LES RATES DEL BARÇA
Diuen que el Condecito de Godó, aquest personatge estrafet, que li deu la vida al President Companys –perquè va donar un salconduit a son pare –o avi, no sé exactament- perquè pogués fugir com una rata el mes de juliol del 36. Com també ho feren prop de 5.000 persones més, cap de les quals, naturalment, no van donar la cara en el judici farsa que va acabar amb el seu vil assassinat…
Diuen que el Condecito dels collons, repeteixo, quan el nom de Joan Laporta començava a repetir-se per les tribunes mediàtiques, diuen que va preguntar al seu eventual interlocutor… “Y este Laporta, hijo de quién es?”…
L’anècdota demostra que a la Catalunya contemporània, encara has de ser d’alguna família –o millor, famiglia- per accedir a algun càrrec de rellevància social, com és, no cal dir-ho, el del President del Barça. O això, o està podrit de diners, com ho estava en Nuñez, si més a les darreries dels anys 70.
A la rata godona, naturalment, l’importava una merda el nom del pare d’en Laporta. El que volia dir és que al Joan no li corresponia ocupar un càrrec que des de la seva perspectiva, pertanyia als de la seva classe, als de la seva tribu…
Des del mes de gener del 1939, bé de fet, els mallorquins des del mes de juliol del 36, i les comarques de ponent, de l’Ebre i del nord del País Valencià, des del mes d’abril del 38, hem hagut de patir aquesta morralla, deixalla, detritus, que naturalment, van viure i viuen, com a reis, sota el franquisme, sota el pujolisme, sota el maragallisme i ara sota el montillisme.
L'episodi de la moció de censura ha deixat ben a les clares que aquestes desferres humanes no volen perdre el seu poder social i faran tot el possible per acabar amb un personatge públic que ha donat un tomb copernicà a una institució com el Barça. Ara sabem que el 60% del 26% dels socis del Barça, són autèntiques rates de claveguera, són una part substancial de la Catalunya Blava i ecspanyola -l'altra part substancial, no cal dir-ho, són els pericos, feixistes convictes i confesos.
Això vol dir que exactament, el tumor facciós al Barça, és d'aproximadament entre el 15 i el 16% de la seva massa social. De vegades hi ha dies que t'alegres de no ser soci del Barça. Entre d'altres raons perquè només que siguin aquests percentatges tan baixos, són, per al meu gust, massa alts. No n'hi hauria d'haver ni un, d'aquesta basòfia feixistoide i ecspanyolista!
Una altra cosa, és que, des del meu punt de vista, ja exposat en aquest mateix bloc en anteriors posts, quan siguem independents, el Barça haurà de passar de ser més que un club a ser un club més, al costat de tots els altres clubs que participarien en la Categoria A del futbol català, i que serà, no hi ha cap mena de dubte, una de les lligues més competitives i més sanes d'Europa i del món!
Etiquetes de comentaris: BARÇA, JOAN LAPORTA
escrit per JOSEP el 7/11/2008 05:55:00 p. m.
8 Comments:
Home, ni tant ni tant poc... Jo vaig donar suport a Laporta, però entenc que hi hagi gent descontenta amb la seva actuació.
parlant futbolisticament el que ha passat amb en Ronaldinho aquesta última temporada no té perdó, si en rijkard o en xiki són uns tita fredes hauria d'haver baixat algú de més amunt a posar ordre que al final ja no jugava per no donar positiu en l'anti-doping.
Un deu per l'article, Sort. Jo, que sí sóc soci, vaig sentir tanta vergonya aliena per les imatges de la votació -els del Nuñez recordaven d'allò més els nostálgicos del Valle de los Caídos-, que espero que el proper cop que el soci del Barça pululi pels voltants del Camp Nou en una jornada d'aquestes algú tingui la idea de deixar-hi anar un parell de centenars de pumes.
Salut,
Sort, com sempre tornes a pixar fora del test. En Laporta, per més que es vanti de catalanista (com tu) és el que va privar a Catalunya tenir una lliga pròpia d'hoquei patins després de lo de Fresno; en Laporta és el que no te cap vergonya en anar a veure la final de la selecció espanyola, ni d'enxufar el feixista del seu cunyat, etc. etc. Molt bla, bla, bla però a l'hora de la veritat una merda. Desperta carallot que no tot el que es diu català o s'embolcalla amb la senyera és aigua neta. I aquest Laporka, com tu, és un trepa que vol entrar, sigui com sigui, a l'establishment català...però és clar no en forma part. Per mi, que el bombin. Catalunya anirà molt millor sense botiflers o quintacolumnistes com en Laporka, com en Josep Sort o el Josep-Empordà i altra morralla pseudointel·lectual.
Popota,
No em facis aquestes putades! No diguis que tinc raó... què em vols mal? Què vols que em cardin de la XBS, de Blocs amb estrella o del Bloc Gran? Què vols que em considerin un cripto-sociata?
Fes com en Jaume... Fes-me mal! Castiga'm! Tiranitza'm! Arrosseguem per terra i escupa'm a la cara com fa en Jaume! Llavors sí que tot tindrà sentit i jo podré anar a dormir tranquil, amb la consciència de la feina ben feta!
Però si us plau, no em trenquis els esquemes, que un ja té una certa edat!
Fes com el Jaume, noi!
J
Disculpa, volia dir, "arrossega'm"
J
Sort, si ha de servir per tal que et posin més punts negatius a l'informe de la XBS diré també que, amb la salvetat del títol, l'article sobre el Bassas era collonut.
En un àmbit més general, seria força de desitjar que els que dediquem força hores del nostre temps a fer avançar la causa del sobiranisme a casa nostra prenguessim una actitut més constructiva. No em refereixo, és clar, a abandonar el foment decidit del pluralisme ideològic i les legítimes i positives filies i fòbies de cadascú, però sí a emular, salvant les distàncies, l'actitut dels seguidors bascos dels equips de futbol, que quan parlen entre ells ho fan amb el ganivet entre les dents però sense perdre mai de vista la realitat de les coses.
Una cordial salutació i a reveure,
Sort, no sé si et serveix de consol, però tant el meu pare com el meu avi van votar "SI" a la moció tot esgrimint que "el sogre del Laporta és un filldeputa franquistademerda".
Jo, que vaig votar "NO" vaig venir a confirmar, si fa no fa, el resultat: si de 3, dos voten "SI" i un vota "NO", és més o menys el que va sortir al final.
Això si, cap dels tres va votar en clau espanyolista sinó tot el contrari.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home