dijous, 10 d’abril de 2008

EL BARÇA I ERC, DUES HISTÒRIES PARAL.LELES!
(A propòsit del sopar blocaire amb en Joan Carretero)

Acabo de tornar del sopar blocaire amb en Joan Carretero, que ha tingut lloc al Via Fora del Pati Manning, a tocar de la meva facultat. Tot i que són les 3 de la matinada i d'aquí a quatre hores m'he de llevar, no puc esperar a escriure aquest post, ni que sigui per solidaritat amb el meu comentarista-creu, en Bacus, que el molt animal m'ha clavat 30 comentaris en el meu anterior post. Collons nen, descansa una mica! És que no dormiu a Singapur!

Naturalment, no és ara el moment de fer-ne una valoració completa. Però sí de destacar-ne aquells elements que no puc esperar a fer-ho demà. A aquestes alçades, estic massa enganxat a la blogitis. Així, doncs, anem per feina.

Primer. En aquest sopar, per primera vegada he parlat in person amb en Carretero, i ell ha aprofitat per parlar-me del post que vaig penjar sobre el seu curriculum electoral, que ja a hores d'ara és un dels més llegits d'aquest humil i modest bloc. Naturalment, la conversa no ha estat més que un intercanvi de paraules de pocs minuts, però ha estat suficient per copsar que, efectivament, és una persona que guanya a la curta distància. Probablement això li ve de l'experiència assolida arran els seus anys com a batlle de Puigcerdà.

Segon. En aquest sopar he conegut més blocaires també in person. És el cas d'un dels blocs mítics de la catosfera, el cimera (extraordinària). Sí he conegut dos dels tres que l'escriuen. Fa temps, aquests xavals van decidir crear un govern de la Catalunya Independent i van començar a repartir càrrecs. I va i no se'ls va acudir res més que fer-me a mi President del Parlament de Catalunya. Aquest detall amb la meva humil i modesta persona, sempre m'ha emocionat i reconec que els tinc en molta estima, encara que sovint no estigui gaire d'acord amb el que escriuen.

Però el que realment motiva aquest post és la magnifica metàfora que el propi Carretero ha suggerit al llarg de la seva intervenció, i que si voleu és del tot anecdòtica i no constitueix, ni de lluny, el gros de la seva intervenció. Però a mi m'ha cridat l'atenció, i fins i tot he gosat, mentre tornava a casa en el cotxe, perfeccionar-la encara més.

En Carretero ha dit que la situació actual d'ERC és com la del Barça fa uns anys. Després d'uns quants anys de presidència d'en Josep Lluís Núnez/Josep Lluís Carod Rovira, si en el proper congrés s'imposen les tesis continuistes (i liquidacionistes de l'independentisme) serà com va passar al Barça, on l'etern número dos Joan Gaspart/Joan Puigcercós, va substituir-lo durant dos o tres anys, que van ser suficients per engegar a fer punyetes tot. De manera que, per necessitat, va venir la renovació. Una renovació, afegeixo jo, que en el cas del Barça es va dir Joan Laporta i que en el cas d'ERC es diu Joan Carretero. Clavat, tu! Fins i tot en els noms coincideixen els dos casos.

Això no obstant, continua Carretero, ERC pot aprendre del destí del Barça. I que no és el mateix iniciar la renovació del partit el mes de juny del 2008, quan encara tens 21 diputats al Parlament de Catalunya i 1 al Parlament de les Illes Balears, que fer-ho el 2010 o el 2011 amb 8 o 9 diputats a tot estirar.

D'aquesta obvietat, en seran conscients els militants d'ERC que votaran en el Congrés? O és que a més de filo-sociates, com el candidat carotià a secretari general, el nom del qual ara no recordo, ni falta que fa, també són tots pericos?

Carretero, doncs, sembla no tenir pressa. Una cosa és segura. Si no guanya en el Congrés, no se n'anirà del partit, sino que esperarà tranquil.lament, que el procés de putrefacció faci via, per després començar de nou.

L'únic però és si Catalunya, no ERC, es pot permetre, tres o quatre anys de govern sociata a sac. Penso que no. Per això, no es pot contemplar cap més escenari que la victòria per golejada del sector renovador. Tot altre resultat és un flac favor a Catalunya, a la República i a l'Esquerra.

Són quasi les quatre, i encara em falta enquadrar les fotos. Collons què dura és la vida del blocaire! Demà (d'aquí unes hores, de fet) més.

(PS. Bacus, please, descansa una mica, ja saps que no t'esborraré els teus comentaris, probablement escrits en moments de joia i excitació, però tingues una mica de compassió!)

Etiquetes de comentaris: , , ,

6 Comments:

Blogger Joan said...

Veus en Carod al PSC, si li van mal dades?

10 d’abril de 2008 a les 20:53:00 CEST  
Blogger Sinblancaporelmundo said...

Fot el FCB de la Lliga Espanyola.

Estem fent una campanya perquè Putoloco,

http://putoloco.wordpress.com/ ,

conti com li va violar un cura a la mili i que tant li va traumatizar per a sempre. Més informació a Pagui,

http://pagafantas.wordpress.com/

10 d’abril de 2008 a les 21:55:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Benvolgut Josep,

Sense voler distorsionar la teva mganífica crònica (100% OK, gràcies), i seguint amb el paral.lelisme FCB/ERC, al final del nunyisme, afegiria, potser, que , a diferència del que va passar al 2on. any de la presidència renovadora i nacionalista d'en Laporta, estic segur que la Rut Carandell ("Sandro") i en Carretero ("Jan") no tindran mai cap trencament "polític".

I el "Sandro" del Reagrupament (la Rut)es també una crack. Ens imaginem la continuitat al FCB de tota la primera junta Jan/Sandro tots aquests anys? Doncs així m'imagino -fructífera, autèntica, sobiranista-la "Junta" (l'equip) Carretero/Carandell a ERC.

Bona nit,
Cordialment,

Andreu

10 d’abril de 2008 a les 23:49:00 CEST  
Anonymous popota said...

No compro les analogies.

Si de cas, els Laporta d'ERC són l'actual direcció, que van foragitar tant la penya-PI com els que van regalar el partit al Pujol als 80: aquests són el nuñisme. Carretero és una recuperació dels valors ideològics que van dur ERC a la misèria.

11 d’abril de 2008 a les 0:28:00 CEST  
Blogger Josep said...

Popota,

Amic, company, quina il.lusió que comentis el meu bloc. He de dir que l'altra nit al Pati Manning quan alguns dels blocaires més admirats parlaven de l'últim freaky que jugava a provocar-los, jo vaig sentir una gran enveja, perquè no havies comentat cap dels meus blocs. Ara m'has redimit, company, amic. Ara ja puc anar amb el cap ben alt. Gràcies, milers de gràcies.

11 d’abril de 2008 a les 12:38:00 CEST  
Anonymous popota said...

Gràcies per la resposta, ben argumentada i respectuosa.

Ara bé, ja entenc perquè s'han de fer posts parlant de futbol, si el que vau fer és parlar de collonades.

12 d’abril de 2008 a les 1:11:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home