LA BATALLA PER LA INDEPÈNDENCIA DE KOSOVA A INTERNET

Els propers dies 26 i 27 d'abril, el Consell de Seguretat de l'ONU enviarà una missió que visitarà Prístina, Belgrad i Brussel.les, per tal d'entrevistar-se amb els principals actors (els governs kosovar, serbi, l'OTAN i la UE) entorn l'accessió de Kosova a una independència supervisada, tal i com va proposar el passat 4 d'abril, el report elaborat pel finès Martii Ahtisaari.

Aquesta visita té lloc paral.lelament als intents d'ambdós governs (el kosovar i el serbi) d'influenciar els legisladors nordamericans a través de la contractactió de lobbistes, i també, com no podia ser altrament, a través de la campanya en la xarxa. Així, diversos mitjans de comunicació s'han fet ressò de la batalla a cara de gos que està tenint lloc entre dos webs amb dissenys idèntics, però amb continguts del tot oposats (probablement un sigui una resposta de l'altre). Es tracta de la pro-independentista savekosova.org i l'anti-independentista savekosovo.org. La comparació entre ambdues és prou interessant perquè ens indica quins són els elements que es pretenen destacar per atraure el suport dels legisladors americans. Fixem-nos en les captures següents:










En aquesta primera comparativa, veiem com els kosovars centren el seu missatge en la figura del President Clinton i en el drama humà dels desplaçats. No cal dir que pels albanokosovars, Clinton és considerat un heroi, perquè va ser qui va ordenar la intervenció militar a Kosovo i en va expulsar l'exèrcit, la policia i les milícies sèrbies. Per contra, la propaganda sèrbia juga amb les fotos de la destrucció d'esglésies i ciutats i crida a no ajudar a crear un altre estat malfactor (rogue state), que és una denominació que els Estats Units empren per referir-se a aquells estats que, segons el seu punt de vist, òbviament, amenacen la pau mundial.

A continuació trobem aquestes dues crides directes a pressionar el President Bush i el Congrés, en un sentit o en un altre.










En les quatre captures següents, cada bàndol juga les seves cartes. En la primera línia, la contraposició és clara entre dos dolents molt dolents (Milosevic, pels independentistes i els Talibans, pels serbis) i entre dos futuribles: Kostunica com a futur dictador, i l'hipotètic establiment d'un estat talibà en un Kosovo independent.









En la segona renglera, els kosovars alerten del perill de reforçar Rússia, a través de la seva aliança tradicional amb Sèrbia, mentre que les contraris reincideixen en la qüestió de l'estat malfactor.





Conscients, ambdós bàndols de la importància de la religió en la política nord-americana, també "mobilitzen" les seves cartes en aquest sentit i es fan ressò del suport dels bisbes respectius a una causa o a l'altra.





Finalment, cada opció emfasitza els episodis de terror o de por protagonitzats, segons el seu punt de vista per l'enemic. Així, els albanokosovars destaquen el període de terror serbi durant els anys de descomposició de l'antiga Iugoslàvia, mentre que els serbis fan referència a la por patida per la minoria sèrbia a Kosovo des d'abans de la intervenció aliada fins al 2005.

En definitiva, una mostra de com la xarxa es converteix en una trinxera on es trasllada la lluita política off line.