DOS MAGNÍFICS DOCUMENTALS... I UNA SORPRESA!

En el marc de la Netroots Nation conferència, ahir vaig veure dos magnífics documentals que critiquen, com no podia ser d'una altra manera, la figura i les polítiques de George W. Bush.

El primer documental és Crawford i fa referència al nom de la població texana que l'any 1999, el llavors governadors George W. Bush, va triar per instal.lar-s'hi, sense cap raó aparent. Es tractava d'una minúscula població de 705 habitants, perdut enmig de la immensitat geogràfica d'aquest estat fronterer. El documental narra les transformacions que es donaren a partir de l'arribada del nou veí i sobretot a partir que aquest va arribar a la presidència del país. A partir de llavors, Crawford va passar a ser un lloc progressivament més conegut a nivell global, atès que a la residència dels Bush passaren figures com membres de la família reial saudita o el propi Putin. Tot plegat va transformar radicalment la vida dels veïns de tota la vida. El 2005, Crawford centrà l'atenció mundial arran de la concentració de partidaris i detractors a la guerra de l'Iraq. El documental és summament interessant, la música, tota ella original, és excel.lent, i el final és del tot inesperat. Recomano molt entusiàsticament el seu visionat. Jo ja en tinc una còpia. De totes maneres, enganxo un you tube amb el trailer.

El segon documental, ja ha estat guardonat a Europa. Es tracta de Trouble the Water, i és clarament una denuncia de la inexistència de polítiques d'ajudes a les víctimes de l'Huracà Katrina que, com és ben sabut, destruí la ciutat de Nova Orleans, a finals d'agost del 2005. Un esdeveniment que va fer despertar moltes consciències als Estats Units, que per primera vegada es qüestionà si realment els Estats Units formava part del Primer Món. El reportatge és protagonitzat per una parella afroamericana que grava com la seva casa, el seu carrer i la seva comunitat, van quedar totalment destruïdes, i van haver de traslladar-se a estats veïns a casa de familiars. Clarament, el documental se situa des de la perspectiva de les famílies afroamericanes, de lluny les més afectades per aquell traumàtic esdeveniment. També adjunto el you tube corresponent.

I em queda la sorpresa. Quan aquest matí (hora texana) acabava de donar l'ordre de publicar el post anterior, mentre parlava la Nancy Pelosi, de cop i volta se sent una veu greu, que els assistents la reconeixen immediatament i que cinc segons després el seu propietari apareix a l'escenari enmig de la bogeria del public... es tractava d'Al Gore in person, que ha protagonitzat una intervenció de caire ecologista i en la pràctica ha esborrat de l'acte l'Speaker Pelosi, que en un tres i no res, ha passat de ser el centre de l'acte, a actuar de comparsa de Gore. Cal reconèixer que Gore sap ficar-se el públic a la butxaca, encara que en algun moment m'ha recordat a aquells venedors de whisky amb una carreta que apareixen a les pel.lícules del Far West. Però tot i així, domina l'escenari i sap tirar pilotes fora quan li convé, passant la patata calenta a la Pelosi, que feia el que podia, sabent que el seu company d'escenari era de lluny molt més estimat que ella.