dilluns, 4 d’agost de 2008

EL PRAT, NOVA PIXADA A LA CARA

No us canseu mai que se us pixin a la cara?. Us agrada la pluja daurada, oi? Si em refereixo a tots aquells que encara pensen que Catalunya té futur dins d'Ecspanya. A aquells que voten sí al nyap, a aquells que es declaren tan catalans com ecspanyols, a aquells que s'alegren quan guanya, un cop que guanya, la Roja. Tan poc estimeu els vostres fills i la vostra terra que encara voleu que els primers continuïn com vosaltres, demanant perdó per ser catalans i fent professió de fe de ser ciutadà del món mundial? O que la segona continuï convertint-se en el femer d'Europa?


Em refereixo, és clar, a la proposta de reordenació d'AENA, l'empresa jacobina per excel.lència, segons la qual, les autoritats catalanes, submisses i obedients, rebran un puta engruna perquè no sigui dit. I a callar. Que al Condecito ja l'han fet Grande d'Ecspanya, i ara la seva partner ja s'obrirà més de cames, perquè darrerament, amb això de la grandesa, estava més tancada que una caixa de seguretat.

Ara m'imagino tots els caps pensants de l'IESE, d'ESADE, del Circulo d'Economia, de Foment, de l'Instituto de l'Empresa Familiar, la Caixa, Planeta, etc. etc., estirats a terra i badant boca, mentre que la Chacón, dreta i oberta de cames, anant pixant-los un rere l'altre, i ells contents com un jínjol!

Però es pot ser més desgraciat! No existeix ni una unça de dignitat en aquesta genteta. Quina repugnància!

I no me n'oblido dels altres acòlits imprescindibles per a fer la jugada, és clar. Em refereixo a UGT i CC.OO., amb l'ínclit Josep Maria Alvarez, el socioconvergent de pro, al capdavant. Naturalment, aquests obeiran el seu amo que és el govern ecspanyol de torn, sigui quin sigui el seu color, atès que les seves finances depenen totalment del corresponent Pressupost General de l'Estat. No debades, ambdues organitzacions acostumen a fer la feina bruta de Madrid en aquelles competències traspassades als governs autonòmics (per exemple en matèria de sanitat, educació i justícia).

Callar i otorgar aquesta proposta de reforma d'AENA és renunciar al Prat per sempre més. És no tenir clar que el futur de Catalunya es juga també -però no exclusivament- en aquesta infrastructura. Queda cada cop més clar que els únics patriotes som els independentistes, i que fora de l'independentisme no hi ha patriotes, sinó dats pel cul. És hora de dir-ho clarament, i de deixar-se d'històries unitaristes: els únics catalans som els independentistes. Els que no són independentistes són ecspanyols i punt. Són gent que estan d'acord en la massacre de la seva terra i els importa un rave el futur dels seus fills... "ja s'ho faran", segurament pensen.

Bé, i a partir del dia 10, qui no doni suport a la independència, no només serà un ecspanyol convicte i confès, sinó que a més a més no serà demòcrata, perquè donarà suport a un govern, l'ecspanyol, que no acompleix les seves pròpies lleis. És a dir, un govern deslegitimat per actuar damunt del territori català.

Etiquetes de comentaris: , ,

7 Comments:

Anonymous Josep-Empordà said...

"No us canseu mai que se us pixin a la cara?. Us agrada la pluja daurada, oi? Si em refereixo a tots aquells que encara pensen que Catalunya té futur dins d'Ecspanya. A aquells que voten sí al nyap, a aquells que es declaren tan catalans com ecspanyols, a aquells que s'alegren quan guanya, un co que guanya, la Roja".

Bé, suposo que en un lapsus que de ben segur és involuntari, de tota aquesta llista t'has oblidat dels que al meu parer tenen més delicte, que no son altres que aquells que van tot el dia amb la paraula "independentista" a la boca i no tenen cap mania a l'hora de lliurar la Nació sencera als espanyolistes del pscPSOE, ùltims (o penùltims tenint en compte a aquests "independentistes")responsables de tot aquesta pixarada a la que a sobre, per no molestar, hem de dir "pluja fina", que ja te collóns la cosa!.

Perque avui, cinc d'agost, el tripartit encara és ben viu i no hi ha cap previssió de que es trenqui. Tot el demés son mandangues.

5 d’agost de 2008 a les 9:08:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Perdona, la mandanga és parlar de tripartit o no tripartit, Catalunya no necessita un govern, necessita un Estat, no és questió d'aquest partit o l'altre, la questió és la independència. I després ja parlarem de governs.

5 d’agost de 2008 a les 13:33:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

Un estat "acrata" potser?...un estat sense govern?

