ALL QUITE ON THE CATALAN FRONT?

Fa realment molta mandra tornar a la rutina. Després d'uns quants dies de respirar aire fresc (en els dos sentits de la paraula), només és entrar a un avió d'IBÈRIA i ja se't comencen a inflar els collons. Primer consell gratix: recomano a la gent de British Airways que no comprin IBÈRIA, si volen arribar a vells. O si la compren, que la destrueixin fins a la darrera engruna i que no en quedi ni gota, ni un àtom, d'aquesta merda de companyia. Això és el que haurien d'haver fet els alemanys amb la SEAT, triturar-la i començar-la de cap i de nou. Foc nou. Així s'evitarien espectacles patètics com el del directoret de la cosa, que, coherentment, vol noms ecspanoles per als cotxes que surten de Martorell. I l'ambaixador ecspanyol a Alemanya, un botifarra com una casa de pagès, rient-li les gràcies... I és que el tema de la bandera ecspanyola a la bugaderia encara cou, oi xato. Tu, Martí, ni puto cas d'aquests necis. Tu canya, canya i canya.

Però tornant a IBÈRIA. Passa que a l'anada vaig anar amb un vol de BA, que va ser una cosa civilitzada i on ens van repartir sandvitxos i begudes gratix. La tornada va ser amb una avió tartana d'IBÈRIA, tothom assegut en butaques estretes, amuntegats com un remat de xais cap a l'escorxador i on a sobre pretenien que paguéssim per menjar un bocata i una beguda de merda. Naturalment, vaig passar. Coses de les aliances estratègiques. Em sembla que aquesta es diu OneWorld... si un Món de pringats i dats pel darrere...

Però si el retorn a les trinxeres és dur, de seguida el foc enemic et fa treure la mandra i dius què cony a sac contra aquests impresentables, que la vida són quatre dies i millor viure'ls amb una mica de dignitat. I és clar, t'ho posen en safata.

Ara es veu que, seguint l'estela de la Ministra de Defensa, a tots els sociates nostrats els ha agafat un fervor patriótico que ni en els millors temps d'en Narciset Serra. Ara els grimpaires sociates, segons diu en Joan Arnera, són més ecspanyols que la cabra de la legió. I si n'estan de cofois, d'haver-se descobert el seu cantó fosc, vull dir, guerrer, que ja van cridant per les cantonades els Vivas a la cosa i a la Muerte, que quan s'hi posen no es queden curts. Més papistes que el papa. Naturalment.

A veure, aquí hi ha una cosa que cal parar compte. I paradoxalment, qui m'ha indicat el camí, és la meva creu particular. La senyora ministra tindrà ara, de primera mà, com aquell que diu, tot el CNI a les seves ordres. És cap casualitat, això? No, ni de lluny. Potser m'equivoco, o potser no, però ja m'ensumo que en els propers mesos o anys d'aquesta legislatura, els serveis secrets ecspanyols, comandats per la senyora ministra, jugaran un paper cabdal davant l'escenari 2014. Suposo que se m'entén, oi? De fet, es repetirà el que va passar al Canadà en els anys setanta, quan un quebequès, P.E. Trudeau, va llançar els seus gossos d'atura (llegeixi's la Policia Muntada del Canadà), a espiar i emmerdar l'independentisme quebequès, ficant-hi agents dobles, informadors, intoxicadors. Fins i tot ara fa poc s'ha sabut que ministres independentistes estaven a sou dels serveis secrets canadencs. Dit d'una altra manera, menjaven de la mà dels policies.

A casa nostra, és públic i notori que hi ha no pocs independentistes que estan al carrer perquè els ecspanyols volen. Ras i curt. I que si un dia a aquests ecspanyols se'ls creuen els cables, només hauran d'obrir un dossier, suposadament destruït, i aquests independentistes tornaran de pet a la garjola. És el peatge que s'ha de pagar quan et rendeixes. I bé, em sembla que aquests independentistes faran tot el que faci falta, ara que han tastat la moqueta, el cotxe oficial, la VISA or o platí i molt probablement el o la secretària de torn, per evitar-ho. Oi que se m'entén? I és que passar d'una direcció general, d'una secretaria general o fins i tot d'una conselleria, a Quatre Camins, La Roca o La Model (en el millor dels casos) és sortir d'un món per caure a un altre món, el de les tenebres...

Ara, només cal ser una mica espavilat i comprendre que amb gent que estan subordinats a l'arbitrària decisió d'un ecspanyol o d'una ecspanyola, no es pot confiar ni poc ni massa. Oi que se m'entén?

Collons, voleu dir que all is quite on the Catalan front?