EUROPA 2020

El més que probable referèndum per l'autodeterminació d'Escòcia, del 2010, així com el continu creixement dels partidaris de la independència de Flandes, i fins i tot, el sorgiment de moviments secessionistes a Baviera, fa que cada cop es parli a Europa del sorgiment de nous estats. Naturalment, estem parlant d'especulacions, no de negociacions en ferm... encara. Alguns blocaires britànics, sobretot els més aferrissadament contraris a Brussel.les, veuen com els independentistes escocesos, utilitzen la Unió Europea per a pontejar Londres, i sobretot el sagrat Parlament de Westminster. Naturalment, això no els fa cap mena de gràcia. Per extensió la crítica a l'independentisme escocès toca de ple altres moviments independentistes, inclòs, naturalment, el català.

Des d'una perspectiva alarmista (utilitzant reiteradament el terme microstates, anarchy), aquests blocaires consideren que en un termini de temps relativament curt -10 anys- les fronteres europees tornaran a variar per encabir nous estats. Si feu un cop d'ull, al mapa que il.lustra aquest post, veureu que a més de Catalunya (limitada això sí al Principat i a les Illes), el 2020 també podrien haver accedit a la independència Escòcia, Flandes, la Padània, Bretanya, Còrsega, Sardenya, Euskadi (aquí l'autor sembla tenir un problema amb la simetria), Normandia, i fins i tot els actuals lander de Baviera i Baden-Wüttemberg (l'Alemanya rica, vaja, que és la del sud, no la del nord o de l'est).

Val a dir que l'autor del mapa assenyala dues condicions per tal que l'accessió a la independència qualli. La primera i fonamental, és que el nou estat sigui econòmicament viable. En aquest sentit, es mostra escèptic que Bretanya, Còrsega, Sardenya o Normandia, la compleixin. La segona és que el territori ha de disposar d'una forta identitat pròpia basada bé en la llengua, en un passat d'independència -autogovern-, una llengua o un fort dialecte. Naturalment, no cal dir que Catalunya, malgrat el retall del País Valencià, acompleix les dues condicions.

És interessant, doncs, constatar que la hipòtesi d'una República de Catalunya, és cada cop més percebuda com a possible per a determinats sectors de l'opinió bloguera europea.

CÒRSEGA TORNA A INCENDIAR-SE

El moviment independentista cors ha reaccionat amb indignació, ràbia i determinació, a la sentència a cadena perpètua que la justícia colonial francesa (com l'ecspanyola) contra Yvan Colonna, considerat culpable de la mort del prefecte Claude Érignac, el 6 de febrer del 1998. La decisió judicial coincideix amb una onada repressiva de la policia i els jutges francesos, que s'ha concretat en dotzenes de detencions, identificacions i, en paraules dels afectats, assetjament politicopolicial. Per acabar-ho d'agreujar, la intenció del govern francès de crear un Banc de dades d'ADN dels detinguts corsos, que fins i tot s'ha volgut aplicar a estudiants de 14 anys detinguts després d'una manifestació, ha exasperat encara més l'ambient.

Tot plegat posa de manifest que l'arribada a la presidència de la República de Nicolas Sarkozy, no només no ha estat ben rebuda pel moviment independentista cors, sinó que amenaça de degenerar en un enfrontament directe, de conseqüències, a hores d'ara, imprevisibles.

LA LLUITA A CÒRSEGA

Malgrat la proximitat geogràfica i la pertanyença a un mateix entorn geopolític -el Mediterrani occidental- existeix pràcticament un silenci total entorn les notícies sobre la lluita per llibertat nacional que desenvolupen els patriotes corsos. Vull dir que els mèdia catalans ignoren aquesta realitat mentre que s'aboquen de manera ben provinciana a la darrera parida madrilenya o sevillana.

Acabo de rebre la publicació U Ribombu Internazionale, concretament el seu número 27/28, el qual entre altres informacions d'interès reprodueix íntegrament el darrer comunicat del Front d'Alliberament Nacional de Còrsega-Unitat Combatent (FLNC-UC). L'interès d'aquest document rau en el fet que és el primer que apareix d'ençà l'arribada al poder de Nicolas Sarkozy. En aquest sentit, marca clarament quin és el posicionament d'aquesta organització armada en la conjuntura actual. Donat que és un document força llarg, em limito a passar-vos l'enllaç.

Bona lectura.