ELS KOSOVARS NO SÓN IDIOTES!!!!

Kosovo refuses the model of Catalonia for northern part

11.09.2011,

The authorities in Kosovo and international law experts have dismissed the possibility that Serb-populated northern territory in Kosovo take an autonomous status similar to that of Spain in Catalonia, Koha Ditore writes today.

According to the newspaper, the reaction is done a day after the head of the International Civilian Office, Pieter Feith, has expressed his opinion that the model for a sustainable solution to Kosovo issue is the "Ahtisaari Plus". He had proposed the model of Catalonia for northern Kosovo. /albeu.com/

COMPTE ENRERE PER LA INDEPENDÈNCIA DE KOSOVO

(2) Reunió del Consell per la Seguretat Nacional de Sèrbia

Segons informa B-92, durant la tarda d'ahir dimarts es va reunir el Consell per la Seguretat Nacional de Sèrbia, al quarter de l'Agència de Seguretat i Informació (BIA). Era la seva primera trobada des de la seva constitució el passat mes de maig. En formen part el President de la República (Boris Tadic, foto), el Primer Ministre (Vojislav Kostunica), els ministres d'Interior (Dragan Jocic), Defensa (Dragan Sustanovac) i Justícia (Dusan Petrovic), el Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit (Tinent General Zdravko Ponos), el director del BIA i els seus caps de departament i el director de la Intel.ligència Militar (VOA).

En la trobada s'ha parlat del Pla d'Acció aprovat pel govern, per fer front a la declaració unilateral d'independència de Kosovo. Malgrat la seva actual consideració de secret d'estat, es suposa que el Pla estableix quines hauran de ser les mesures que cada Ministeri haurà de portar a terme per tal que tots els ciutadans lleials a l'estat i residents a Kosovo se sentin segurs i que en continuen formant part.

Unes altres fonts afegeixen que el Pla d'Acció contempla un afebliment de les relacions diplomàtiques amb els estats que reconeguin la independència de Kosovo, als quals se'ls denunciarà davant dels tribunals internacionals. També sembla ser que es contempla un bloqueig econòmic i la prohibició de l'entrada a Sèrbia d'albanokosovars. També sembla que s'encoratja als serbiokosovars a concentrar-se al nord del territori, que podria secessionar-se d'un Kosovo independent i posar-se sota la protecció de Belgrad.

Al marge del Pla d'Acció, és previst que en la seva reunió de demà dijous, el govern serbi aprovi un altre document que contindrà les inciatives legals que Belgrad vol prendre per anul.lar jurídicament la declaració d'independència de Kosovo.

(3) Dissensions entre els polítics serbis
La reunió del Consell de Seguretat Nacional de Sèrbia (veure 2), ha estat possible un cop superades, aparentment, les profundes diferències que separen el President de la República, Tadic, recentment reelegit, i l'actual primer ministre Kostunica (foto). Tadic, líder del Partit Democràtic (SD), socialdemòcrata, és partidari d'accelerar l'ingrés a la Unió Europea, costi el que costi.

Per la seva banda, Kostunica, líder del Partit Democràtic de Sèrbia (DSS), conservador-cristianodemòcrata, s'oposa rotundament a la independència de Kosovo i és partidari d'emprendre iniciatives que poden posar en perill la integració de Sèrbia a la UE, tals com la partició de Kosovo. Dins el seu govern, però hi ha un nombre important de ministres propers a Tadic, per la qual cosa, sovint es nega a convocar-lo. Val a dir que, en un moviment que va indignar els kosovars i la comunitat internacional, Kostunica va nomenar un partidari seu, Slobodan Samardzic, Ministre pels Afers de Kosova-Methonija, atès que s'interpreta com un clar intervencionisme en els afers interns de Kosovo.

Paradoxalment, si Kostunica té problemes a l'interior del seu propi govern, on gaudeix d'un ampli suport és al Parlament serbi, on l'oposició oficial, representada pel Partit Radical Serbi, liderat per Tomislav Nikolic, ja li ha proposat que quan Kosovo proclami la Independència, declari l'estat d'emergència. Això no obstant, un paper clau aquí el juga el President del Parlament (no com en altres Parlaments, dit sigui de passada), Oliver Dulic, un partidari aferrissat de la integració de Sèrbia a la UE.

A hores d'ara, sembla que Tadic i Kostunica han arribat a un acord en el sentit de no reconèixer la independència de Kosovo i portar a terme totes les accions legals i econòmiques que tinguin a l'abast. Això no obstant, aquest compromís pot esquerdar-se si la Unió Europea, com sembla, es manté ferma en el reconeixement de la independència de Kosovo a partir del 17 de febrer.


