2003-2008, CINC ANYS de BLOC

Qui tingui les ganes de navegar per aquest bloc, sempre modest i humil, avui li recomano que cliqui a l'enllaç de l'arxiu més antic, que correspon al mes de juliol del 2003. Un cop entrat, que es desplaci fins abaix de tot i llavors, comprovarà que avui, 15 de juliol del 2008, fa cinc anys que vaig penjar el primer post.

Que com em sento. Res, normal. He de dir que inicialment, el bloc el contemplava com una cosa bastant llunyana, però a mesura que passaven els dies, les setmanes, els mesos i els anys... cada cop l'he sentit més com una cosa molt propera. No vull dir que estigui enganxat, però, la veritat és que el bloc m'ha permès conèixer moltes persones i obrir-me a noves relacions. Fins i tot m'ha estat útil quan en la vida offline, les coses no anaven bé, o tenia un mal dia. També m'ha servit per escriure regularment, prenent-m'ho com una disciplina. Fins i tot he escrit quan no tenia ganes d'escriure! Això és increïble.

La veritat és que quan vaig acabar d'escriure la tesi, l'any 2001, em va agafar com una certa mandra de tornar a escriure tant com havia escrit fins llavors. Però donada la meva dedicació professional, no puc permetre'm el luxe de deixar d'escriure, així que aviat vaig comprovar que escriure regularment al bloc em servia per disciplinar-me a mi mateix, i a l'hora em feia de tractament anti-stress. Per altra banda, el fet que jo sóc el meu propi cap de redacció o editor, no té preu. Escric el que vull i quan ho vull escriure.

M'estic embolicant... ben mirat, aquest bloc és un gra de sorra en la platja catosfèrica. Quasi 40.000 entrades, des del setembre del 2005 (o prop de 50.000 segons quins comptadors), i prop de 900 posts, naturalment no el fan el bloc més llegit. Ni ho pretenc, per descomptat. No vull ser políticament correcte i no aspiro a res a través de la catosfera. Bé, si, naturalment... aspiro a col.laborar en la lluita per la independència, sent molt conscient, que amb el bloc sol no s'aconseguirà. Que cal mobilitzar-se i implicar-se...

Però sí que puc dir que el bloc m'acompanya sempre, i a hores d'ara, no tinc cap intenció d'abandonar-lo, si bé sóc conscient que algun dia ho hauré de fer. Però de moment no. És per això que agraeixo tots els comentaris constructius, tan positius com negatius, i obvio els destructius... També em felicito per totes les noves amistats i coneixences que he anat fent al llarg d'aquests cinc anys, que tanmateix, no ha substituït ni marginat les que ja tenia amb anterioritat... en tot cas les han complementades i fins i tot diria que enriquides.

PER MOLTS ANYS!