NI ECSPANYA, NI FRANÇA, PER UNA CATALUNYA LLIURE

Avui hi ha eleccions a Corts Generals a l'estat ecspanyol, i eleccions locals i cantonals a l'estat francès. Siguins quins siguin els guanyadors, tindran per objectiu primer i prioritari l'anihilació de Catalunya. Particularment en el cas ecspanyol, sembla cantat un pacte entre els dos primers partits, per tancar l'aixeta de la descentralització i obrir el karcher -à la Sarkozy-, és a dir, l'aspirador, de la recentralització, aspirant-ho tot cap a Madrit.

L'independentisme s'hi presenta summament dividit i el més probable és que l'hòstia que es fotran els partits catalans sigui interpretada com un semàfor verd per clicar l'ON de l'aspiradora. Les opcions independentistes són diverses: molts s'abstindran, d'altres votaran en blanc, d'altres nul. Entre els que decidiran votar, no ho faran a una candidatura única, unitària de l'independentisme. Ans el contrari, el vot es fragmentarà. Queda molt lluny l'esperança de fa uns quants mesos, d'assolir el milió de vots, que semblaven a l'abast. El somni -à la Llach- s'ha abaratit. A hores d'ara si s'hagués format un Bloc Català per l'Autodeterminació, seguint la línia marcada per, primer, la manifestació del 18F, la primera, que prengués com a referència la candidatura dels 4 presidents de primers del segle XX, segurament haurien arrassat.

Vol dir això que Catalunya s'acaba? Ni de bon tros. L'allunyament dels catalans i les catalanes de la seva classe polític és tan gran, que no es poden prendre els resultats electorals, de manera mecànica com un referent de gaire cosa. Hi ha un immens camí per recórrer, i estic segur que bona part d'ell el farem assegut a coll-i-bé d'un ecspanyol. Perquè seran ells els que acabaran posant contra les cordes molts catalans que mai abans s'havien sentit agredits i que ara cada cop s'hi senten més.

Així com ha passat a Kosova, les reiterades negatives dels ecspanyols a negociar d'igual a igual, demostraran la seva manca de bona fe, el seu tancament mental i ideològic, el seu immobilisme nacional. L'independentisme català ha d'actuar de difusor, A NIVELL MUNDIAL, d'aquesta negativa a negociar. Només llavors, la legitimitat de les institucions catalanes estarà plenament reconeguda per trencar amb Ecspanya. I esdevenir un estat més a europa ui el món.

Forçar i accelerar aquest escenari és l'objectiu de l'independentisme.

Hi ha molta feina per fer i tot és possible.

REGLES BÀSIQUES PER TRIAR QUIN PARTIT VOTAR, SI ES PENSA VOTAR

Davant la convocatòria d'eleccions regionals i locals, he elaborat un seguit de regles bàsiques per triar quin partit votar. Òbviament, són les meves regles i no pretenc imposar-les a ningú, sinó oferir-les a qui les llegeixi per si poden ser del seu interès i utilitat.

Abans d'exposar-les dues consideracions prèvies. La primera és que el fet que elabori aquestes regles de vot no pressuposa de cap de les maneres que descarti l'opció abstencionista. L'abstenció és tan legítima com el vot. De fet, durant molts anys (1984-2003) jo vaig practicar l'abstenció, tret de les eleccions europees de 1987 i 1989, en les quals sí que vaig votar, i de forma ben orgullosa a Herri Batasuna i a Catalunya Lliure, respectivament, -en el segon cas, a més a més, jo figurava en la candidatura, en el número 14, concretament. En el cicle polític iniciat el 2003, sí que he votat, potser perquè m'he tornat més pragmàtic, no ho sé. Tal vegada perquè he conegut altres realitats nacionals on no s'estan de purismes naifs, i combinen sàviament, dosis de pragmatisme amb dosis de purisme. Quan parlo de purisme naif, em refereixo a l'actitud que pretén que per ser votat un partit acompleixi el 100% de les teves preferències polítiques, filosòfiques, morals i ètiques. Òbviament això és impossible. Haurien d'existir tants partits com electors. Per això, considero que un partit pot ser votat quan acompleix, aproximadament el 80% de les teves expectatives. En el meu cas, que sigui independentista, d'àmbit nacional, progressista i cívic. Suposo que ara tocaria explicar cadascun d'aquests trets, però ho deixo per un altre post.