(4) Divisions entre els serbokosovars
On també hi ha una divisió creixent és entre els serbokosovars.

Es tracta d'un enfrontament respecte quin ha de ser el rol de Belgrad, per una banda, i, de l'altra entorn quina posició adoptar respecte la declaració d'independència i el Pla Ahtisaari.

Mentre que els habitants de les municipalitats del nord, al voltant de la ciutat de Mitrovica, es declaren clarament partidàries de la partició i annexió a Sèrbia, a la qual veuen com a protectora i garant dels seus drets, els serbis que viuen en altres municipalitats semblen lleugerament més partidaris d'arribar a algun tipus d'entesa i sobretot a cercar la protecció de les instàncies internacionals

(5) L'Assemblea de Kosovo
La instància que molt probablement proclamarà la independència el proper diumenge 17 de febrer, de Kosovo, és l'Assemblea de Kosovo. Constituïda sota el mandat de l'ONU, les darreres eleccions per cobrir els seus 120 escons es van celebrar el passat 17 de novembre. D'aquests escons 10 estan reservats a la minoria sèrbia i 10 més a la resta de minories ètniques existents al Kosovo (Turcs, Gorans, Bosniaks, Roma, i altres)

El guanyador va ser el Partit Democràtic de Kosovo (PDK) liderat per l'ex-cap de l'UCK, l'antic Exèrcit d'Alliberament de Kosovo, Hashim Thaçi (foto), i que va ser nomenat Primer Ministre. Thaçi és considerat pels serbis un terrorista i encara té pendent una condemna de 10 anys de presó per la justícia sèrbia. El PDK va aconseguir 37 dels escons i un 34.3% dels vots (s0bre els 100 reservats a la majoria albanesa del país). Per consultar la resta de repartiment d'escons, entreu aquí.

NOVA SÈRIE: COMPTE ENRERE PER LA INDEPENDÈNCIA DE KOSOVO

(1) Una declaració unilateral d'Independència contra Sèrbia... i contra Ecspanya

Des d'avui i fins diumenge o dilluns que ve, penjaré diversos posts relatius als esdeveniments que estan succeint a hores d'ara relacionats amb l'accessió a la Independència de Kosovo. Sincerament penso que aquesta és la millor manera de contestar totes les imbecil.litats que els ecspanyols escupen i escupiran en els propers dies. Intentar dialogar amb aquesta gentussa no té cap mena de sentit. Si més no a hores d'ara. Estic segur que la independència de Kosovo els posa dels nervis per molt que el ministre de defensa Alonso o el propi Solana diguin que Catalunya i Kosovo són com el sol i la lluna. I un bé negre, xavals!

Naturalment com que no podré ser in situ, les fonts d'informació que utilitzaré seran les que es publiquin a la xarxa, tant d'origen serbi, kosovar com internacional. Sempre que sigui possible s'inclourà el corresponent enllaç per tal que qui vulgui accedeixi a la font primària. De totes maneres, intentaré ser el més fidedigne en la traducció o interpretació d'aquestes.

Només em queda per dir una cosa o dues: VISCA LA INDEPENDÈNCIA DE KOSOVO I CATALUNYA I MORI ECSPANYA (els serbis no és cosa meva)!

EL PASTÍS DE LA INDEPENDÈNCIA

Tot sembla indicar que la proclamació de la independència de Kosovo, sempre seguint el contingut del Pla Ahtisaari, tindrà lloc el proper diumenge, 17 de febrer, si bé el nou estatus no entrarà en vigor fins al 1o de març. Segons el primer ministre Hashim Thaçi, prop de 100 estats ja han compromès el seu reconeixement immediat del nou estat, fet que sense cap mena de dubte dificultarà l'oposició russa en el Consell de Seguretat de l'ONU.

Segons publicava ahir la Gazetta Express, més de dos mil periodistes és previst que cobreixin informativament la jornada, tant des del punt de vista oficial, com sobretot, dels actes populars d'alegria i celebració que tindran lloc arreu del país. Un castell de focs artificials i un concert estan ja previstos. I, segons sembla, la iniciativa privada també hi aportarà un enorme pastís, el pastís de la independència. Mai al Kosovo s'ha vist un pastís de les dimensions que diuen que tindrà. En principi, tindrà 25 metres quadrats i pesarà una tona, però no es descarta que faci exactament el doble, si les autoritats hi donen el vist-i-plau. Cada ciutadà kosovar, tindrà dret a uns 50 grams de pastís, la qual cosa vol dir que seran milers els que podran tastar-lo.

