dimarts, 3 de juny del 2008

TORNA ...L'HOME?

D'ençà fa unes setmanes, la figura de l'Àngel Colom torna a abraonar-se per la televisió, la ràdio, la premsa o internet. Torna, doncs, l'home.

Entre 1983 i 1986, vaig formar part de la Crida a la Solidaritat. Va ser la meva primera militància cívica, anterior, doncs a la més directament política. Foren uns anys intensos. Acabaven de sortir del desastre de la Monumental amb el Theodorakis dels collons, i el merder consegüent. Durant aquells anys vaig treballar força, tot i que mai vaig formar part dels dirigents. Era clarament un pencaire de base. Vaig participar a les Rutes del 83, en les quals vaig conèixer la Vall d'Aran (tot i que ja hi havia estat tres anys abans) i la Catalunya Nord. Vaig anar per primera vegada, aquell any, a la Universitat Catalana d'Estiu. També vaig participar, més endavant, en les campanyes de normalització lingüística, a l'antic Sears de la Diagonal, a la Renfe a l'Estació de Sants, a l'Aeroport del Prat (on per cert, vaig rebre l'única hòstia que he rebut mai d'un polinazi ecspanyol, per l'esquena, naturalment, són molt valents). Vaig pintar bústies, esborrant l'estanquera, i vaig repoblar d'arbres el Garraf. Vaig anar a Ginebra amb autocar a lliurar no sé quin manifest, i de pas vaig conèixer la Vall d'Aosta. Naturalment, també vaig fer l'obligat viatge, aquest sí, el primer, a Euzkadi, arran del primer aniversari de l'assassinat de Santi Brouard per pistolers del PSOE-GAL. Quins anys!

Disculpeu aquesta digressió, però naturalment, evocar l'Àngel Colom és per a mi bàsicament, evocar la Crida. Perquè l'etapa posterior, la d'ERC, ja no la vaig compartir amb ell, ans més aviat el contrari. I no cal ara entrar en temes delicats, suposo que ja sabeu a què em refereixo, tot i que naturalment, algun dia s'hi haurà d'entrar, per conèixer la veritat.

Reprenent, però l'inici del post, la pregunta que de seguida em vaig fer quan vaig veure un póster al recentment inaugurat Via Fora de Sants, on s'anunciava una xerrada de l'Àngel, és i per què ara? Vull dir, per què retorna ara a l'esfera pública? Si hi ha una constant en la seva actuació és que sempre els seus passos estan més que meditats per tenir el màxim d'impacte possible. En això és un mestre.

Però repeteixo, per què ara? Sembla que vol assumir el paper d'home-pont en la reconciliació entre CiU i ERC, dues formacions amb unes relacions pèssimes, sobretot d'ençà que CiU va optar per prioritzar l'eix dels negocis, pactant amb el PP, després de les eleccions del 1999, tot i que hauria pogut fer-ho amb ERC. La revenja, va venir quatre anys després, com és públic i notori, en forma de priorització d'un suposat eix social. I encara en patim les conseqüències, de tot plegat.

La pregunta és però la següent: home-pont o porter que treballa per la Casa Gran d'en Mas? That's the question.

Em refereixo a si realment vol una reconciliació d'igual a igual, que posi treva i acabi amb la lluita caïnita entre les dues formacions esmentades, o, en el fons el que fa és treballar per muntar una enorme opa (amistosa o hostil, no ho sé) a ERC per tal que es decanti per CiU i deixi córrer la història amb els sociates?

Naturalment, no tinc la resposta. Però el que sí que sé, és que si opta per una veritable reconciliació, haurà de preparar-se per a la reacció histèrica dels ecspanyols, i sobretot de la Brunete Mediàtica. Ara si va pel segon, és que no ha entès res. ERC ja no és aquella cosa petita, i amb en Joan Carretero com a president, estic segur que, per primera vegada, l'eix nacional serà la guia de la política catalana. Ni eix dels negocis, ni l'eix (suposadament) social. Caldrà estar ben amatents als moviments d'en Colom dels propers temps.

Torna l'home... Torna l'Àngel Colom.

Etiquetes de comentaris: , , ,

9 Comments:

Anonymous Anònim said...

Bé, encara no hem arribat al "gran dissabte" i ja tornem al vell i tronat discurs d'Esquerra. Ho sento molt, però ho trobo molt lamentable, així no anirem a en lloc, si del que es tracta és d'anar treient fantasmes de l'armari.

Ja veig que tenim el catalanisme dividit per generacions, com vol aquell ministre.El mal és molt més profund del que sembla.

Cordialment.

4 de juny del 2008, a les 8:37:00 CEST  
Blogger JOSEP said...

Josep,

No et segueixo... On és el "vell i tronat discurs d'Esquerra", no el veig per enlloc! Precisament és tot el contrari, tenir una nova oportunitat pel país!

4 de juny del 2008, a les 9:34:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Hola Josep, bon article.
Jo també vaig pintar Correus, els telèfons i la Renfe de Malgrat.
Quins temps!.
Estic d'acord amb tu, que Àngel igual que en Carod, son uns mestres en cercar el impacte mediàtic.
És molt possible que ara intenti recollir els vots dels ciutadans descontents amb ERC si no guanya en Joan Carretero i la Rut Carandell.
Però ho té molt dificil, perquè guanyarem.

