QUI HA DE SER EL NOU LÍDER D'ESQUERRA?

Si us desplaceu cap abaix d'aquest bloc, trobareu la nova enquesta que pregunta qui ha de ser el nou líder d'ERC. Sense cap mena de dubte, serà la pregunta del milió en les properes setmanes. El drama ja està servit i avui, en viu i en directe, per la televisió, ja han començat a volar els ganivets. En Carallot i en Puigcercós estan a matadegolla. Les tropes del noi de Ripoll es comencen a mobilitzar... que l'Uriel per aquí, la JERC per allà. En Putxi serà el president del GP d'ERC al Parlament del Parc.

La intervenció d'en Carallot davant la Conilla, ha estat més que patètica, amb un nivell polític baixíssim... Diu que no vol un partit minoritari... Però si és el camí que porteu! Heu passat de 652.000 vots a 296.000, i aneu baixant, com els u-boats alemanys de la 2a Guerra Mundial. Si tant et repugna ser un partit minoritari, la millor vacuna és entrar al PSC, xaval, que ara van de milhomes (en un proper post, amenaço, ja els pentinaré a aquests). Carallot, el millor que pots fer és callar, i retirar-te sense fer soroll. O com a màxim que et col.loquin en un cementiri d'elefants, per tal que encaris la teva propera jubilació amb la faixa plena.

La gran pregunta és si en Putxi i adlàteres se salvaran de l'ensulsiada dels carotians. La veritat és que costa molt destriar la sort de l'un de la sort de l'altre. S'enfonsaran tots dos? O encara el metrosexual (segons els companys de cimeraextra), se'n salvarà? Difícil, molt difícil ho té.

Qui continua sense badar boca és l'home de les muntanyes, o de la vall, en Carretero, el desitjat. Naturalment, les seves paraules seran escoltades atentament, ja que és el tercer en discòrdia. Avui en Carallot li ha tirat floretes, elogiant la seva etapa de conseller de governació, amb la qual cosa, el que realment feia és menyspreant l'actuació de Puigcercós en el mateix despatx. Però aquest tio es pensa que som idiotes o què? Pren els independentistes per sociates, o què? Aquests últims votarien una merda penjada d'un pal si fos nominat candidat a la Generalitat, a la Casa Gran, a Brussel.les o a la Moncloa. És el que té ser un partit clientelar: els interessos s'avantposen als valors. Els independentistes, per sort, no combreguem amb rodes de molins i li cantem les quaranta a qui ens prengui per imbècils. No acceptem ultimàtums del tipus "o jo o el diluvi", o aquell altre que diu "és independentista tota política que fan els independentistes". Doncs no, xavals, això no va així. El camí és llarg i les dreceres sovint acaben en culs-de-sac.

En l'enquesta també apareixen l'Uriel Bertran i en Xavier Vendrell. Tothom sap que són autèntics testaferros d'en Puigcercós, si bé en el cas del segon, és un veritable kapo del Baix Llobregat, amb una bona sintonia amb la màfia sociata baixllobregatina, la qual cosa li dóna una certa autonomia. Bé en continuarem parlant en propers blocs.

Quant a l'enquesta anterior, l'opció més votada amb prop d'un 50% dels vots emesos va ser el Partit Republicà Català. Sincerament, jo pensava que trauria més vots dels que finalment ha tret. Caldria interpretar aquest resultat com un rebuig per part de molts ex-votants d'ERC a recolzar altres opcions que no sigui la pròpia ERC... un cop s'hagi foragitat l'actual direcció. La gent està cansada de sigles que apareixen i desapareixen i volen una Esquerra forta i sincerament independentista. És per rumiar-ho i actuar en conseqüència.