dimecres, 21 de maig de 2008

TRES BONES I EXCEL.LENTS NOTÍCIES... I UN MATÍS

Avui 20 de maig, es complia el 16 aniversari de la primera Copa d'Europa del Barça. Quins records! No sé si ja ho havia dit en un post anterior, però una servidora, aquest partit el vaig veure quan vivia a Montréal. La diferència horària va fer que fos al migdia. El vaig veure en un bar amb una enorme parabòlica, al peu de la muntanya que domina la ciutat. No hi vaig anar pas sol. M'acompanyaven quatre o cinc catalans, tots ells membres del mític Casal Català de Montréal (CCM), avui dissortadament desaparegut en combat. Setze anys que han passat volant, com també sembla que fos ahir quan a casa d'un company de l'escola, tots férem una melé quan el Barça va guanyar la UEFA a Basilea, l'encara més llunyà, llunyíssim 1979. Quasi s'ensorra la casa, us ho juro.

No, no estic en pla nostàlgic. Però és en dies com avui que recordes moments de la teva trajectòria vital. I és que avui he rebut tres bones, molt bones notícies.

La primera és que avui s'ha fet pública la declaració Per un canvi real a ERC, signada per una quarantena de càrrecs polítics, tant de la Generalitat com dels poders locals, i també per responsables orgànics i figures referencials del partit en llurs territoris respectius. És una enorme, gran i magnífica notícia, de militants que saben que se la juguen i que malgrat tot, gosen fer el pas endavant necessari. Naturalment els signants es mostren partidaris de l'elecció de Joan Carretero i de Rut Carandell, no cal dir-ho. M'arriben repercussions de l'esmentat manifest, en el sentit que les altres dues candidatures reals (no compto la marca blanca) estan dels nervis. Doncs que es prenguin un vàlium. Finalment, no puc estar-me de constatar que els principals mitjans de comunicació, fent la feina que els pertoca, no s'han dignat a informar sobre la declaració. Es pensen que així aconseguiran alguna cosa! Ja rebran als morros, ja!

La segona notícia és que la Ponència Alternativa presentada pel Reagrupament.Cat ha escombrat l'oficialista a la secció local de Sabadell. Un altre signe dels temps? Naturalment. Felicitats als republicans sabadellencs. La tormenta perfecta que anunciava en un post anterior es comença a congriar. No tinc cap dubte que el dia 7 farà neteja i de la bona.

I tercera nova. Un estudi de la UOC, en el qual ha participat el professor i col.lega Miquel Strubell, assenyala que en el cas de la celebració d'un referèndum per la Independència de Catalunya, entre un 52% i un 62% votarien a favor. Així de clar. Naturalment, per l'Iceta i companyia aquests percentatges no serien suficients, acostumats com estan a les majories a la búlgara... però per a qualsevol demòcrata, assenyalen clarament que més enllà dels intents de marginar l'independentisme, aquest és ben viu i arrelat. I estic segur que molts ecspanyols que viuen a Catalunya, també votarien a favor perquè el ser ecspanyol no pressuposa obligatòriament el ser imbècil, si més no en un percentatge de la població. I si se'ls garanteix que podran continuar mirant Tele5, doncs segur que no mouen un dit contra la Independència. Ells saben perfectament que en una Catalunya independent viurien de mamella de monja. En definitiva, una tercera gran notícia.

I el matís. En el post anterior criticava el fet que els debats dels candidats d'ERC es facin a porta tancada. Tot i que efectivament no ho poso explícitament, penso que implícitament es dedueix que l'única candidatura que n'era partidària, dels debats televisats, era òbviament la d'en Joan Carretero i la Rut Carandell. Però tant Puigcercós com Benach (o Carod, no ho sé del cert) s'hi oposaren. Queda dit, negre sobre blanc. No tots els candidats són el mateix. Hi ha diferències... i diferències considerables, entre ells.

Tres notícies que m'alegren el dia, i sense haver de trencar res.

Etiquetes de comentaris: , , ,

2 Comments:

Blogger Fantassin said...

No dic que no vagi bé una dosi d'optimisme de tant en tant, però tenint en compte que el principal defecte dels independentistes és mirar-se el melic, més val que orientem la nostra feina, i els indicadors que ens guien, en base al nombre de catalans que no es consideren espanyols.
Un petit marge d'espanyols votant per la independència me'l crec, però no em crec que aconseguim la independència amb el vot majoritari d'una immensa majoria de persones que es consideren espanyoles

21 de maig de 2008 a les 8:07:00 CEST  
Blogger David said...

Referent al debat televisat, el confidencial de l'Avui en parla. Copio i enganxo el text:

"Aquest confidencial ja va desvelar la setmana passada que el programa Àgora del 33 no podrà fer el debat que volia entre els quatre presidenciables d’Esquerra Republicana perquè, bàsicament, un dels candidats no vol. La nova directora de TV3, Mònica Terribas, de Los Angeles estant (hi ha anat per comprar sèries bones) ha insistit, per SMS, que no es donin per vençuts i que continuïn les gestions. Tal dit, tal fet. El cap de política va anar a dinar ahir amb Puigcercós. I va tornar a dir-li que “no, gràcies”. De res."

Clarament es veu la qualitat democràtica d'aquesta gent, que tenen por a que es ventin les seves misèries.

21 de maig de 2008 a les 16:59:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home