Josep de l'Empordà, no pensis sempre en clau convergent, és veritat que CiU no va voler pactar amb ERC el 1999, per les raons que sigui, però això ningú pot dubtar que ha marcat el que Esquerra ha fet desprès. No estic dient que la culpa sigui només de CiU, la responsabilitat del que ha fet desprès ERC, és només d'ERC. Però el que diu en Josep Sort, és la descripció dels fets i les conseqüencies. No busquis tres peus al gat.

Ara mateix, si et soc sincer, com a militant d'ERC jo no vull que CiU es torni sobiranista del tot, perquè a les hores, si que nosaltres ho tindriem molt dificil per sobreviure com a partit.
Per al meu gust, el que més m'agradaría seria que ERC amb en Carretero i Carandell, recuperés el protagonista sobiranista que ara hem perdut, per tornar a ser l'únic partit realment que lluíta per la emancipació de PPCC.
Crec que si ERC no força a CiU a ser independentista, CiU com a partit centrat i conservador, maì farà el pas soleta.
En el cas dels PSC-PSOE, no val la pena de parlar, aquest no tenen remei.

Salut i Independència

4 de juny del 2008, a les 10:35:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

La cosa és que jo no penso en clau "convergent". Aquí rau la questió del "vell tronat discurs d'Esquerra" que tant de suc li han tret els que ara la diritgeixen, i és que tothom que no fa professó de fé de les vagenades que ens han volgut vendre, és "conver" o "CyUenc" o qualsevol altre tractament despectiu, i els que seguiu a Reagrupament, ja hauriau de saber-ho, perque, fins i tot, el mateix Carretero ha sigut titllat de "submarí de CiU".

Cordialment.

4 de juny del 2008, a les 12:18:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Ps.

Qué tindria de dolent que en Colom treballes per "la casa gran" de CiU?.

O és que en Colom és "un fantasma de l'armari"?.

Cordialment.

4 de juny del 2008, a les 12:23:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Josep cada dia fots més canya, i cada dia es demostra més qui treballa per la independència i la transformació social i qui per la seva butxaca.

4 de juny del 2008, a les 12:26:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Benvolgut Manel,

No sé si Esquerra está ressentida amb CiU per no haver pactat amb ells al 1999 o no, en qualsevol cas, no calia fer-li pagar aquest ressentiment a tota Catalunya ni calia lliurar tot el pais al pscPSOE.


Cordialment.

4 de juny del 2008, a les 13:45:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Josep de l'empordà,
com he dit abans, la responsabilitat dels tripartits es totalment de l'executiva d'ERC.
I estic d'acord amb tu que sobretot el darrer està sent un viacrucis.

Però a vegades cal una forta sacsejada per fer despertar consciencies i espero que ara ho fem i comencem tots a lluitar cap a la independència.

Nota: Clau convergent no es cap insult, és un qualificatiu, per exemple jo penso en clau d'ERC (però no d'Esquerra).

Salut

4 de juny del 2008, a les 19:33:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

El revival d'Àngel Colom. D'actor principal a unes pel.lícules de distribució comercial limitada a actor secundari, amb paper destacat, en produccions cinematogràfiques de distribució massiva.

Han passat més de 15 anys. Una generació.

El retorn, in person, d'Angel Colom, a la política catalanista activa (de la qual mai havia marxat totalment, cal recordar-ho) pot ser molt positiu si, com sembla, i tal com és, ho fa per participar i col.laborar en les feines a fer ara, avui.

I oblidant públicament, voluntàriament, el que va passar fa 10-12 anys, que ja només hauria d'interessar als historiadors, i tractar-ho sempre amb perspectiva.

Altrament, intentar reactualitzar situacions passades, com si els temps s'hagues aturat, per a repartir premis o targetes grogues, ni que sigui en les formes, no condueix en lloc.

Els qui, per edat, ho van/varem viure, molt endins o a la perifèria activa, tenim sempre el risc, fins i tot sense voluntarietat, de recordar amb memòria selectiva, o parcial.

Jo estic més amb el que apunta Josep-Empordà, però preferiria no reviure fets tant antics.

En tot cas, sí recordar que el 1999 Angel Colom ja no hi era, ni la Pilar Rahola. I és una altra pel.licula, que no té res a veure amb en Colom.

Sí amb en Carod, i tant, que és qui ha anat donant una versió molt interessada, esbiaixada i nomès parcial, del que va passar el 1999.

Si no ha explicat clarament el que va passar el 2006, ni el 2003, allò del 1999, millor que ho deixem, si voleu, per a distreure'ns una altra vegada, més endevant.


Totes aquestes setmanes, i mesos, per exemple, no he sentit una sola vegada a Joan Carretero o a Rut Carandell rememorar i recordar, amb oli, vinagre i sal, aquelles èpoques, però ni el 1999, ni el 1996, ni el 1993 ni el 1989.

I és, crec, una lliçó ben positiva.

A la política no s'hi va per a fer història, ni per a explicar-la, sinó per a servir al pais i al seu poble ara, en les circumstàncies i amb la situació d'avui.

Es veritat que no cal deixar passar, impunement, versions tergiversades de fets històrics recents, com han fet sempre els socialistes, però l'objectiu és ara, demà, demà passat, i l'any vinent.

Salutacions cordials,

Andreu

4 de juny del 2008, a les 19:59:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home