dissabte, 28 d’abril de 2007

ES FA LLARG, ESPERAR FINS EL 28 DE MAIG

Trenta dies exactes, un mes, cal esperar encara. Seran unes setmanes que se'ns faran molt llargues. Esperar què? Em preguntareu, doncs que s'esgoti la treva que, suposadament, en Joan Carretero ha donat en Carod-Rovira, per tal de no perjudicar les expectatives de les 746 llistes que ERC presenta a les properes eleccions locals (a més a més de les llistes a les eleccions regionals al País Valencià i a les Illes -i no sé si també es presenta a l'Aran). Un cop el terrabastall electoral finiquitat, serà el moment de posar els punts sobre les is. I dir que ja n'hi ha prou d'aquest color.

Aquest cansament, barrejat amb una sensació immensa de vergonya aliena, és el que jo dedueixo dels resultats de l'enquesta que he penjat les darreres setmanes en aquest modest bloc. Una abassagadora majoria del 70% dels que hi han participat, volen que el Reagrupament de Carretero i companyia planti cara d'una vegada al liquidacionisme que representa en Carod-Rovira (aka 143.847,39 euros) i la seva colla. Espero que aquesta dada els decideixi, a partir del mateix dia 28, a fer via. Un altre 24% dels votants de l'enquesta, opten per que el Reagrupament sigui bon minyó i es mantingui dins d'ERC sense fer massa soroll.

Una altra dada interessant és que els partidaris d'anar-se'n d'ERC són mínims. Tant els favorables a crear un nou partit, com els partidaris de confluir amb d'altres ja existents, obtenen el 3%, de manera que es pot considerar que el patriotisme de partit, l'orgull de pertànyer a ERC és molt intens i molt extens, i que molt pocs estan disposats a encetar noves aventures o a fragmentar l'independentisme.

És una reflexió interessant a tenir en compte. Tanmateix, si es vol evitar aquesta fragmentació, és imprescindible que ERC assumeixi una línia política coherent i en la qual centenars de milers de catalans i catalanes (i fins i tot milions, perquè no?) s'hi sentin representats. El pitjor que pot succeir és el que està succeint ara. Que el lideratge d'ERC l'assumeixen individus que utilitzen l'independentisme com una pòlissa d'assegurança, com un espantall per fer por, mentre practiquen una submissió política, moral i psicològica envers el Sr. Cabòries i, en darrer terme, envers el PSOE (Maragall dixit), és a dir, envers Ecspanya. L'independentisme ha de disposar de líders que no reprodueixin els errors i els abusos de la classe política ecspanyolista i autonomista, i això a hores d'ara no està passant.

Trenta dies, puf, en són molts, per continuar aguantant aquests energúmens.

Etiquetes de comentaris: , ,