dimecres, 30 d’abril de 2008

2028 raons per votar Carretero

Tothom qui conegui en Puigcercós, ni que sigui superficialment, sap que és un individu a qui li agrada marcar paquet. Jo pensava que l'edat li hauria moderat aquests instints baixos, però ara constato que no. El conec aproximadament des del 1985, any amunt any avall, quan tots dos militàvem a la gloriosa Assemblea d'Estudiants Independentistes d'Universitats (AEIU), ell a l'Autònoma i jo a la de Barcelona, però. Després els nostres camins es van allunyar i jo vaig muntar el Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI), organització que, per cert, acabaria rellevant la veterana AEIU, com a referent de l'independentisme universitari. Però bé, deixem-ho córrer. Si no vaig errat, i tinc la certesa que no, la darrera vegada que parlàrem va ser en un acte del Club FNEC - paradoxes de la vida, el gran adversari del BEI-, en un hotel del centre de Barcelona, on naturalment, ell anava de convidat. Deuria ser el 2005, quan ERC encara defensava el vot nul crític o no sé quina peregrina posició. Recordo el detall, perquè durant el debat, va intervenir un dels comensals dient que si calia votar nul, doncs es votava nul, i punt. Fet que va ser rebut pel convidat amb una expressió de satisfacció i complicitat d'orella a orella. Naturalment, a l'hora de repartir càrrecs en el segon tripartit, aquest comensal tan disciplinat i obedient, talment fos un escolta, li va tocar festa grossa i ara és un dels kapos més kapos del Departament de Cultura.

La conversa entre en Puigcercós i una servidora va ser lleugerament més llarga, però no gaire més que les de Bush i ZP. Però el més rellevant és que va ser als lavabos, i més concretament tot pixant els dos (sí, els déus també pixen). I en Puigcercós que pot ser moltes coses, però no idiota, em va dir que li estranyava la meva presència en un acte de la FNEC, i jo vaig replicar amb una resposta estúpida perquè no volia desvetllar la veritable raó de la meva presència -que era cobrar un deute, que per cert encara em deu, un destacadíssim antic dirigent fenequista. I és que encara tinc una certa prevenció moral i ètica que m'impedeix trencar cames. I per això em va com em va, moltes vegades.

Vull dir en definitiva, i disculpeu pel rotllo que us acabo de clavar, que encara que des de la distància, sé que al noi de Ripoll, li agrada i molt fardar, marcar paquet. Tal vegada sigui una reacció psicològica del tio de poble que arriba a la ciutat i s'ha de fer respectar dient que ell la té més llarga. Vés a saber. Però el fet de presentar 2028 avals, em confirma que en Putxi continua com fa més de vint anys, necessitat de marcar paquet, de refermar-se psicològicament perquè no se li vegin les febleses. De fet, aquesta és la clau de la qüestió. Si el reglament de marres diu que se n'han de presentar 507, a què cony treu cap presentar-ne 2028? Doncs realment a un autèntic estat de pànic, i sobretot a un intent d'impressionar la militància, per tal que el vegin com el cavall guanyador abans de la cursa i apostin per ell. Una voluntat, aquesta, per cert, que diu molt poc de la consideració que els cervellets de la seva campanya tenen del tarannà de la pròpia militància, atès que els prenen per covards o messells.

I és que presentar 2028 avals només és una operació d'imatge, però d'una imatge que pot anar en contra de qui la projecta. És pur exhibicionisme, com el del tio de la gavardina que espera a la sortida de l'escola de monges a veure si espanta les nenes. És en altres paraules, un exercici de prepotència, de fatxenderia que pretén condicionar la cursa abans que aquesta s'iniciï. De fet, per als militants amb una formació política sòlida i republicana, aquest acte de maximalisme sense solta ni volta, provocarà rebuig o bé tristesa.

Precisament en Carretero representa, si més no és el que penso, i això que amb ell només he parlat una vegada, i escassament uns pocs minuts, tot el contrari. Enfront el maximalisme, la desproporció, la desmesura de l'un, trobem el minimalisme, el seny i la coherència de l'altre. Enfront els fogots testiculars d'aquell, la tranquil.litat i la bona feina d'aquest. Vaja, en una paraula, que no hi ha color.

No m'ha estranyat, en conseqüència, i m'ha alegrat moltíssim, l'enquesta que m'acaba d'enviar el Manel. Es tracta d'una enquesta publicada en el Tribuna Catalana, i que deixa les coses clares. És un retrat del que, espero, serà el resultat final de tota aquesta moguda. Tanmateix, no s'hi val a badar. No ens podem permetre cap treva, ni descans. Cal anar fins a la cuina i guanyar de la manera més contundent possible. I llavors, un cop victoriosos, oferir al noi de Ripoll una mica de bromur. Així sia!

Etiquetes de comentaris: , , ,

8 Comments:

Anonymous Manel des de l'exili said...

Magnífic article Josep, realment crec que en Putxi, es una persona insegura que sempre ha de demostrar que la té més llarga.
El problema és que a molts militants, sobretot els que han entrat fa poc, els hi té enlluernat amb el tanga que s'ha vestit per marca paquet. Però el dia que li foti'n mà, trobaran que es de mida normal, tirant a petita.
Ja em veig a molts que es quedaran tant desil·lusionats que potser pensaran en fer-se el canvi de sexe.
Per cert aquest comentari ho he fet des de el blocs amb estrella.
Manel

1 de maig de 2008 a les 0:37:00 CEST  
Blogger Jaume said...

