NETROOTS NATION

Escric aquest post a l'hora que assisteixo al discurs que fa l'Speaker de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi a la sessió plenària de la Netroots Nation conferència que té lloc a Austin, Texas. 

Avui és el tercer dia de l'esmentada conferència. En els dos dies anteriors ha assistit a interessants taules rodones i workshops. 

Dijous va ser el torn de Howard Dean, actualment president del Comitè Nacional Demòcrata, i candidat a la nominació democràtica en les eleccions del 2004. Dean va ser el polític que va emprar de forma massiva internet per primera vegada i qui va dissenyar una estratègia de mobilització de base (grassroots) que després ha estat seguida per altres polítics i particularment per Barack Obama, en la campanya actual. 

Entre els participants que han parlat a la conferència, va ser particularment interessant la intervenció de Joe Trippi, el principal estratega en la campanya d'Internet de Dean.

En els dos dies anteriors, he constatat, per una banda, l'odi dels assistents envers la figura del senador ex-demòcrata, Joe Lieberman, considerat un partidari més de Bush. 

De l'altra, l'admiració que suscità entre importants sectors d'activistes demòcrates de base, la figura del general Wesley Clark, que va intervenir en la sessió plenària d'ahir. Comprovar com sindicalistes barbuts, activistes gais i lesbianes, aplaudien com a bojos un general de quatre estrelles em va trencar totalment els esquemes. 

La dona que seia al meu costat, en un moment de la intervenció de Clark, em va dir, referint-se a Clark, "I want him in the ticket", és a dir, que volia que fos el candidat a la vice-presidència dels Estats Units de Barack Obama. Petit detall: Clark s'havia declarat partidari de Hillary Clinton, però ahir semblava un hooligan d'Obama.

Ahir també vaig veure dos documentals magnífics, dels quals parlaré en un proper post. Ara vull escoltar la Pelosi. No tothom sembla satisfet amb la seva intervenció. 

En la meva taula, tres activistes contra la Guerra d'Iraq, no paren de xiular i de demostrar disconformitat amb les seves paraules. Això promet.

PD. No puc penjar les fotos que estic fent, perquè no tinc el cable que connecta la càmera al MBA. Per això tiro de la wikipedia. Disculpeu si les fotos són massa oficialistes. Avui si tinc temps, intentaré comprar-ne un de cable.

AUSTIN, TWITTER I QUEBEC

Començo el sisè any d'aquest humil i modest bloc, fent dos anuncis.

El primer és que, com ja vaig escriure en un post anterior, avui dimecres marxo cap a Austin, Texas, per assistir a la tercera trobada anual de la Netroots Nation, una plataforma de blocaires progressistes, liderada pel factòtum d'un dels blocs més rellevants de la blogosfera americana, com és el Dailykos, en Markos Moulitsas Zuniga. Avui he estat seleccionant les xerrades al les que assistiré i com sempre, he acabat frustrat, perquè en molts casos, a la mateixa hora tenen lloc xerrades de gran interès, i, per descomptat, com que no gaudeixo del principis de la multiplicitat, me'n perdré de ben interessants.

En aquest sentit, us informo que he recuperat un compte a Twitter, en el qual aniré penjant de forma més o menys sistemàtica, tot el desenvolupament del viatge, l'estada i la conferència. Per si algú l'interessa, la meva aventura americana la pot seguir aquí. No sé si m'acabarà convencent això del Twitter, fins ara he estat bastant escèptic al respecte, però bé, a aquestes alçades de la pel.lícula, ja res no em sorprèn... o poques coses, per la qual cosa no descarto que d'aquí a una setmana, quan torni a casa, en sigui un fanàtic, del Twitter.

L'altre anunci que em plau fer és que acaba d'aparèixer el número de juliol-agost de la revista de viatges Altaïr, dedicada a la costa atlàntica del Canadà. Ja fa uns mesos em van demanar que col.laborés en aquest número. Hi he acabat contribuint amb dos articles. Un de més llarg, sobre els quatre-cents anys de la ciutat del Quebec, i un altre més breu, sobre la situació política actual, pel que fa al tema de la sobirania, els referèndums d'autodeterminació, etc. La novetat d'aquestes col.laboracions, és que són escrites en ecspanyol (aiaiaiaiai...). Abans que m'afuselleu sobre el terreny, he de dir en el meu descàrrec, que hi he vist l'oportunitat de dir-hi la meva entre un públic lector que molt probablement mai ha llegit els meus articles i llibres sobre la qüestió quebequesa, i si en canvi llegeix totes les parides que escriuen genteta vinculada a diaris com El País, El Periódico o La Vanguardia, que no fan més que intoxicar i desinformar. Recordo el cas d'en Xavier Batalla, de La Vanguardia, que va gosar comparar els sobiranistes quebequesos amb els boers sudafricans... I això no és res, si pensem amb els articles d'un periodista basc pro-ecspanyol del País, el nom del qual ara no recordo, que són realment de jutjat de guàrdia.

