ELS TOP 30 THINKS TANKS

Ara fa uns dies es va fer públic el rànking anual de Thinks Tanks. A nivell global, els top 30 són els que figuren a continuació.

1. Brookings Institution – United States

2. Chatham House (CH), Royal Institute of International Affairs – United Kingdom

3. Carnegie Endowment for International Peace – United States

4. Council on Foreign Relations (CFR) – United States

5. Center for Strategic and International Studies (CSIS) – United States

6. RAND Corporation – United States

7. Amnesty International – United Kingdom

8. Transparency International – Germany

9. International Crisis Group (ICG) – Belgium

10. Peterson Institute for International Economics – United States

11. German Institute for International and Security Affairs (Stiftung Wissenschaft und

Politik SWP) – Germany

12. International Institute for Strategic Studies (IISS) – United Kingdom

13. Heritage Foundation – United States

14. Cato Institute – United States

15. Woodrow Wilson International Center for Scholars – United States

16. Bruegel – Belgium

17. American Enterprise Institute for Public Policy Research (AEI) – United States

18. Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) – Sweden

19. Center for American Progress – United States

20. Adam Smith Institute – United Kingdom

21. Carnegie Moscow Center – Russia

22. Human Rights Watch – United States

23. Centro de Estudio Públicos – Chile

24. Institute of World Economy and International Relations (IMEMO, RAS) – Russia

25. Center for Social and Economic Research (CASE) – Poland

26. African Economic Research Consortium – Kenya

27. Fundación Getulio Vargas (FGV) – Brazil

28. Chinese Academy of Social Sciences (CASS) – China

29. Polish Institute of International Affairs (PISM) – Poland

30. Fraser Institute – Canada

Com es pot comprovar, no n´hi ha cap d'ecspanyol, eheheheh. Es podria dir que els think tanks americans, són com una mena d´NBA i en conseqüència, són una altra història. D'acord, si descomptem els think tanks dels Estats Units, ens trobem que en el Top 50 no figura tampoc cap think tank de l'estat espanyol:

