SI VOTES, VOTA ....

Al Principat, el Partit Republicà Català (PRC), a les Illes, la candidatura Unitat per les Illes, i al País Valencià, llanceu una moneda i si surt cara feu-ho a la Coalició per la República Valenciana -erròniament anomenada Sobirania Valenciana en l'enquesta d'aquest Bloc- i si surt creu, feu-ho per la coalició Bloc-Iniciativa-Verds, tot i que aquests últims no semblen tenir clar quin paper juguen, atès que fan referència a l'Ecspanya plural (sic), una autèntica contradictio in terminis que diria aquell. Algú dirà que m'agrada la marginalitat. Small is beautiful.

Doncs no. Després d'una campanya que va començar com un mercat persa, ha continuat condicionat per dos debats clarament antidemocràtics i ha acabat com el rosari de l'aurora, fet per altra banda, del tot previsible, donat que els ecspanyols no gaudeixen de la propietat de la immortalitat i que, en el món real, qui toca el que no sona acaba palmant, aquestes eleccions, penso que poden tenir unes conseqüències molt greus.

Independentment de qui guanyi, el que és evident és que els partits catalans, i per ser més exactes, CiU i ERC, tindran un retrocès notable. Naturalment, això a Ecspanya s'interpretarà com un llum verd per entrar a sac. Està cantat un acord postelectoral per posar límits a l'Estat autonòmic i al xantatge nacionalista a Ecspanya. Com a mínim aprovaran una Llei electoral que apujarà la barrera -al 15, al 20 al 25 o al 30% a escala estatal?- per entrar en la repartidora d'escons. Com a Grècia. O bé, com va fer Felipe Gonzalez amb les televisions privades, exigiran que s'obtingui representació -del 3 o el 5%- en un nombre de circumscripcions electorals, totalment inassumible pels partits d'àmbit no estatal. I vés a saber quines coses més faran!

El precedent de Kosova encara els espanta. Han vist les urpes de l'ós i s'han quedat blancs. Per això qualsevol patètic intent d'influenciar els sociates, que diu en Carallot, és un acudit dolent. Que no saps que ja us han cantat les absoltes? En ZP no us vol veure ni en pintura! I segurament obligarà en Montilla a liquidar el tristpartit. Potser no de forma immediata o potser sí.

I si el Montilla es posa xulo, és evident que ja tenen el seu substitut. En Corbacho, l'home del PSOE-PSOE a Catalunya, i res de mariconades del PSC. Qualsevol observador mínimament intel.ligent s'ha adonat de la importància que en els darrers mesos, ha assumit la ciutat de l'Hospitalet per a l'estratègia del socialisme ecspanyol. Tret del darrer akelarre al Sant Jordi, quasi bé tots els grans saraus sociates han tingut L'H com a escenari. Es veu d'una hora lluny que, bé la Moncloa, bé Ferraz han posat l'extremeny com a ombra de l'andalús, de manera que si aquest es mou una mica, l'altre li tallarà el cap i el servirà en safata. Fins i tot, és probable que tota la màfia baixllobregatina, caiguin com si es tractés d'un castell de cartes. Per ZP, i naturalment, per Bono, fins i tot el Montilla president, és indigerible.

En definitiva, això marcarà el fracàs de l'aposta estratègica, si és que realment era sincera -cosa que dubto-, de sobiranitzar el PSC, que s'havia marcat la direcció d'ERC. Aquest fracàs ha de tenir conseqüències internes immediates... a no ser que el PSC trenqui amb el PSOE, probabilitat que no és més que un acudit dolent.

Espero, sincerament, que ERC es foti una hòstia considerable -al Principat- i a veure si d'aquesta manera tot canvia, perquè aguantar en Carallot i el seu fidel guardaespatlles, en Benach, gaire temps més, és una autèntica tortura. Resulta realment patètic veure com s'estan arrossegant per Lleida, a la recerca del cinquè diputat que els salvaria els mobles, ja que com a mínim tindrien grup parlamentari i evitarien la síndrome Labordeta. M'aposto un pèsol que Ridao no aguanta quatre anys fent de Labordeta a Madrid. Em sembla que no l'aconseguiran, sobretot després dels darrers esdeveniments. I si l'aconsegueixen, me n'alegraré pel país, no per ells, encara que sembli contradictori amb el què he dit més amunt.

Dels partits que he esmentat més amunt, probablement l'RC aconseguirà diversos milers de vots, sense cap mena de dubte, molts més dels que ha aconseguit en els comicis anteriors. Fins i tot, goso dir, per intuïció, que traura unes quantes dotzenes de milers de vots. Pel que fa Unitat per les Illes, tot i que ho té difícil, és l'únic que pot aconseguir un escó, i això serà sempre positiu. Fins i tot, en el cas que ERC en tregui 4 i UxIlles, 1, podrien formar grup parlamentari. Pel que fa a les opcions al País Valencià, penso sincerament que cap d'elles té possibilitats de guanyar res. Però això no obstant, cal sortir al carrer i plantar cara. No podem deixar que ens arraconin....

M'ha sortit una botifarra de post... i mira que darrerament he optat per fer-los més curts i més gràfics... però no me n'he pogut estar...