dijous, 27 de març de 2008

EL SR. BONO I LA GUIA DE TELÈFONS

La ignorància fa que la gent, fins i tot els analistes suposadament més perspicaços, no en pesquin ni una. Arran les declaracions del Sr. Bono, que atizará o atizaría amb una guia de telèfons, a aquells que cerquen privilegis en la magnificació de les diferències, els ignorants s'han quedat, com sempre, en la part epidèrmica de la declaració, que no és altra que la formal. "En Bono", diuen, "és un maldestre, un poca-solta, un impresentable", etc. etc, I no dic que no tinguin raó, no, que la tenen. Però és que cal anar més enllà, més lluny, que diria en Llach.

Tothom que ha militat en organitzacions antirepressives, com és el meu cas, sap que una guia de telèfons és un eficaç instrument de tortura que s'utilitza regularment per les forces d'ocupació ecspanyoles -em nego a parlar de FCSE, acrònim cursi. Utilitzada amb contundència i aplicada en determinades parts del cos del detingut, no deixa empremta i té efectes devastadors en la seva moral.

Per això, quan en Bono parla d'atizar con una guía de teléfono, està connectant subliminalment amb allò que s'entén, de manera força políticament incorrecta, com l'Ecspanya negra, la que des dels temps de la Inquisició, pel cap baix, utilitza la tortura per tal de complir el seu deure de Todo por la Patria. Estic segur que milers de persones han captat perfectament aquest matís, que no és més que una picada d'ullet d'un ecspanyolista de pro que ha mamat a casa seva, com les gastaven els falangistes, i no precisament per passiva, sinó més aviat per activa.

Només queda per afegir que aquest individu que fa una defensa subliminal, per la majoria de la gent, de la tortura en la defensa de la seva Pàtria, serà el proper President del Congrés i, en conseqüència de les Corts Generals, i en conseqüència, el número 3 en la jerarquia de l'estat, després del Cap de l'Estat i del President del Govern. I ho serà amb el vot dels 25 bwanes sociates que malgrat haver-ne dit pestes -algun d'ells- no fa pas gaire, ara votaran entusiàsticament aquest individu summament indesitjable.

I probablement també comptarà amb els vots de CiU. M'hi jugo un pèsol que la sociovergència actuarà a tutti pleni, quan es tracta de donar suport a homes durs, que marquen paquet. Recordem que Pujol sempre va tenir excel.lents relacions amb els diferents ministres de l'interior ecspanyol, fossin de l'UCD, del PSOE o del PP, que això és pecatta minuta. Actitud aquesta, que comptarà amb la connivència mediàtica, que aplaudirà fins a l'extenuació, fins a trencar-se les mans, de La Vanguardia, El Periodico, i tota la pesca.

Tal i com ja vaig escriure en un altre post, ens esperen quatre anys entretinguts. I Bono serà un dels principals protagonistes.

Etiquetes de comentaris:

4 Comments:

Blogger bacus said...

entretinguts al parlament acció (el mono) reacció les feres que queden.

27 de març de 2008 a les 20:04:00 CET  
Blogger JOAN CALSAPEU said...

Comença "Torrente 4", o "cómo salvar Ejpaña des de la presidència del Congreso de los Diputados". Les crispetes, demaneu-les a en Duran.

27 de març de 2008 a les 20:28:00 CET  
Blogger Dessmond said...

Un tiparraku que el dia que es nomenat ministre munta una festa on les personalitats convidades són en Raphael o al Contxa Velasca, no ha d'estranyar que tingui entre els seus referents la guia de telèfons. O la mula Francis. No podia ser d'una altra forma!

28 de març de 2008 a les 1:51:00 CET  
Blogger Alexandre Pineda i Fortuny said...

Kosé Bono, és un més d'aquests esperpèntics nacionalistes espanyols que hi ha a balquena, també al Principat. Com a bon polític atresora no la mediocritat sinó l'absoluta nul·litat intel·lectual.

28 de març de 2008 a les 12:26:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home