PERÒ QUÈ FÉU QUAN NO SÓC A CASA, NENS I NENES?

Així com la dona ha decidit pintar la cuina aprofitant la meva absència texana, els politicastres i altres males herbes també n'han fetes de grosses aquests dies que estava a l'altra banda de l'Atlàntic.

Anem a pams. Dimecres a primera hora del matí -hora texana- és a dir, 7 hores més a Catalunya, era a l'aeroport fent temps per agafar l'avió que m'havia de dur a Nova York, concretament al JFK, per després anar fins a BCN. Obro el MBA, contracto el servei WIFI de l'aeroport (7 dólars) i em connecto per llegir el correu electrònic i les notícies. També per veure si el meu article al blocgran, havia sortit correctament publicat, i no com l'anterior, que el vaig escapçar...

La primera notícia que llegeixo és que l'Oleguer marxa del Barça a l'Ajax. Felicitats ecspanyols de merda! Com que no us heu pogut carregar en Laporta, us heu pres la venjança amb l'Oleguer. Els ecspanyols, històricament, sempre heu estat un poble ranconiós i venjatiu. La història així ho demostra, i les milers de massacres que heu comès impunement a Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia ho certifica. Bé, ja heu aconseguit el que volíeu. La marxa de l'Oleguer demostra per enèssima vegada, que als independentistes coherents, no els que es repengen en els faristols sociates (foto impagable dels de Cimera extraordinària), petonegen ministres ídem o jeuen amb peperos, no se'ns perdona res, i que som els adversaris a abatre. No ens enganyéssim pas. Van a per nosaltres, encara que aparentment fan que ens ignoren.

Bé, arribat a aquest punt em plau anunciar que ja no sóc del Barça. Vaja, que se'n vagi a prendre pel cul. Ja no és el meu club, perquè ja no m'identifico més amb ell, ni amb els valors que predica, ni sobretot, i fonamentalment, amb el puto entorn que l'envolta. A fer la mà.

Que quin serà el meu equip? Tal vegada l'Ajax d'Amsterdam? Com a mínim té un nom mitològic ben maco. Ajax és l'heroi de la Guerra de Troia. Té l'inconvenient que pertany a un país monàrquic, i això em toca els nassos. O potser el Celtic de Glasgow, que com a mínim sap defensar amb dignitat la seva identitat de soca-rel, no com d'altres.

Bé, ja està dit. Ho tenia al pap i no he quedat descansat fins que no ho he escrit, tot i que ahir ja ho vaig avançar als col.legues amb els qui vaig anar a fer una copa després d'escoltar l'Àngel Colom, convidat al quart sopar blocaire organitzat pel Dessmond (recordo que en els tres anteriors van intervenir en López Tena, en Madí i en Carretero). (Per cert, en aquell sopar, algú va demanar un Tribunal de Nuremberg per jutjar els responsables calabresos de la montillització de Catalunya... així estan els ànims...).

Dos. Les declaracions d'en Puig. A veure si ens entenem... Que una persona que porta 40 anys en un lloc, i no en sap la llengua, és per damunt de tot un insult a tota l'espècie humana. Parteixo, naturalment, de la consideració que l'individu en qüestió té una actitud positiva al respecte. Si la té negativa, ja estaríem parlant d'una altra cosa, oi?

Bé de totes maneres, jo sempre he pensat que el Montilla és el model adient per a ser president autonòmic. Vull dir, que només ens faltaria tenir un president de comunitat autònoma presentable... llavors estaríem fotuts! En Montilla és cutre, com cutre és l'autonomia. Són cul i merda. En Montilla ni sap parlar català, ni sap parlar anglès, ni sap parlar francès, i jo diria que ni tan sol sap parlar ecspanyol. De fet, no sap ni parlar. Segons m'explicaren, l'únic que sap fer és graelles on controla les entrades i sortides del personal (abans a la seu de Nicaragua, ara a Palau)... és a dir, com un encarregat d'un empresa del segle XX, que fa una tasca totalment repetitiva i gens creativa. Un autèntic buròcrata en el sentit més pejoratiu del terme.

Tanmateix, he de dir que en Puig no és ningú per donar lliçons de res. Ni en Puig ni en el seu conjunt CDC, tret d'honroses excepcions, tot s'ha de dir, mai han destacat gaire per donar prestigi a la llengua. La major part de diputats convergents són un autèntic desastre en oratòria. Quan no directament, acostumen a parlar ecspanyol a la primera de canvi, així que poden, vaja, per evitar que els diguin que són paletos. Terme que els causa esgarrifances, per cert. No, Puig, no, tu quan fas de portaveu de CDC, no pots donar lliçons de catalanitat, perquè CDC va disposar de 23 anys i no ha estat capaç de fer que hi hagi cinema en català. No ha estat capaç que es consolidi televisions privades en català, no ha estat capaç de deixar un empremta consistent, tot sembla esvair-se, com quan els huracans s'emporten les cases al Golf de Mèxic.

En contra de fotre's amb el català d'en Montilla, allò que hauria hagut de fer és portar a qualsevol dels milers de catalans nascuts a Còrdova, a Badajoz, a Marràqueix, als Andes o a l'Àfrica subsahariana i que parlen un català mil vegades millor que el català macarrònic presidencial. D'aquesta manera, al sociata se li hauria caigut la cara de vergonya. I s'hauria donat un missatge positiu, del tipus "Sí, tu pots" (parlar BÉ el català). Entre d'altres raons perquè parlar bé una llengua (i escriure-la correctament), és producte d'un amor, d'una valoració d'aquesta llengua. No conec ningú que odiï un llengua que parla o escriu. Les llengües són per definició un producte de les societats humanes. El problema, SEMPRE, és quan hi ha un projecte polític que intenta instrumentalitzar una llengua en detriment d'una altra.

Bé, m'han quedat moltes coses per dir. I és que no heu perdut l'ocasió de la meva absència per fer-ne de grosses, però per avui ja n'hi ha prou.