100 AMICS A FACEBOOK

Avui he arribat al centenar d'amics al Facebook. Bé exactament, i fins al moment d'escriure aquestes línies, ja en tinc 101. Naturalment, hi ha gent que en té molts més. Felicitats, companys i companyes. Però cadascú va al seu pas, i he trigat un any, exactament tretze mesos (des del juliol del 2007), a assolir aquesta xifra doblement rodona.

Ja sé que Facebook està rebent moltes crítiques pel perill d'intromissió en la vida privada. Fins i tot la inflació de gadgets i programets, et pot fer agafar mal de cap. Ahir mateix vaig llegir un missatge de feina que m'havia enviat un company de lluita... fa dos mesos! I se m'havia passat! Per sort, encara sembla que la situació es podrà reconduir.

Anècdotes al marge, Facebook és una autèntica xarxa social que pot donar una certa resposta als problemes i reptes que ens enfrontem cada dia. És el que tècnicament es diu un món petit, en el sentit que la comunicació té lloc de forma relativament ràpida i en un tres i no res, ja tenim un grup creat que porta a terme una iniciativa social o política. En aquest darrer any, m'he apuntat a molts grups de Facebook, i fins i tot n'he creat algun jo mateix. Sense desmerèixer cap dels altres, naturalment, m'agradaria destacar-ne alguns que per raons diverses m'ha fet molta il.lusió formar-ne part.

El primer seria una causa, Defensem europarl.cat, que es proposava donar suport al web homònim creat per en Miquel Català, i que no és res més que la pàgina web del Parlament Europeu (PE) amb la inclusió d'un enllaç on es pot llegir la versió catalana. Aquesta iniciativa va ser molt mal acceptada pels serveis jurídics del PE, tant que fins i tot van amenaçar en Miquel de dur-lo als tribunals per plagi. Però en Miquel es va mantenir ferm, i ara fa uns pocs dies, s'ha fet públic que el PE, publicarà la seva pròpia versió en català del seu web. Per defensar en Miquel i la seva iniciativa, totalment altruista i patriòtica, es va crear aquest grup a Facebook, i es va fer força soroll. Al dia d'avui, en som 339 els seus membres. M'agradaria aprofitar l'ocasió per demanar un homenatge públic a en Miquel, per la seva victòria no només contra Ecspanya -en Vidal-Quadras, des de la vice-presidència del PE va intentar-ho tot per impedir que prosperés- sinó contra tota una institució comunitària, com és el PE. Es tracta d'una victòria a la xarxa equiparable a la del .Cat. Molt bé, Miquel, amb dos collons!

El segon grup, és quelcom especial, perquè en aquest sí que vaig participar des del seu primer moment, i és naturalment Renovem ERC. Ara podem. Va ser una causa iniciada pels estrellats blocaires que vam donar suport al Reagrupament.Cat, en la campanya presidencial d'ERC. L'Ara podem, modestament el va suggerir una servidora, pensant és clar en el model Obama. I va funcionar, tu! Vam ser de les quatre candidatures que es presentaren, la que més amics va aplegar, 160. No està pas malament. Clar que la militància d'ERC sembla situar-se encara en un nivell 1.0, i no com correspondria, en el 2.0, i per això tot va acabar com va acabar. Però això ja ho solucionarem, d'aquí poc, quan els 350.000 que hem deixat de votar ERC, en siguem 450.000 o 500.000. Cap problema.

Finalment, el darrer grup que m'agradaria destacar és un molt més recent -o encara més recent- que és el que porta per nom Jo també llegeixo el Bloc Gran del Sobiranisme. És brutal com aquesta iniciativa s'ha anat expandint per la xarxa. El bloc, en un mes, ha tingut 15.000 accessos, i en el grup de Facebook, ja en som 223, en tot just deu o quinze dies de funcionament. Una passada.

Bé, ara només em queda agrair a tots i cadascun dels meus amics de Facebook, el seu detall d'acceptar-me com amic. Per això dono les gràcies a l'Enric, en Toni, en Korado, l'Antoni, la Montserrat, la Sònia, en Manel, en Lluís, en Joan Carles, en Josep, en Jaume, en Joan, en Jaume, la Clara, en Toni, l'Enric, en Martí, en Xavier, Marta, Enric, en Juli, la Potion, la Rosa de Foc, l'Adam, en Vilapou, en Ferran, en Cesc, la Núria, en Roger, en Francesc, en Gerard, la Núria, en David, l'Elliot, l'Octavi, en David, en Jordi, l'Eric, l'Albert, en David, en Julià, la Katja, en Dani, en Daniel, en Marc, en Ferran, l'Aleix, en Pau, l'Ivan, en Guillem, en Víctor, la Sílvia, en Jordi, en Moisès, el David, l'Eduard, en Maurizio, en Fantassin, el Salvador, la Isabel, en Xavier, l'Elisenda, en Sergi, en Joan, l'Ester, en Joan, la Roser, en Toni, la Roser, la Lídia, en Puig Pelut, en Joan-Pere, la Rosa-Àuria, l'Alejandro, la Mariona, la Cristina, en Dani, l'Albert, l'Agustí, en Francesc, en Ricard, l'Aura, en Jordi, en Miquel, en Miquel, en Gerard, en Maiol, l'Agustí, en Sergi, l'Antoni, l'Adi, en Marc, en Raül, en Jaume, la Cynthia, la Nele, en Quico, en Marc, en Jordi, en Jordi i l'Elena.

...I a tots els que vindran en els propers mesos... perquè naturalment, ja no tornaré a fer una relació tan personalitzada...