LA BANDERA A LA TINTORERIA

Potser li faré un flac favor al flamant nou delegat de la Generalitat a Alemanya, si el felicito per haver-se deixat l'estanquera a la tintoreria, fet que va indignar d'allò més als ecspanyols. Martí, aplaudeixo els teus oblits tan oportuns i fins i tot diria estètics. Perquè si s'hagués penjat l'estanquera a l'acte d'inauguració de l'Oficina, en justa correspondència, no s'hauria d'haver penjat la bandera de la República Federal d'Alemanya, sinó més aviat l'esvàstica nazi era el que pertocaria. Ambdues són cul i merda.

L'anècdota, però, m'ha fet recordar un detall que l'altre dia em van explicar. Suposo que tothom se'n recorda de l'enorme baixada de pantalons i calçotets de l'anterior Conseller de Governació, quan després de treure l'estanquera de la conselleria, la va reposar immediatament, per ordre directe del Tio Pepe. Us en enrecordeu, oi?

Doncs bé, ara sembla que en un procés contra l'ex-alcalde d'una coneguda població vallesana, militant d'ERC, que també va treure l'estanquera, però a diferència de l'ara ex-conseller, no la va tornar a hissar, la justícia ecspanyola, i particularment el fiscal de torn, entre el material acusatori o provatori que inclou per demanar la condemna de l'ex alcalde, hi ha... vés per on, les declaracions de l'ex-conseller un cop havia ordenat que els seus subordinats tornessin a hissar l'estanquera...

Ironies de la vida. L'ara ex-conseller tornava a fer un fastigós exercici de genuflexió envers Ecspanya i condemnava tothom que no pengés el drapot de marres...

Que ara aquest ex-conseller que es va humiliar, rebaixar, sotmetre, degradar i tots els infinitius més que vulgueu, ara es presenti com garant de la independència i de la dignitat, no fa riure. Fa, directament, una immensa i tristisament pena.

M'agradaria saber si els (135?) consellers nacionals d'ERC que votaren a favor d'aquest ex-conseller en el darrer akelarre de la formació, en són conscients de a quina panera posen els ous.

Benvolgut Martí, et desitjo tota la sort del món. No tinc cap mena de dubte que, a diferència d'altres, la teva actuació al capdavant de l'Oficina a Berlín, vindrà marcada per la fermesa i la dignitat com a mots d'ordre. I, si em permets, un consell. Extravia el número per anar a recollir allò que portares a la bugaderia. Digues que vas tenir un dia tonto, o que pensaves en la Llansana, des de la distància. No sé, tu ja m'entens...