dissabte, 2 d’agost de 2008

A PARTIR DEL 10 D'AGOST, ECSPANYA A FER LA MÀ

Els ecspanyols sempre s'omplen la boca amb el concepte Estat de Dret, quan de fet el que volen dir és el Dret de l'Estat a fer el que li plagui amb les nacions ocupades. O el que aquestes es deixin fer, és clar.

El concepte estat de dret és un concepte discutible des del punt de vista de la teoria democràtica. Pressuposa que no hi ha ningú al marge de la llei, ni els ciutadans ni els governants. Això en principi sembla coherent i convenient. Ara bé, però de quina llei? Les lleis són justes pel simple fet de ser lleis? D'haver estat aprovades per un parlament escollit, diguem-ne que democràtic. I si aquest parlament no respecta de cap de les maneres el dret de les minories? Tant important com és el govern de la majoria és el respecte a les minories. Sense l'un i sense l'altre no hi ha democràcia.

I si algun estat no pot donar lliçons de democràcia, aquest és, sense cap mena de dubte, l'estat ecspanyol. Jo diria que en qualitat democràtica no s'està gaire lluny d'Algèria o Turquia, per esmentar dos estats que han emprat l'excusa de la lluita antiterrorista per retallar drets i llibertats. Per no parlar de la cultura política dels ecspanyols, que és clarament autoritària i xenòfoba com poques a Europa.

Però hi ha quelcom més. Els ecspanyols són mestres en el cinisme. Tant omplir-se la boca del seu estat de dret, ells són els primers que l'incompleixen. I no em refereixo només a l'incompliment sistemàtic, des del 1979, del traspàs de moltes competències cap als governs autonòmics, fet que ja és prou conegut. Em refereixo al que passarà el dia després del 9 d'agost. És a dir el 10 d'agost.

Aquest dia, a més a més de tornar a sortir el sol, l'Ecspanya del demagog ecspanyolista ZP estarà de nou incomplint la llei, la seva llei. I no una llei qualsevol, no, sinó una llei orgànica, la de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006, que estableix que el nou acord de finançament per a la CAC ha d'haver-se assolit com a molt tard el dia 9 d'agost del 2008. Doncs bé, el govern ecspanyol ja ha anunciat que no pensa pas complir aquest termini, i ha fixat cap a la tardor o potser l'hivern el nou acord de finançament. Així, amb dos collons.

Què fareu tots aquells que vau votar favorablement al nyap estatutari? Us quedareu creuats de mans mentre se us pixen a la cara... i us diuen que és que plou? Què fareu tots aquells que us considereu tant ecspanyols com catalans, quan de nou, Ecspanya incompleix sistemàticament el tractar els catalans i les catalanes com a ciutadans de primera, com a ciutadans normals, vaja, i perpetua l'espoliació econòmica i fiscal? És que no hi ha més cec que qui no vol veure-hi, o qui es tapa els ulls, o els oïdes, per no sentir-hi.

A partir del dia 10 d'agost, tots aquells ciutadans demòcrates que fins ara encar pensaven que Catalunya tenia un lloc dins d'Ecspanya, hauríeu de dir prou, s'ha acabat el bròquil. No podem jugar amb el futur dels nostres fills, del nostre territori.

En aquest sentit, en els darrers dies, al Bloc Gran del Sobiranisme, una colla de gent hem estat discutint què cal fer a partir del 10 d'agost... Una manifestació unitària per la Independència de Catalunya, una manifestació a Brussel.les, la tòpica campanya d'anar ajuntament per ajuntament fent aprovar mocions a favor d'un finançament just, activisme a les festes d'estiu per tal de convocar tothom a les mobilitzacions...

Jo ho tinc molt. Tot el que no sigui convocar una Manifestació per a l'11 de setembre, o el 6 d'octubre o el 15 d'octubre -dues dates emblemàtiques on les hi hagi- que porti per eslògan Catalunya Lliure - Free Catalonia from Spain, o una cosa per l'estil, i que tingui una repercussió internacional màxima, és a dir, que superi l'estricte marc mediàtic català i ecspanyol, serà perdre el temps, i caure de nou, en la polítics as usual, la qual com s'ha donat a conèixer recentment, no fa més que enfonsar l'índex de satisfacció política entre els ciutadans catalans. Confiança? Però si la classe política, i la seva cosina germana, la classe mediàtica, haurien de ser tancats a pany i forrellat, perquè són una autèntica amenaça pública, tret de comptades excepcions!

Sigui com sigui, a partir del 10 d'agost, qualsevol català demòcrata que fins ara no s'havia declarat independentista, haurà d'acceptar que Ecspanya ha trencat les regles del joc i que els catalans i les catalanes, tenim tot el dret a decidir lliurement el nostre futur polític. Ep! Si és demòcrata, és clar!

Nou Bloc
Em plau informar-vos que he obert un nou, enèssim bloc, que porta per títol Ara sóc de l'Ajax, i on aniré penjant el seguiment que faré de l'actuació d'Oleguer en l'equip holandès, amb l'esperança, o més aviat certesa, que triomfarà i que tornarà a Catalunya com a capità de la Selecció Catalana de Futbol. Espero que us agradi.

2 Comments:

Anonymous Joan said...

Josep, si les lleis no es compleixen el que cal és anar als Tribunals. Com va dir en Sala-i-Martín a TV3 fa uns dies el que necessitam enviar a Madrid són els Mossos, no negociadors.

2 d’agost de 2008 a les 21:53:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

Només aclarir que aquests ecspanyols "mestres en cinisme", son els que, malgrat no haver guanyat MAI les eleccions a la Generalitat i haver tret els pitjors resultats de la seua història, ara, amb una mániga ample de "cal Dèu", governen aquesta denostada Nació,fent i desfent a plaer, i tot gràcies a uns eixelebrats que s'omplen la boca constantment de la paraula "independentisme".

Diuen que volen ser equidistants, però, a hores d'ara, només son PSOEcialistes.

3 d’agost de 2008 a les 9:04:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home