AUSTIN, TWITTER I QUEBEC

Començo el sisè any d'aquest humil i modest bloc, fent dos anuncis.

El primer és que, com ja vaig escriure en un post anterior, avui dimecres marxo cap a Austin, Texas, per assistir a la tercera trobada anual de la Netroots Nation, una plataforma de blocaires progressistes, liderada pel factòtum d'un dels blocs més rellevants de la blogosfera americana, com és el Dailykos, en Markos Moulitsas Zuniga. Avui he estat seleccionant les xerrades al les que assistiré i com sempre, he acabat frustrat, perquè en molts casos, a la mateixa hora tenen lloc xerrades de gran interès, i, per descomptat, com que no gaudeixo del principis de la multiplicitat, me'n perdré de ben interessants.

En aquest sentit, us informo que he recuperat un compte a Twitter, en el qual aniré penjant de forma més o menys sistemàtica, tot el desenvolupament del viatge, l'estada i la conferència. Per si algú l'interessa, la meva aventura americana la pot seguir aquí. No sé si m'acabarà convencent això del Twitter, fins ara he estat bastant escèptic al respecte, però bé, a aquestes alçades de la pel.lícula, ja res no em sorprèn... o poques coses, per la qual cosa no descarto que d'aquí a una setmana, quan torni a casa, en sigui un fanàtic, del Twitter.

L'altre anunci que em plau fer és que acaba d'aparèixer el número de juliol-agost de la revista de viatges Altaïr, dedicada a la costa atlàntica del Canadà. Ja fa uns mesos em van demanar que col.laborés en aquest número. Hi he acabat contribuint amb dos articles. Un de més llarg, sobre els quatre-cents anys de la ciutat del Quebec, i un altre més breu, sobre la situació política actual, pel que fa al tema de la sobirania, els referèndums d'autodeterminació, etc. La novetat d'aquestes col.laboracions, és que són escrites en ecspanyol (aiaiaiaiai...). Abans que m'afuselleu sobre el terreny, he de dir en el meu descàrrec, que hi he vist l'oportunitat de dir-hi la meva entre un públic lector que molt probablement mai ha llegit els meus articles i llibres sobre la qüestió quebequesa, i si en canvi llegeix totes les parides que escriuen genteta vinculada a diaris com El País, El Periódico o La Vanguardia, que no fan més que intoxicar i desinformar. Recordo el cas d'en Xavier Batalla, de La Vanguardia, que va gosar comparar els sobiranistes quebequesos amb els boers sudafricans... I això no és res, si pensem amb els articles d'un periodista basc pro-ecspanyol del País, el nom del qual ara no recordo, que són realment de jutjat de guàrdia.

Per altra banda, m'emprenya que hagi estat una revista escrita en ecspanyol, la que m'hagi convidat a col.laborar, mentre que ja és un costum que es repeteix, els responsable de les revistes escrites en català no em diuen ni ase ni bèstia. Bé ja s'ho faran. Ells s'ho perden.

De moment, res més.