La segona consideració prèvia, és que aquestes regles que proposo, col.lisionen amb el boicot a CiU i ERC que vaig llançar en pla fatwa fa uns quants posts. És cert, ho reconec. Però penso que si ho acomplís estrictament, perjudicaria un determinat intent de redreçar la línia política d'un determinat partit. Per això, i per enèssima vegada, que no es digui que sóc massa tancat, faig confiança a gent que sembla que realment volen tirar endavant aquest país nostre. En tot cas, serà a partir del dia 28 de maig, que els podré jutjar no per les seves paraules, sinó pels seus fets, i espero que acompleixin aquelles amb l'execució d'aquests.

Dit això passo a l'exposició de les regles de vot que proposo:

Regla Primera: La primera opció de vot en aquestes eleccions són les candidatures d'unitat popular (CUP) que es presenten a 55 dels municipis del país. No cal donar gaires explicacions. És una opció que satisfà el 100% les meves preferències. L'únic aspecte que manca és que només abasten una porció molt petita de l'electorat català. Entre els municipis on proposo votar CUP hi ha València, Elx (foto), Badalona, Lleida, Granollers, Mataró, Reus, Terrassa, Sabadell, Girona, Manresa, Vic, Sant Cugat, Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú.

Regla Segona: Allà on no es presenti una CUP, la segona opció serà el Partit Republicà Català, una formació recent, amb la qual també em sento molt identificat. El PRC (o RC), només es presenta a 19 municipis del Principat, i per més inri, en alguns competeixen amb la CUP. Penso que això s'hauria d'haver evitat, perquè dividirà el vot independentista. En conseqüència, cal votar el PRC en els següents municipis: Barcelona, Esplugues, L'Hospitalet, Tarragona, Tortosa (foto), Hostalric, La Quar, Sant Quirze del Vallès i Viladesans. És cert que en el cas de Barcelona, es presenta una candidatura, Barcelona per l'Autodeterminació (BxA), que sembla ser propera als plantejaments independentistes, però aquí aplico la mateixa lògica que he aplicat anteriorment: afavorir aquelles opcions que presenten més candidatures. Si abans ha perjudicat al PRC, ara l'afavoreix.

Regla Tercera: Votar altres candidatures independentistes o sobiranistes en aquelles instàncies on no es presentin les dues anteriorment esmentades, sempre i quan no vagin en coalició amb alguna formació ecspanyola (sigui sociata, pseudocomunista o del sexe dels àngels). Teòricament, en aquesta opció, hi trobem ERC, el BNV, el PSM, entre d'altres. Malauradament, aquestes tres formacions, en algunes instàncies han optat per pactar amb forces ecspanyoles, la qual cosa les invalida automàticament per ser votades des del meu punt de vista. D'entre les esmentades, la primera opció és clarament ERC atès que és la que presenta més candidatures locals, i la més explícitament independentista, Així, doncs, caldrà votar ERC en aquells municipis on no es presentin cap de les dues opcions esmentades en les regles 1 i 2, i on no vagi en coalició amb cap opció ecspanyola. Òbviament, els municipis que responen a aquests requisits són centenars, per la qual cosa no els puc esmentar tot seguit. Destaco, òbviament, els casos d'Alacant, Castelló, Cornellà de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Figueres, la Seu d'Urgell, Alcúdia, Pollença, Sóller (foto) entre molts altres. També cal votar ERPV a les eleccions a les Corts Valencianes, però no, a les del Parlament Balear ni als Consells Insulars on va en coalició amb una formació ecspanyola. Allà on no es presenti ERC, caldrà votar el BNV o el PSM, sempre i quan no concorrin conjuntament amb un partit ecspanyol. Cal també esmentar el cas de la candidatura Entesa per Mallorca i Entesa per Palma, formada per gent ex-PSM i ex-ERC, que es presenten respectivament a les eleccions del consell insular i a la Ciutat de Mallorca (Palma). Penso que, donat que són opcions que defensen la sobirania, poden ser perfectament votables, sobretot si ERC o el PSM concorren en coalició amb ecspanyols. No em sembla bé, però que en alguns municipis mallorquins l'Entesa hagi pactat amb un partit conservador, com és Unió Mallorquina (UM).

Regla Quarta: Queden exclosos de votació tant les opcions conservadores (CiU i UM), com les opcions federals (IC-Verds). Les primeres per raons ideològiques i les segones per raons de projecte nacional.

Ni al Parlament balear, ni al Consell General d'Aran i m'agradaria equivocar-me, es presenten candidatures votables. Quant a la Franja de Ponent, sembla que per primera vegada es presenten candidatures nacionals a municipis com Mequinensa i Calaceit (foto), per la qual cosa sí que són susceptibles de ser votades.

Bé, aquestes són les regles. Si a algú li són de profit, ho celebro.