QUART SOPAR BLOCAIRE, AMB L'ÀNGEL COLOM

Dijous passat vaig assistir al quart sopar blocaire, organitzat pel meu amic Dessmond. Poc a poc, sense fer massa soroll, com cal, sense gaires estridències, aquests sopars es van convertint en un referent de l'independentisme transversal més capdavanter. Començo a constatar que d'aquest fòrum blocaire, que darrerament també compta amb la presència de membres de l'Espai Vicens Vives d'ESADE en pot sortir, a curt o mig termini, alguna proposta interessant de cara a la creació del que podríem anomenar, i apunteu el terme, una convergència independentista de Catalunya. En ella, coincidiríem els independentistes de diferents filiacions partidistes o sense cap filiació partidista, que sense cap intenció de crear una nova paradeta, ens comprometéssim, cadascun des del seu àmbit (polític, cívic, acadèmic, sindical, empresarial, esportiu, mediàtic, etc.), a impulsar de forma coordinada la causa per la independència. No, no estic plantejant, per als malintencionats, una casa gran del catalanisme... Parlo d'independentistes, i no d'aquesta mena de calaix de sastre o de cambra de mals endreços que és el concepte catalanistes.

L'exemple més fefaent del que acabo de dir el podem trobar en els personatges que fins ara han estat convidats al sopar. En les tres edicions anteriors vam comptar amb la presència, per ordre cronològic, d'en López Tena, en Madí i en Carretero -acompanyat, naturalment, de la Rut Carandell.

En aquest quart lliurament, la persona convidada va ser l'Àngel Colom, al qual ja vaig dedicar un post fa unes poques setmanes. Francament, el sopar va tornar a ser de gran interès. Com en la resta d'ocasions, el convidat va haver de fer un autèntic tour de force per endrapar, atès que no parava de parlar i aportar interessants reflexions.

L'Àngel va centrar la seva intervenció en el tema de la immigració, però no en ella mateixa, sinó en la seva gestió per part dels independentistes. Va alertar clarament que els ecspanyols, tant els del PP com, sobretot, els del PSOE, tenen clarament planificat una estratègia d'assimilació a l'espanyolitat d'aquesta població, que pretenen utilitzar en el moment més oportú per tal d'aconseguir un suport electoral que els distanciï definitivament de la resta de partits polítics i els permeti governar amb una comfortable majoria. Em van resultar especialment atractives, les reflexions que va fer sobre tota l'operació politicomediàtica muntada al voltant de "La Roja", com a referent d'integració dels adolescents immigrants -o no-, i que considera que es tracta del producte d'una veritable campanya estratègica en la qual s'hi han abocat una enorme quantitat de recursos econòmics i de matèria gris, a banda, és clar, del protagonisme de la televisió en la seva difusió. Vet aquí un magnífic tema d'estudi acadèmic que ben bé mereixeria tota una tesi doctoral. Costaria relativament poc cercar les fonts propagadores d'aquest eslògan i a partir d'aquí, anar fent...

Colom també va ser molt dur contra els responsables de la política internacional del primer tripartit, als quals acusà de frustrar interessantíssims convenis de col.laboració amb el Marroc, que haurien repercutit molt favorablement en el prestigi de Catalunya a nivell internacional. Un dels millors moments va ser quan va dir que mentre que quan Pujol i Maragall van viatjar al Marroc, sempre van ser rebuts pel Cap de l'Estat, mentre que quan recentment ho ha fet en Montilla, no ha estat el cas. Episodi que demostra la pèrdua de pes políti de l'actual inquilí (ocupa?) de la Plaça Sant Jaume. (I d'altra banda, demostra la intel.ligència dels serveis diplomàtics marroquins, que tenen perfectament apamada, sense cap mena de dubte, amb la inestimable col.laboració dels seus col.legues francesos, la situació política catalana).

Respecte al congrés de CDC acabat de celebrar, l'Àngel, no va entrar-hi tant. En el torn de preguntes, però alguns de nosaltres vam intentar que s'hi endinsés, però no ens en vam ensortir gaire. L'únic que va deixar clar és la seva plena confiança en Artur Mas com a líder sobiranista, i la necessitat de reconstruir ponts entre ERC i CiU. En aquest tema, Colom va haver de fer front a determinades intervencions que exigien quasi bé una mena de Judicis de Nuremberg contra els responsables calabresos sobretot del segon tripartit. En Colom va sentir preguntes molt dures d'exvotants d'ERC, i va haver d'utilitzar tota la seva capacitat de convenciment per apaivagar-los, objectiu que em consta que en algun cas va aconseguir.

En definitiva va ser una vetllada ben profitosa, que ens va servir per conèixer -si més no, en el meu cas- de més a prop aquest personatge, que ha estat allunyat prop de deu anys del país i que ara torna amb energies renovades.