COMPTE ENRERE PER LA INDEPENDÈNCIA DE KOSOVO

(9) Un català que les passarà putes aquest cap de setmana
Realment no m'agradaria estar en la pell de Josep M. Lloveras (foto) aquests dies. Ell és el Cap de la Delegació de la Comissió Europea a la República de Sèrbia. Vaja que té tots els punts per rebre per totes bandes, sobretot si la frustració dels expansionistes serbis es desferma durant el cap de setmana. El líder de l'oposició, l'ultra Tomislav Nikolic ja ha fet una crida a concentrar-se el diumenge en protesta per la probable declaració de sobirania que farà l'Assemblea de Kosova. Es calcula que pel cap baix, un milió de persones hi assistiran.

Ignoro si Lloveras en aquests moments es troba a Sèrbia o no. En els darrers dies, la seva actuació s'ha centrat sobretot en desvincular el procés d'accessió de Sèrbia a la UE de l'accessió a la independència de Kosova. És a dir, tracta de desfer la imatge que des de determinades instàncies de la pròpia UE s'ha transmès segons la qual si Sèrbia es resignava a la independència de Kosova, la seva integració a la UE aniria per una via ràpida. Contràriament, com s'exposa en aquesta entrevista, Lloveras lliga la integració a la UE, amb les reformes econòmiques estructurals i amb la col.laboració amb el Tribunal Penal Internacional per a la captura dels serbis acusats de crims contra la Humanitat, particularment la parella Mladic-Karadzic.

Si realment encara és a Sèrbia, voldrà dir que té plena confiança en el seu equip de seguretat. O que ha rebut garanties per part de les autoritats sèrbies. Jo, de totes maneres, tenint present els antecedents en aquest país, on s'ha arribat a assassinar a tot un primer ministre, Zoran Djindjic, l'any 2003, no les tindria totes. O no cap.


(10) Els albanesos de Sèrbia es mobilitzen
Si l'altre dia parlava de Kosova Nord, on hi ha una majoria de serbis, que s'oposen a la independència, avui toca parlar de les minories albaneses existents a dins dels límits estrictes de la República Sèrbia. Una d'aquestes minories, és la que habita a Presevo, Medveda i Bujanovac. Aquestes tres municipalitats destaquen per dos fets. El primer és que són adjacents a Kosova, de manera que la comunicació entre ambdós territoris és relativament fàcil. La segona és que, en el cas de Presevo (més del 90%) i Bujanovac (54%) són de majoria albanesa. A Medveda, representen el 26%. Cal assenyalar, també, que Presevo (foto), a més, també és adjacent a la República de Macedònia, on també hi ha una important minoria albanesa.

Regularment, els albanesos d'aquestes contrades han volgut integrar-se a Kosova. Així el 1992, van celebrar-hi un referèndum, amb una victòria aclaparadora a favor de la integració. Més endavant, entre el 1999 i el 2001, es creà l'Exèrcit d'Alliberament de Presevo-Medveda-Bujanovac (UCPMB), a imatge i semblança de l'UCK. La manca de suport per part de les tropes de l'OTAN, però, féu que finalment es dissolgués.

Això no obstant, en els darrers dies, els líders polítics de la zona, tornen a entrar en escena i afirmen que si finalment es produeix la partició de Kosovo, i el Kosovo Nord s'integra a Sèrbia, no hi hauria d'haver cap excusa per que les zones de majoria albanesa d'aquests territoris, al seu torn, s'escindissin de la República Sèrbia, i s'intregressin a Kosova.


(11) El govern serbi anul.la la independència de Kosova
En una reunió celebrada ahir dijous, el govern serbi encapçalat per Vojislav Kostunica, va decidir anul.lar tots els actes jurídics tendents a la proclamació de la independència de Kosova, tot i que encara aquests no s'han pres formalment. El govern demanarà al Parlament que ratifiqui aquesta decisió.

(12) Kostunica reconeix que la Declaració d'Independència no es pot aturar
En una declaració emesa per la televisió sèrbia, el primer ministre V. Kostunica, ha reconegut que de facto, la declaració d'independència de Kosova d'aquest cap de setmana, és inevitable, però que farà tot el possible per evitar que s'apliqui.

(13) El president rus, Putin, es refereix a l'Estat espanyol
Putin, principal aliat de les tesis sèrbies, ha criticat el doble estàndard practicat pels països favorables a la independència de Kosova. I ha recordat que a l'estat espanyol, entre d'altres, també hi ha persones que no en volen formar part.