Bé, tot és opinable i tothom pot elucubrar com vulgui, però no sé qué és pitjor, un govern sense estat o un estat sense govern.

Per si de cas, jo ja procuro pendre poc el sol, més que res pels seus efectes secundaris.

5 d’agost de 2008 a les 14:01:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

Hi ha una cosa que no em lliga, Josep.

Vajam, dius:"Bé, i a partir del dia 10, qui no doni suport a la independència, no només serà un ecspanyol convicte i confès, sinó que a més a més no serà demòcrata, perquè donarà suport a un govern, l'ecspanyol, que no acompleix les seves pròpies lleis. És a dir, un govern deslegitimat per actuar damunt del territori català".

Aixó inclou als que es proclamen "independentistes" però mantenen al govern als espanyolistes del PSOE?. És a dir, n'hi ha prou amb autoproclamar-se independentista encara que els fets vagin en la direcció contraria?.

No, només és per veure si em salvo de la crema, perque jo, d'independentista ja ho soc, però no en tinc prou amb retòriques i proclames de calçotada, saps?. Jo prefereixo anar treballant per arribar a aquesta independència de manera raonada i intel.ligible, perque saps? ja fa molt de temps que ni la retòrica ni les proclames em diuen res de res. De fet, igual que hi ha la dita que diu que "gat escaldat de l'aigua freda fuig", jo fujo de les proclames com de la peste.Digam tonto si vols, però después de les ùltimes experiencies, no puc evitar-ho.

Cordialment.

5 d’agost de 2008 a les 14:15:00 CEST  
Blogger Josep said...

Benvolgut josep-empordà,

El dubte ofèn. Ja comprenc la teva suspicàcia, però és obvi que no continues amb l'actitud típica de qui veu fantasmes a cada cantonada. És a dir, de desconfiança. Em consta que ets un lector assidu del meu bloc, i t'ho agraeixo, però intenta mirar una mica més enllà del teu nas. No fa gaire, en el meu primer post al Bloc Gran del Sobiranisme, vaig escriure si fa no fa que dir-se independentista sense fer "política independentista" és una enganyifa, dit d'una altra manera que és possible que un que s'autoqualifica d'independentista no faci política independentista, i a la realitat em remeto. Queda clar o t'ho he de dir en quatre llengües diferents.

Ara, si el que pretens és aconseguir que voti uns que diuen que de la indepència no en parlen mai, però hi pensen sempre, no t'esforcis gaire, perquè, des del 16 anys, encara recordo la cara de tonto que se'm va quedar quan un company d'escola em va dir que en Pujol havia guanyat les eleccions i seria el nou president de la Generalitat. Vint-i-tres anys de règim pujolista -els únics salvables dels quals van ser els quatre primers- m'han vacunat per sempre més, company. I és que tot el que malconstruïren se n'ha anat en orris en un tres i no res. Sembla increïble com es poden malbaratar tants recursos, perquè després no serveixin de res.

Cal fer política independentista, començant des de zero, i deixar-se d'històries passades, perquè ens trobem en una situació d'emergència nacional. I això vol dir que cal aprovar una declaració de Sobirania allà on hi hagi una majoria sobiranista, encetar una campanya pel reconeixement internacional i trencar els lligams que ens subordinen a Ecspanya, començant pel fiscal. I punt.

5 d’agost de 2008 a les 17:51:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

Val, molt be, estic d'acord amb tu. Ara ja hem fet la proclama i ens hem quedat descansats.

Per on continuem, company?.

5 d’agost de 2008 a les 18:10:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

PS.

A mi, a les primeres eleccions democràtiques, la cara de tonto se'm va quedar quant sent militant del PSUC des de faia anys, que era l'ùnic partit organitzat contra el franquisme, vaig veure com prosperaban com bolets uns que es feian dir socialistes i que no els coneixia ni sa mare, tots de bones families catalanes i que disposaban de diners il.limitats per organitzar-se a la americana.

Durant l'antifranquisme, d'aquella patuleia, origen de la patuleia actual, mai se'n va sentir parlar. De'n Pujol, si.

Sembla ser que la "socialdemocràcia" alemana (Flick) i alguna agència nordamericana hi tingueren quelcom a veure i hi abocaren MOLTS de diners. Els interessaba frenar al PSUC de totes totes i aquests els hi feren la feina de bon grat, desplaçant inclús a uns socialistes verdaderament catalanistes del PSC-Reagrupament d'un tal Josep Pallach, que malhauradament, morí prematurament.

No t'extranyi que coneixent no només el present sino també el passat d'aquesta gent, no els pugui ni veure, perque sé el pa que s'hi dona amb aquesta "gentola".

5 d’agost de 2008 a les 18:29:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home