també.

Au, Duran, tu que vols ser ministre, te les haurà de veure amb els Muhameds i els Obiang, que per cert són grans amics teus, oi? Au votants independentistes de CiU, torneu a llançar la pedra a baix, per recomençar de nou, que ja en van ...

L'ASCENSIÓ AL PODER DE SARKOZY

Guanyar el poder ... i perdre la dona (abans de la Bruni, és clar!)

ECSPANYA TORNARÀ A FER EL RIDÍCUL AMB KOSOVA

Ecspanya tornarà a fer el ridícul amb la seva oposició al reconeixement de la Independència de Kosova. Aquest nou episodi delirant s'esdevindrà el proper dia 8 de desembre, a les 10.00 hores del matí, davant la màxima instància judicial de l'ONU, el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) amb seu a La Haia (Holanda). Serà llavors quan el representant ecspanyol farà les al.legacions en contra del reconeixement de la Independència de Kosova. El ridícul durarà exactament 45 minuts.

La intervenció ecspanyola s'emmarca en les audiències públiques que el TIJ ha organitzat abans d'emetre una Opinió Consultiva sobre l'adequació a la Llei Internacional de la Declaració Unilateral d'Independència per part de les Institucions d'Autogovern Provisionals de Kosova, la qual va tenir lloc, per unanimitat, el gloriós 17 de febrer del 2008.

Aquesta Opinió Consultiva, va ser sol.licitada en el seu moment pel Govern de Sèrbia. Donada la seva naturalesa consultiva, per descomptat, l'opinió que emeti el TIJ, es calcula que cap a la primeria del 2010, no tindrà cap efecte jurídic o polític sobre el terreny.

En l'actualitat, 22 dels 27 estats de la Unió Europea, ja han reconegut la Independència de Kosova. Pel que fa a la ONU, 62 dels seus estats membres, també l'han reconeguda. L'oposició de Rússia i la posició ambígua de la Xina, tots dos amb poder de veto al Consell de Seguretat, tanmateix, ha impedit, fins al moment, que Kosova pugui ser-ne membre.

Les audiències públiques del TIJ tindran lloc entre els dies 1 i 11 de desembre. Han demanat participar-hi fins a un total de 30 Estats membres. També hi participaran els autors de la declaració unilateral d'Independència.

Dels 5 estats de la UE que no han reconegut la Independència de Kosova, 3 han demanat participar en les audiències, de manera que adopten una actitud clarament activa contra la independència kosovar: Ecspanya, Romania i Xipre. Per la seva banda, Eslovàquia i Grècia, han decidit no participar-hi. D'aquesta manera, els tres estats esmentats, s'arrengleren amb Rússia i, naturalment, Sèrbia, els dos estats que lideren el front opositor. Pressumptament Veneçuela, aliada amb Rússia, també se'n mostrarà contrària.

Per la seva banda, Alemanya, França, el Regne Unit, Holanda i els Estats Units, seran alguns dels Estats que compareixeran davant del TIJ per defensar la Independència de Kosova.

L'oposició aferrissada dels ecspanyols, tanmateix, va començar a esquerdar-se lleugerament, quan el cap dels eurodiputats socialistes ecspanyols, Juan Antonio López-Aguilar, malgrat refermar la seva posició contrària, va reconèixer que no es poden ignorar principis objectivables com són la consolidació i la irreversibilitat d'un situació donada, en aquest cas de la Independència de Kosova.

Les posicions enfrontades en el dossier kosovar entre els Estats Units i Ecspanya, tal i com va reconèixer recentment el nou ambaixador americà a Madrid, haurien de ser utilitzades per l'Independentisme català en la seva estratègia per internacionalitzar la nostra lluita i aconseguir suports arreu del món.

Andorra, membre de l'ONU, encara no ha reconegut la Independència de Kosova. La raó més evident d'aquesta passivitat són les pressions ecspanyoles, si bé, sembla que el nou govern andorrà, després d'unes converses amb el President de la República Francesa, Nicolas Sarkozy, partidari de donar-hi suport, sembla que en breu anunciarà farà públic el seu posicionament definitiu.