Per altra banda, m'emprenya que hagi estat una revista escrita en ecspanyol, la que m'hagi convidat a col.laborar, mentre que ja és un costum que es repeteix, els responsable de les revistes escrites en català no em diuen ni ase ni bèstia. Bé ja s'ho faran. Ells s'ho perden.

De moment, res més.

AUSTIN, TEXAS
Darrerament no paro de viatjar. I ara, la següent destinació serà la ciutat d'Austin, a Texas. El motiu és assistir a la trobada de la Netroots Nation, una iniciativa nascuda fa tres anys, i que anteriorment duia per nom YearlyKos Convention, atès que el seu principal impulsor és un dels blocs més importants de la blogosfera americana i, en conseqüència, mundial, com és el DailyKos, el creador del qual és el blogger Markos Moulitsas Zúniga.

L'objectiu de la trobada és impulsar des de la blogosfera els candidats demòcrates progressistes, i en general, fer que els ciutadans digitals (netizens) progressistes pressionin els decisors públics -i privats- per tal de promocionar polítiques progressistes, tant a nivell individual com col.lectiu.

Naturalment, els Kossacks, com són coneguts els membres d'aquest moviment, es declaren partidaris de Barack Obama, enfront el republicà McCain. Però, també es mostren molt crítics amb els demòcrates moderats, és a dir, amb aquells polítics que malgrat ser del partit demòcrata, juguen amb l'ambigüitat, per exemple, respecte a la continuació de la guerra a l'Iraq, o respecte a altres polítiques de defensa dels drets individuals o en temes com la immigració. Hillary Clinton, era clarament percebuda com una demòcrata moderada, i per això mai va comptar amb el suport d'aquest moviment.

La convenció de l'any passat, celebrada a Chicago, va tenir el seu moment culminant amb el primer debat entre candidats demòcrates a la presidència. Enguany, amb aquest tema resolt de facto, no sé si tindrà tant de ressò mediàtic, tot i que està confirmada la presència de Howard Dean i de Nancy Pelosi, entre d'altres. També la de l'economista Paul Krugman. Qui sap, però, si apareix per sorpresa l'Obama in person! Us imagineu una foto amb l'Obama? Bé, d'aquí a l'eternitat!

La convenció comença el 17 de juliol i acaba el 20. Jo marxo el 16 i torno el 22 de juliol. A més de conèixer la ciutat, intentaré contactar amb diversos moviments digitals, la llista dels quals ja estic acabant d'elaborar. No sé si tindré èxit o si em faran cas.

Naturalment, suposo que hauré de fer l'obligada pedagogia tipus, "I'm a Catalan blogger, yeah, from Catalonia, yeah Barcelona is the capital, and we want to be, and will be, the next state in Europe, yeah".

Espero que aviat, els de la CNN es dignin a fer un reportatge amb cara i ulls del moviment independentista català i que ens acabin situant al mapa, com a Escòcia. Però perquè això sigui possible, ens hem de deixar de pantoxades federalistes, confederalistes o del sumsum korda. Independència, cony! Que és l'única cosa que entén la gent normal! O ets independentista o no els vinguis amb hòsties i coses complicades, que tothom ja té prou problemes (certament alguns més que uns altres). Ho heu sentit, senyors de CDC? A la vostra edat i encara no teniu els dallonses de dir què voleu ser quan sigueu grans? Què sou amics d'en Puigcercós? No si al final resultarà que l'autèntic tapat de CDC era en Putxi i no en Carretero, malgrat tot el que es va dir durant la campanya presidencial d'ERC! Fins que al Carretero se li van omplir els collons i va treure el Sant Cristo Gros! Viure per veure!

Bé, però tornem a Austin. També aprofitaré per comprar-me el nou iPhone G3 i alguna cosa més. A la tornada, passaré pel sempre impressionant aeroport JFK de Nova York, fet que també em crida molt l'atenció, ja que considero que representa una de la modernes catedrals de la globalització.

Ah, i se m'oblidava. A més dels posts que penso escriure utilitzant l'MBA, també faré servir el twitter per anar anunciant petites coses, tot i que no li acabo de veure molta utilitat. Bé, de moment això és tot.