LA CUP: UNA OCASIÓ PERDUDA PER TANCAR LA BOCA

La veritat és que fa una certa mandra tornar a la quotidianitat local, quan portes immergit quinze dies en l'àmbit internacional i en un procés tant excitant i tant exemplificador com és el de l'accessió a la independència d'un nou estat. És com estar al Valhalla i després caure de cul a la puta realitat. I veure les cares i escoltar les tonteries i et dius, "Hòstia puta, sant tornem-hi!". Però he nascut on he nascut i tot i que no vaig demanar néixer aquí, i tot i saber que Catalunya és un país on si els fills de puta volessin, no veuríem mai el sol, tot i això, és el meu país i me l'estimo, i me l'estimaré sempre.

 

Ara bé, tinc el consol que els ecspanyols, els meus enemics, avui són immensament més febles que fa quinze dies. I immensament més ridículs. És com si en comptes d'haver passat quinze dies per la Independència, haguessin passat quinze anys. No tinc cap mena de dubte que avui estem molt més a prop que abans del 17 de febrer. Si la independència de Kosova es consolida, les portes estaran obertes de bat a bat. Si entreu aquí, veureu que ja són 25 els estats que han reconegut formalment o informal Kosova i 28 més els que han iniciat els tràmits per fer-ho. Per cert, Canadà, ha baixat del burro i també reconeixerà Kosova. Els ecspanyols quedaran com Los últimos de Filipinas, que ara ben bé es podria rebatejar com Los últimos de Kosova. 

El posicionament de la CUP

Per això em sap greu escriure el que escriuré ara. No estic gens d'acord, però és que gens, amb el posicionament de la CUP respecte les eleccions ecspanyoles. Em sembla que heu perdut una 

bona ocasió per tancar la boca. L'acord del Secretariat Nacional o de qui diantre sigui demanant que no es voti CAP partit que es presenta a les eleccions em sembla del tot fora de lloc. 

En primer lloc, perquè és una mesura que avança cap a la homogeneïtzació del projecte i doncs cap a la imposició de decisions i la perspectiva de crear un partit més. Penso que el més lògic hauria estat deixar llibertat total o recomanar a aquells que optin per votar,  votar opcions que reforcen l'alliberament nacional, social i personal. Però mai, MAI, negar la possibilitat de prendre una decisió. Imposar comportaments, és un mal senyal. Tornarem a espifiar-la? Tornarem a ensopegar amb la mateixa pedra? Tornarem a anar amb purismes i ens allunyarem d'una part del poble català en lluita per la seva independència? 

És obvi que les eleccions ecspanyoles no són l'àmbit d'actuació de les CUP. Les CUP han de centrar la seva actuació en l'àmbit local o comarcal, en les lluites concretes, i anar sumant gent, fent una pedagogia de la participació i de denúncia del cacicisme de la classe política local (de lluny l'àmbit on la corrupció està més generalitzada), on et trobes el penques cara a cara i saps on viu ell i ell sap on vius tu, on les pressions per tapar els pufos sovint són de tipus familiar i on els dubtes són enormes. 

És aquesta la tasca que ha de portar a terme la CUP. Una tasca d'higiene, de salut pública. Perquè tots els Bassas de Catalunya aprenguin que se'ls ha acabat la bicoca. L'independentisme català ha de deixar molt clar que qui la fa la paga. I punt. I que no em vinguin amb conyetes del 6è diputat que ja no em mamo el dit!