diumenge, 9 de març de 2008

NI ECSPANYA, NI FRANÇA, PER UNA CATALUNYA LLIURE

Avui hi ha eleccions a Corts Generals a l'estat ecspanyol, i eleccions locals i cantonals a l'estat francès. Siguins quins siguin els guanyadors, tindran per objectiu primer i prioritari l'anihilació de Catalunya. Particularment en el cas ecspanyol, sembla cantat un pacte entre els dos primers partits, per tancar l'aixeta de la descentralització i obrir el karcher -à la Sarkozy-, és a dir, l'aspirador, de la recentralització, aspirant-ho tot cap a Madrit.

L'independentisme s'hi presenta summament dividit i el més probable és que l'hòstia que es fotran els partits catalans sigui interpretada com un semàfor verd per clicar l'ON de l'aspiradora. Les opcions independentistes són diverses: molts s'abstindran, d'altres votaran en blanc, d'altres nul. Entre els que decidiran votar, no ho faran a una candidatura única, unitària de l'independentisme. Ans el contrari, el vot es fragmentarà. Queda molt lluny l'esperança de fa uns quants mesos, d'assolir el milió de vots, que semblaven a l'abast. El somni -à la Llach- s'ha abaratit. A hores d'ara si s'hagués format un Bloc Català per l'Autodeterminació, seguint la línia marcada per, primer, la manifestació del 18F, la primera, que prengués com a referència la candidatura dels 4 presidents de primers del segle XX, segurament haurien arrassat.

Vol dir això que Catalunya s'acaba? Ni de bon tros. L'allunyament dels catalans i les catalanes de la seva classe polític és tan gran, que no es poden prendre els resultats electorals, de manera mecànica com un referent de gaire cosa. Hi ha un immens camí per recórrer, i estic segur que bona part d'ell el farem assegut a coll-i-bé d'un ecspanyol. Perquè seran ells els que acabaran posant contra les cordes molts catalans que mai abans s'havien sentit agredits i que ara cada cop s'hi senten més.

Així com ha passat a Kosova, les reiterades negatives dels ecspanyols a negociar d'igual a igual, demostraran la seva manca de bona fe, el seu tancament mental i ideològic, el seu immobilisme nacional. L'independentisme català ha d'actuar de difusor, A NIVELL MUNDIAL, d'aquesta negativa a negociar. Només llavors, la legitimitat de les institucions catalanes estarà plenament reconeguda per trencar amb Ecspanya. I esdevenir un estat més a europa ui el món.

Forçar i accelerar aquest escenari és l'objectiu de l'independentisme.

Hi ha molta feina per fer i tot és possible.

Etiquetes de comentaris: , ,

1 Comments:

Blogger Joan said...

Si volem ser independents no només ho hem de dir també en anglès sinó que també hem d'enlairar la bandera dels Estats Units d'Amèrica.

14 de març de 2008 a les 19:33:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home