1. Chatham House (CH), Royal Institute of International Affairs – United Kingdom

2. Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) – Sweden

3. Amnesty International – United Kingdom

4. International Crisis Group (ICG) – Belgium

5. Transparency International – Germany

6. Center for European Policy Studies (CEPS) – Belgium

7. International Institute for Strategic Studies (IISS) – United Kingdom

8. Adam Smith Institute (ASI) – United Kingdom

9. Bruegel – Belgium

10. European Council on Foreign Relations (ECFR) – United Kingdom

11. Friedrich Ebert Foundation (FES) – Germany

12. French Institute of International Relations (IFRI) – France

13. Carnegie Moscow Center (CMC) – Russia

14. Chinese Academy of Social Sciences (CASS) – China

15. German Institute for International and Security Affairs (Stiftung Wissenschaft und Politik SWP) – Germany

16. Fraser Institute – Canada

17. Center for European Reform (CER) – United Kingdom

18. Human Rights Watch – United Kingdom

19. Konrad Adenauer Foundation (KAS) – Germany

20. Center for Economic Policy Research (CEPR) – United Kingdom

21. Carnegie Middle East Center – Lebanon

22. German Council on Foreign Relations (DGAP) – Germany

23. Danish Institute of International Studies (DIIS) – Denmark

24. Civitas: Institute for Study of Civil Society – United Kingdom

25. Clingendael, Netherlands Institute of International Relations – The Netherlands

26. Kiel Institute for World Economy – Germany

27. Peace Research Institute Oslo (PRIO) – Norway

28. Centre for International Governance Innovation (CIGI) – Canada

29. Fundação Getulio Vargas (FGV) – Brazil

30. Lowy Institute for International Policy – Australia

31. Overseas Development Institute – United Kingdom

32. European Union Institute for Security Studies (EUISS) – France

33. Center for Economic and Social Development (CESD) – Azerbaijan

34. Center for Civil Society – India

35. Al-Ahram Center for Political and Strategic Studies – Egypt

36. European Policy Center – Belgium

37. European Union Institute for Security Studies (EUISS) – France

38. Center for Strategic and International Studies (CSIS) – Indonesia

39. Center for Social and Economic Research (CASE) – Poland

40. Japan Institute of International Affairs – Japan30

41. Norwegian Institute of International Affairs (NUPI) – Norway

42. Institute for Development Studies – United Kingdom

43. China Institutes of Contemporary International Relations (CICIR) – China

44. Institute for Economic Research (IFO) – Germany

45. Royal United Services Institute (RUSI) – United Kingdom

46. RAND Europe – United Kingdom

47. Demos – United Kingdom

48. S. Rajaratnam School of International Studies (RSIS), formerly known as FNA

Institute of Defence and Strategic Studies (IDSS) – Singapore

49. Center for Conflict Resolution – South Africa

50. Polish Institute of International Affairs (PISM) – Poland

Únicament quan ens fixem en els rànkings regionals, i concretament en els de l'Europa Occidental, trobem, en el TOP 50 corresponent, quatre think tanks de l'Estat: el FRIDE (30ena posició), el CIDOB (33ena), la FAES (45ena) i el Real Instituto Elcano (48ena). Com es pot veure, un posicionament ben galdós.

Cal tenir en compte que el nou govern espanyol, ha començat amb una empenta nacionalista que ja veurem fins on arriba. Volen, segons ells, recuperar el protagonisme de la foto de les Açores, és a dir, que torni Ecspanya torni a comptar a nivell mundial. I no s´hi posen per poc. Parteixen del fet, erroni, de considerar Ecspanya com la 9a potència mundial.... Clar que d'il.lusions també es viu.

A veure: en termes de PIB, i amb dades estimades corresponents al 2010, l'Estat espanyol se situa en el lloc 12è del món. Probablement quan es coneguin les dades del 2012, Mèxic i Austràlia ja l'hauran superat. Segur.

I si mirem en termes per càpita, els descens és brutal, perquè se situa en una forquilla entre la posició 26 i la 28, també amb estimacions referides al 2010, la qual cosa pot implicar que les del 2012 encara siguin pitjors.

Naturalment, els ecspanyols obvien aquesta situació. L'equip del nou ministre d'exteriors ecspanyol, en Garcia-Margallo -per cert, fixeu-vos en el detall de no accentuar la darrera vocal del segon cognom, per amagar la seva ascendència catalana- ha començat, com no podia ser altrament entrant com un elefant en una quincalleria: que si les autonomies -és a dir, deixem-nos d'eufemismes, Catalunya- han de tancar les delegacions a l'exterior; que si Ecspanya vetarà una Escòcia independent a la UE -si bé de seguida van rectificar; que si Gibraltar español; que si cal promocionar la marca España... i les que vindran....

Ja estarem entretinguts amb aquest personal. Sobretot amb els atacs d´histèria que agafaran pel tema del referèndum escocès.

De totes maneres, no podran obviar quelcom que és una evidència palmària: l'estat ecspanyol és un pària mundial. No només no forma part del G8, és que no arriba ni al G20!!! I si fa acta de presència, que no de participació, és perquè França la convida -i és que els Pactes de Família continuen vigents, i per això a en Sarkozy li han donat el Toison dels nassos....

Per cert, als G20 sí que participen com a membres de ple dret Mèxic i Argentina... eheheheh. I és que Ecspanya no només cada cop pinta menys a escala mundial, sinó que dins de la Hispanitat, el seu pes es va empetint a favor d'aquests dos països o, òbviament d'altres com els mateixos Estats Units, Colòmbia o fins i tot Veneçuela (ni que sigui per les seves immenses riqueses naturals, com el gas o el petroli, oi, Nadal?).

Però, inasequibles al desaliento, tornen a la càrrega, ara amb la conya del Madrid 2020, és a dir, els Jocs Olímpics... Després dels rotunds fracassos del 2012 i del 2016, aquests psicòpates volen tornar a gastar enormes quantitats d'euros -molts dels quals catalans- en promocionar de nou la candidatura madrilenya.... que inevitablement fracassarà.

Caldrà que els diputats de Reagrupament a Madrid estiguin molt atents a quines quantitats de diners es gasten en aquest desori i ho denuncïin contundentment, com ja han fet de forma excel.lent amb el tema escandalós de les despeses en les ambaixades ecspanyoles arreu del món.