(14) Reunió extraordinària del Consell de Seguretat de l'ONU
A petició de Sèrbia, ahir dijous va tenir lloc una sessió extraordinària del Consell de Seguretat de l'ONU, per discutir sobre la probable declaració d'independència de Kosova. Segons el parer de l'ambaixador serbi, la declaració viola la Carta de l'ONU i la Resolució 1244.

COMPTE ENRERE PER LA INDEPENDÈNCIA DE KOSOVO

(2) Reunió del Consell per la Seguretat Nacional de Sèrbia

Segons informa B-92, durant la tarda d'ahir dimarts es va reunir el Consell per la Seguretat Nacional de Sèrbia, al quarter de l'Agència de Seguretat i Informació (BIA). Era la seva primera trobada des de la seva constitució el passat mes de maig. En formen part el President de la República (Boris Tadic, foto), el Primer Ministre (Vojislav Kostunica), els ministres d'Interior (Dragan Jocic), Defensa (Dragan Sustanovac) i Justícia (Dusan Petrovic), el Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit (Tinent General Zdravko Ponos), el director del BIA i els seus caps de departament i el director de la Intel.ligència Militar (VOA).

En la trobada s'ha parlat del Pla d'Acció aprovat pel govern, per fer front a la declaració unilateral d'independència de Kosovo. Malgrat la seva actual consideració de secret d'estat, es suposa que el Pla estableix quines hauran de ser les mesures que cada Ministeri haurà de portar a terme per tal que tots els ciutadans lleials a l'estat i residents a Kosovo se sentin segurs i que en continuen formant part.

Unes altres fonts afegeixen que el Pla d'Acció contempla un afebliment de les relacions diplomàtiques amb els estats que reconeguin la independència de Kosovo, als quals se'ls denunciarà davant dels tribunals internacionals. També sembla ser que es contempla un bloqueig econòmic i la prohibició de l'entrada a Sèrbia d'albanokosovars. També sembla que s'encoratja als serbiokosovars a concentrar-se al nord del territori, que podria secessionar-se d'un Kosovo independent i posar-se sota la protecció de Belgrad.

Al marge del Pla d'Acció, és previst que en la seva reunió de demà dijous, el govern serbi aprovi un altre document que contindrà les inciatives legals que Belgrad vol prendre per anul.lar jurídicament la declaració d'independència de Kosovo.

(3) Dissensions entre els polítics serbis
La reunió del Consell de Seguretat Nacional de Sèrbia (veure 2), ha estat possible un cop superades, aparentment, les profundes diferències que separen el President de la República, Tadic, recentment reelegit, i l'actual primer ministre Kostunica (foto). Tadic, líder del Partit Democràtic (SD), socialdemòcrata, és partidari d'accelerar l'ingrés a la Unió Europea, costi el que costi.

Per la seva banda, Kostunica, líder del Partit Democràtic de Sèrbia (DSS), conservador-cristianodemòcrata, s'oposa rotundament a la independència de Kosovo i és partidari d'emprendre iniciatives que poden posar en perill la integració de Sèrbia a la UE, tals com la partició de Kosovo. Dins el seu govern, però hi ha un nombre important de ministres propers a Tadic, per la qual cosa, sovint es nega a convocar-lo. Val a dir que, en un moviment que va indignar els kosovars i la comunitat internacional, Kostunica va nomenar un partidari seu, Slobodan Samardzic, Ministre pels Afers de Kosova-Methonija, atès que s'interpreta com un clar intervencionisme en els afers interns de Kosovo.

Paradoxalment, si Kostunica té problemes a l'interior del seu propi govern, on gaudeix d'un ampli suport és al Parlament serbi, on l'oposició oficial, representada pel Partit Radical Serbi, liderat per Tomislav Nikolic, ja li ha proposat que quan Kosovo proclami la Independència, declari l'estat d'emergència. Això no obstant, un paper clau aquí el juga el President del Parlament (no com en altres Parlaments, dit sigui de passada), Oliver Dulic, un partidari aferrissat de la integració de Sèrbia a la UE.

A hores d'ara, sembla que Tadic i Kostunica han arribat a un acord en el sentit de no reconèixer la independència de Kosovo i portar a terme totes les accions legals i econòmiques que tinguin a l'abast. Això no obstant, aquest compromís pot esquerdar-se si la Unió Europea, com sembla, es manté ferma en el reconeixement de la independència de Kosovo a partir del 17 de febrer.


(4) Divisions entre els serbokosovars
On també hi ha una divisió creixent és entre els serbokosovars.

Es tracta d'un enfrontament respecte quin ha de ser el rol de Belgrad, per una banda, i, de l'altra entorn quina posició adoptar respecte la declaració d'independència i el Pla Ahtisaari.