MOLT I MOLT BO!

L'Eva, una amiga del Facebook, m'ha enviat aquesta foto que segons sembla corre per la xarxa. No us sembla genial! Una altra utilitat per entrar-hi!

"ZP, al salón que viene Sarko y otros clientes"

CÒRSEGA TORNA A INCENDIAR-SE

El moviment independentista cors ha reaccionat amb indignació, ràbia i determinació, a la sentència a cadena perpètua que la justícia colonial francesa (com l'ecspanyola) contra Yvan Colonna, considerat culpable de la mort del prefecte Claude Érignac, el 6 de febrer del 1998. La decisió judicial coincideix amb una onada repressiva de la policia i els jutges francesos, que s'ha concretat en dotzenes de detencions, identificacions i, en paraules dels afectats, assetjament politicopolicial. Per acabar-ho d'agreujar, la intenció del govern francès de crear un Banc de dades d'ADN dels detinguts corsos, que fins i tot s'ha volgut aplicar a estudiants de 14 anys detinguts després d'una manifestació, ha exasperat encara més l'ambient.

Tot plegat posa de manifest que l'arribada a la presidència de la República de Nicolas Sarkozy, no només no ha estat ben rebuda pel moviment independentista cors, sinó que amenaça de degenerar en un enfrontament directe, de conseqüències, a hores d'ara, imprevisibles.

SARKOZY, EL SALVADOR D'ECSPANYA

De debò que l'hòstia que ha fotut en Sarkozy a l'orgull ecspanyol és d'antologia. Quina dreta que ha clavat! (mai millor dit!). L'escena de Torrejón és antològica. El salvador d'Ecspanya i de les quatre princesetes en mans de dolent home de l'Àfrica, té els sants pebrots d'aterrar a l'aeroport, baixar per les escales, seguit de les quatre damisel.les recentment alliberades i rebre l'acte de submissió del seu subordinat ecspanyol, en ZP. Quina garrulada més immensa, quina baixada de pantalons, quina vergonya aliena! Ai, però m'encanta.

Realment, si hi ha una foto de les Açores, ara hi ha una foto de Torrejón. La història ja és ben bé que es repeteix. I compte! Hem de tenir clar que el principal enemic de la independència de Catalunya, és França. De fet, històricament, els ecspanyols sempre han pensat en França com el seu primo de Zumosol particular, que els protegirà de la seva desintegració i dels malignes catalans.

Bé, aquest episodi, que mereix una reflexió més aprofundida que faré en un altre post, es complementa amb l'òpera bufa de la visita dels borbons a Sabta i Mililla. Les fotografies que he pogut veure recorden d'allò més a les concentracions nazis dels anys 30... Només cal comparar les pintes de les SS amb les de la Guàrdia Civil... Mare de déu senyor! Com hi ha món que hem de fotre el camp d'aquest femer!

LA LLUITA A CÒRSEGA

Malgrat la proximitat geogràfica i la pertanyença a un mateix entorn geopolític -el Mediterrani occidental- existeix pràcticament un silenci total entorn les notícies sobre la lluita per llibertat nacional que desenvolupen els patriotes corsos. Vull dir que els mèdia catalans ignoren aquesta realitat mentre que s'aboquen de manera ben provinciana a la darrera parida madrilenya o sevillana.

Acabo de rebre la publicació U Ribombu Internazionale, concretament el seu número 27/28, el qual entre altres informacions d'interès reprodueix íntegrament el darrer comunicat del Front d'Alliberament Nacional de Còrsega-Unitat Combatent (FLNC-UC). L'interès d'aquest document rau en el fet que és el primer que apareix d'ençà l'arribada al poder de Nicolas Sarkozy. En aquest sentit, marca clarament quin és el posicionament d'aquesta organització armada en la conjuntura actual. Donat que és un document força llarg, em limito a passar-vos l'enllaç.

Bona lectura.