El promotor de la iniciativa és Ramadan Ukiqi, propietari de la pastisseria Fellini. Hi treballaran també entre 10 i 15 dels seus empleats. El pastís es plantarà al bell mig de l'avinguda Maria Teresa de Pristina, capital de Kosovo. En el moment de fer el primer tall, és previst que es deixin anar uns quants coloms en senyal de pau. Amb aquesta iniciativa, Ukiqi vol llançar un missatge arreu del món, en el sentit que Kosovo és un país de pau i que serà un Estat estable, atractiu i segur. Hi ha previst la venda de rèpliques de mida normal per a que els ciutadans se les emportin a casa. Ukiqi ha deixat clar que tothom en podrà menjar, incloent-hi, naturalment, els membres de les minories.

UN 2008 PER ACABAR DE TRENCAR ECSPANYA!

Ja hi som! Al 2008, vull dir. I com que sóc un home de paraula, si el 2007 el vam acabar per darrere, el 2008 el comencem per davant. Vegeu-ho:



Les perspectives semblen excel.lents. Els primers 6 mesos la gloriosoa Eslovènia tindrà la presidència de la Unió Europea, això farà que la independència de Kossovo trobi molts menys obstacles. El gener o febrer, a tot estirar, Kossovo serà independent! I els ecspanyols se l'hauran de menjar amb patates: time to swallow, my friends!. El març o abans de les eleccions es coneixerà la sentència del Tribunal Constitucional ecspanyol, que destrossarà les engrunes del maleït nyap i posarà l'autonomisme contra les cordes. També el mes de març sabrem quin genocida ecspanyol ens voldrà fer la pell els propers quatre anys. Pobret, no sap que aquests anys seran els de la via recta i lluminosa cap a la independència del 2014 o abans!

El mes d'agost se celebrarà la 40 edició de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent, una efemèride històrica. El mes d'octubre, probablement tindrà lloc -si és que abans els ecspanyols no han perdut el cap i muntin un pollastre descomunal- la consulta popular anunciada per Ibarretxe. L'ensulsiada d'Ecspanya serà ja definitiva...

Un any, doncs, que també es caracteritzarà pel retorn a la primera línia de la política del fill del falangista, Bono, el dolent (no el d'U2), amb la consegüent inestabilitat que això portarà, perque aquest individu no té deturador. I si és boig, que el tanquin!

2008, un camí cap a la LLIBERTAT!

QUEBEC i ESCÒCIA, AMB IRLANDA AL FONS

Tal i com ja vaig anunciar en un bloc a principis d’enguany, aquest 2007 està resultant força interessant. Sobretot si el comparem amb el decebedor 2006, tret del cas de Montenegro, és clar. Vegem-ho.

En les darreres setmanes hem vist com als sis comtats irlandesos encara sota sobirania britànica, tenien lloc unes eleccions i es formava un govern compartit, on l’històric dirigent de l’IRA, Martin McGuiness assumeix la vicepresidència…de debò.

Després hem vist com l’enviat especial de l’ONU a Kosovo recomana que aquest territori accedeixi a la independència “vigilada”, però independència al cap i a la fi.

Finalment, s’ha produït la gran traca, malgrat que els mitjans ecspanyols, des de TV3 fins a Antena 3 i tota la Brunete Mediàtica, ho han intentat amagar, com és la històrica victòria de l’independentisme escocès, i el nomenament d’Alex Salmond com a Primer Ministre d’Escòcia.

Per contra, en el plat del passiu, tenim el cas quebequès, amb els mals resultats del Partit Quebequès en les eleccions de fa unes setmanes. Tanmateix, he insistit que no es pot extrapolar d’això una crisi del sobiranisme quebequès. Ben al contrari, ens podem trobar davant la possibilitat històrica que el sobiranisme quebequès passi a tenir no una, sinó dues expressions partidistes: la de centre esquerra i la de centre dreta. De fet, els canadencs no tenen cap mena de confiança en el “guanyador” moral d’aquells comicis.

I a Catalunya? Ens trobem a les portes d’unes eleccions regionals que cal considerar-les claus, sobretot davant la possibilitat de foragitar dels governs valencià i illenc. l’expressió més nazi de l’ecspanyolisme a casa nostra. Una possibilitat, però on no valen falses rutes de submissió a partits ecspanyols.

