SÓN LES 23:48, I ENCARA NINGÚ NO HA DIMITIT (que jo sàpiga)
O és que 377.000 i escaig vots perduts no és un argument suficient per deixar el camí lliure perquè altres equips de persones intentin redreçar el camí? Encara en voleu perdre més? Fins on arriba la vostra caradura!
Bé demà farem una anàlisi més tranquil.la. Ara encara he de pair el tip de riure que m'he fet, la síndrome Labordeta, que ja havia anunciat, no només s'ha acomplert, sinó que ho ha fet amb tota la seva cruesa. I sense ser el Mag Fèlix!
Etiquetes de comentaris: JOSE ANTONIO LABORDETA, JOSEP LLUÍS CAROD ROVIRA, MAG FÈLIX
escrit per JOSEP el 3/09/2008 11:48:00 p. m.
5 Comments:
PRC 6579 vots al Congreso.
La representación cannabica navarra n'ha tret 7720. Totes dues forces es presentaven a 4 "províncias".
Molta palla als ulls dels altres...
Anònim,
Aquest comentari me l'esperava ahir per la nit, en plena depressió post-electoral. La veritat, no me l'esperava, al cap d'unes hores, quan se suposa que s'ha dormit i recuperat del xoc. Però veig que no, que n'hi ha que no saben superar els seus traumes i com que no veuen com perden centenars de milers de vots, prefereixen fixar-se amb uns milers de vots, dignes i independentistes. Alguns podem tenir palla als ulls, altres tenen una empanada al cervell que no se l'acaben. Per cert, suposo que ara tota l'Executiva Nacional en pes demanarà l'ingrés al PSC, perquè a ERC cal fer neteja ètica.
Sóc dels que ahir, precisament es va fer també un tip de riure, i de fet encara no puc treure'm el somriure de la cara.
És evident que tots havíem subestimat la sensatesa dels catalans, que aquest cop (després de l'últim non-stop en termes nacionals) ha estat definitiu. Per fi la llei d'Hont ha fet el seu efecte i s'ha traduït en escons el què ja era evident en vots, i ha deixat als traïdors a la pàtria al lloc que es mereixen.
Encara continuaran arrossegant-se com besties un temps més, però als qui seguim l'altre camí ens és completament indiferent el què facin o deixin de fer. Son morts i enterrats. S'han auto-decapitat. Encara que canviin de cares, la credibilitat no s'assoleix fins més de 8 o 10 anys, i tot i així, hauríem de dubtar molt seriosament que ERC pogués mai recuperar-la.
D'altra banda, poden ser molt divertits els pròxims dos anys. Veurem com una CiU que encara fa cara de mantenir-se (quan en realitat saben que no és cert;analitzem els vots...), queden tirats a la cuneta com gossos, quan el PSOE l'enredi per fer veure de cara al Principat que pinta el més mínim. Tots sabem del cert que el PSOE els tractarà com el què son, pur bestiar, perquè sap que CiU continuarà fent el mateix que ha fet sempre, i que a més, necessita donar la imatge de que "és decisiva". Pot ser ben probable que d'aquí 2 anys també s'estavellin a les roques.
Ara mateix doncs, es pot dir que els partits encaixistes colonials, no son més que un vaixell de paper que va a la deriva, i d'un altre que s'acaba d'estavellar contra les roques.
Un gran èxit de política seguida durant la Tercera Restauració Borbònica. Serà digne d'estudi per part de les futures generacions de catalans...
Que fàcil que ho deixen als qui comandaran el portavions...
Per cert Josep, que encara no t'ho havia dit: moltes felicitats pel blog. És un dels que més em llegeixo, malgrat posi pocs comentaris, perquè és que quan començo a escriure no puc parar, i fins ara no tenia temps!Molt bona feina! Vinga ja queda poc per assolir el nostre objectiu!
Benvolgut Fortià,
Merci pel teu comentari. Endavant!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home