Josep Sort: Que tinguis molta sort...mai t'han ben dit. No et conec personalment a tu ni al Puigcercós però noto unes certes cagarrines. Si demanen 500 signatures i un en presenta més de 2000 allà ell. El problema el té el que amb prou feïnes arriba justet a les mínimes que es demanen. És clar que si que en Carretero té molt de suport: de gent que no milita a ERC ni vota ERC...potser com tu que tens el trauma de fer-la petita (ja t'anomenes tu mateix "una servidora") i mirar de regull quant vas als urinaris públics. Molta til·la benvolgut Sort. També va bé fer macramé, tenir un blog on fer autoteràpia (veig que això també ho fas però no millores) o senzillament anar a passejar. La teva salut i la de tot el país ho notaran. A veure si passat el Congrés Nacional del juny baixes de la parra. Llàstima que no puguis assitir-hi ni votar-hi. Dubto molt que siguis militant d'ERC. Potser si de l'Opus.

1 de maig de 2008 a les 16:07:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

Només un petit afegitó: si ho saps fer (esborrant les cookies i els arxius temporals d'internet) a Tribuna Catalana, pots votar tantes vegades com vulguis.

1 de maig de 2008 a les 16:24:00 CEST  
Blogger reflexions en català said...

Molt bon article. Esperem que la jugada se li giri en contra.

1 de maig de 2008 a les 17:44:00 CEST  
Anonymous Cesc. said...

Benvolgut Josep,
Gran article.
Jo el dia set de juny, sí que votaré. Votaré Carretero i Carandell.
Ho faré per diverses raons, la primera és que penso que cal renovació i allunyar-nos tant aviat com sigui possible de la supeditació als sociates que en Puigcercós encarna. Considero que ja no té cap credibilitat per liderar l' independentisme parlamentari, amb ell al davant, lluny d' haver tocat fons, la devallada continuarà. Cal foc nou i amb prestigi, amb trajectòria i capacitat de recuperar la confiança dels electors. Algú que es mogui per patriotisme i no per menjadores buides de contingut polític i pressupostari.
La segona és que estic tip d' aquesta manera de fer de la direcció d' imposar fets consumats a la militància, sent tant poc assemblearis com poden. S' han habituat a un ordeno i mano que fa fàstic. Jo milito a ERC perque sobre el paper és un partit assembleari...que em manin unes èl.lits desnortades, a l' estil sociata, no em cal pagar cap quota ni perdre el temps rumiant quina estratègia convé més al País i al Partit...no m' hi ressigno ni comformo.
Conec de primera mà les maneres que han emprat per aconseguir avals a les seves candidatures, han forçat molta gent, no tant per aconseguir les que els calien, sinó per evitar que les aconseguissin d' altres.
A l' hora de la veritat, em consta de bastants militants que els han avalat, que no tenen ni la més mínima intenció de corroborar el seu aval en el sufragi de Juny. Penso que en són plenament conscients i per això han fet aquesta "marcada de paquet" per visualitzar una força, que només fa evident la debilitat i la flequesa que els pronòstics els donen a les urnes.
Agraeixo de tot cor que independentistes no militants com tu us mulleu pel bé del Partit, al web oficial i a les comunicacions internes d' ERC no he vist pas ni la més mínima autocritica per terrabastall electoral i l' inversió de tendència de les últimes tres comtesses electorals.
Renovem ERC, ara podem.

2 de maig de 2008 a les 15:31:00 CEST  
Blogger Jaume said...

Ui quanta lletra i quant "rotllo" fàcil. Es nota que hi ha gent que utilitza els blocs per fer teràpia. "Escrigui el que pensa" diuen els metges. I així ens va. Parrafades del Sort i argumentacions banals del Cesc. I a mi que collons m'importa a qui votis. Allà tu amb les teves palles mentals. Vota lliurement però no ens escalfis el cap als que no votarem aquesta parella de fet.A mi no em cal explicar el perquè votaré a un o altre, o perquè em cau bé un o l'altre. Voto i prou. Déu nos en guard que tothom que vota hagués de fotre aquestes elucubracions...així ens va a ERC

2 de maig de 2008 a les 17:24:00 CEST  
Anonymous Cesc. said...

Benvolgut Jaume,
Veig que tu gastes la mateixa teràpia...de lectura de blocs i d' insersió de comentaris que critiques.
Es clar que, per segons qui, dir una cosa i fer-ne la contraria no és gens traumàtic, potser els és fins i tot terapèutic.
Salut i independència,
Cesc.

2 de maig de 2008 a les 20:19:00 CEST  
Blogger tapdebassa said...

En primer lloc vull dir que sóc antic votant d'ERC i no n'estic afiliat.
Acte seguit vull exposar que la línia de seguodosme injustificat a l'espaÑolista Montilla estar portant a ERC o potser E, ja no sé ni com es diu el partit, a una devallada sense fi.
I, arribat a aquests extrems, l'única sortida per principis, credibilitat, honestedat, treball i confiança és, sens dubte, la figura d'en Joan Carretero.
Confio que en el congrés en surti escollit candidat a presdient del meu país i faci petar el Tristpartit que ens mal governa d'una vegada.
Molta sort Joan, tu i CATalunya se la mereix!!!

5 de maig de 2008 a les 13:14:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home