Mentre que els habitants de les municipalitats del nord, al voltant de la ciutat de Mitrovica, es declaren clarament partidàries de la partició i annexió a Sèrbia, a la qual veuen com a protectora i garant dels seus drets, els serbis que viuen en altres municipalitats semblen lleugerament més partidaris d'arribar a algun tipus d'entesa i sobretot a cercar la protecció de les instàncies internacionals

(5) L'Assemblea de Kosovo
La instància que molt probablement proclamarà la independència el proper diumenge 17 de febrer, de Kosovo, és l'Assemblea de Kosovo. Constituïda sota el mandat de l'ONU, les darreres eleccions per cobrir els seus 120 escons es van celebrar el passat 17 de novembre. D'aquests escons 10 estan reservats a la minoria sèrbia i 10 més a la resta de minories ètniques existents al Kosovo (Turcs, Gorans, Bosniaks, Roma, i altres)

El guanyador va ser el Partit Democràtic de Kosovo (PDK) liderat per l'ex-cap de l'UCK, l'antic Exèrcit d'Alliberament de Kosovo, Hashim Thaçi (foto), i que va ser nomenat Primer Ministre. Thaçi és considerat pels serbis un terrorista i encara té pendent una condemna de 10 anys de presó per la justícia sèrbia. El PDK va aconseguir 37 dels escons i un 34.3% dels vots (s0bre els 100 reservats a la majoria albanesa del país). Per consultar la resta de repartiment d'escons, entreu aquí.

LA BATALLA PER LA INDEPÈNDENCIA DE KOSOVA A INTERNET

Els propers dies 26 i 27 d'abril, el Consell de Seguretat de l'ONU enviarà una missió que visitarà Prístina, Belgrad i Brussel.les, per tal d'entrevistar-se amb els principals actors (els governs kosovar, serbi, l'OTAN i la UE) entorn l'accessió de Kosova a una independència supervisada, tal i com va proposar el passat 4 d'abril, el report elaborat pel finès Martii Ahtisaari.

Aquesta visita té lloc paral.lelament als intents d'ambdós governs (el kosovar i el serbi) d'influenciar els legisladors nordamericans a través de la contractactió de lobbistes, i també, com no podia ser altrament, a través de la campanya en la xarxa. Així, diversos mitjans de comunicació s'han fet ressò de la batalla a cara de gos que està tenint lloc entre dos webs amb dissenys idèntics, però amb continguts del tot oposats (probablement un sigui una resposta de l'altre). Es tracta de la pro-independentista savekosova.org i l'anti-independentista savekosovo.org. La comparació entre ambdues és prou interessant perquè ens indica quins són els elements que es pretenen destacar per atraure el suport dels legisladors americans. Fixem-nos en les captures següents:










En aquesta primera comparativa, veiem com els kosovars centren el seu missatge en la figura del President Clinton i en el drama humà dels desplaçats. No cal dir que pels albanokosovars, Clinton és considerat un heroi, perquè va ser qui va ordenar la intervenció militar a Kosovo i en va expulsar l'exèrcit, la policia i les milícies sèrbies. Per contra, la propaganda sèrbia juga amb les fotos de la destrucció d'esglésies i ciutats i crida a no ajudar a crear un altre estat malfactor (rogue state), que és una denominació que els Estats Units empren per referir-se a aquells estats que, segons el seu punt de vist, òbviament, amenacen la pau mundial.

A continuació trobem aquestes dues crides directes a pressionar el President Bush i el Congrés, en un sentit o en un altre.










En les quatre captures següents, cada bàndol juga les seves cartes. En la primera línia, la contraposició és clara entre dos dolents molt dolents (Milosevic, pels independentistes i els Talibans, pels serbis) i entre dos futuribles: Kostunica com a futur dictador, i l'hipotètic establiment d'un estat talibà en un Kosovo independent.









En la segona renglera, els kosovars alerten del perill de reforçar Rússia, a través de la seva aliança tradicional amb Sèrbia, mentre que les contraris reincideixen en la qüestió de l'estat malfactor.





Conscients, ambdós bàndols de la importància de la religió en la política nord-americana, també "mobilitzen" les seves cartes en aquest sentit i es fan ressò del suport dels bisbes respectius a una causa o a l'altra.





Finalment, cada opció emfasitza els episodis de terror o de por protagonitzats, segons el seu punt de vista per l'enemic. Així, els albanokosovars destaquen el període de terror serbi durant els anys de descomposició de l'antiga Iugoslàvia, mentre que els serbis fan referència a la por patida per la minoria sèrbia a Kosovo des d'abans de la intervenció aliada fins al 2005.

En definitiva, una mostra de com la xarxa es converteix en una trinxera on es trasllada la lluita política off line.