Per altra banda, els casos quebequès i escocès ens han de servir d’exemple. La gran diferència entre el primer cas i el segon, és que el Partit Quebequès, en la seva estratègia oficial ha intentat amagar l’ou i parlar poc d’independència i molt de gestió… com si les dues coses fossin incompatibles (la independència i la gestió de la cosa pública, vull dir). Aquesta estratègia no ha estat ben acollida per milers de sobiranistes que han passat de votar o han votat opcions minoritàries però coherents ideològicament (els verds i Quebec Solidaritat).

Per contra, a Escòcia, l’Scottish National Party, no ha amagat mai l’ou. Ha dit amb tots els ets i uts que pensa convocar un referèndum d’autodeterminació i que la seva fita és la independència. I ho ha dit per la boca gran, alta i forta. Sense manies ni complexos. Com correspon a un poble que no té por i que sap quins són els seus drets. Com correspon a un poble que no ha viscut acoquinat quaranta anys, i que situa per damunt de tot la seva dignitat, el seu orgull i el seu patriotisme, com a fonament per construir una societat més justa, més cohesionada i més oberta, sense temor, envers el món. I per descomptat, aquesta enteresa, aquesta fermesa, aquest desacomplexament, ha estat recompensat amb la victòria i significativament, amb la desaparició de les opcions petites, igualment independentistes, que han quedat esborrades del nou parlament escocès (tret dels verds).
Suposo que qui ha de reflexionar al respecte, reflexionarà. Si bé ara, perd el cul perquè el nou primer ministre escocès visiti Catalunya. Quines penques! Li explicaràs allò de l’independentisme com a pòlissa d’assegurances? O la història de les banderes? O el teu viatge tutelat a l’Índia?

Bah, no val la pena perdre el temps. Fixeu-vos què relaxat que es troba en aquesta foto al costat del botifler, en Ricard Fornesa, figura patètica que més vegades ha declarat que ell és més ecspanyol que el barri de Malasanya i Vallecas plegats. Sembla que pensi que no hi ha freakis a la vista!

Costa arribar al dia 28, però ja ens anem apropant.

LA BATALLA PER LA INDEPÈNDENCIA DE KOSOVA A INTERNET

Els propers dies 26 i 27 d'abril, el Consell de Seguretat de l'ONU enviarà una missió que visitarà Prístina, Belgrad i Brussel.les, per tal d'entrevistar-se amb els principals actors (els governs kosovar, serbi, l'OTAN i la UE) entorn l'accessió de Kosova a una independència supervisada, tal i com va proposar el passat 4 d'abril, el report elaborat pel finès Martii Ahtisaari.

Aquesta visita té lloc paral.lelament als intents d'ambdós governs (el kosovar i el serbi) d'influenciar els legisladors nordamericans a través de la contractactió de lobbistes, i també, com no podia ser altrament, a través de la campanya en la xarxa. Així, diversos mitjans de comunicació s'han fet ressò de la batalla a cara de gos que està tenint lloc entre dos webs amb dissenys idèntics, però amb continguts del tot oposats (probablement un sigui una resposta de l'altre). Es tracta de la pro-independentista savekosova.org i l'anti-independentista savekosovo.org. La comparació entre ambdues és prou interessant perquè ens indica quins són els elements que es pretenen destacar per atraure el suport dels legisladors americans. Fixem-nos en les captures següents:










En aquesta primera comparativa, veiem com els kosovars centren el seu missatge en la figura del President Clinton i en el drama humà dels desplaçats. No cal dir que pels albanokosovars, Clinton és considerat un heroi, perquè va ser qui va ordenar la intervenció militar a Kosovo i en va expulsar l'exèrcit, la policia i les milícies sèrbies. Per contra, la propaganda sèrbia juga amb les fotos de la destrucció d'esglésies i ciutats i crida a no ajudar a crear un altre estat malfactor (rogue state), que és una denominació que els Estats Units empren per referir-se a aquells estats que, segons el seu punt de vist, òbviament, amenacen la pau mundial.

A continuació trobem aquestes dues crides directes a pressionar el President Bush i el Congrés, en un sentit o en un altre.










En les quatre captures següents, cada bàndol juga les seves cartes. En la primera línia, la contraposició és clara entre dos dolents molt dolents (Milosevic, pels independentistes i els Talibans, pels serbis) i entre dos futuribles: Kostunica com a futur dictador, i l'hipotètic establiment d'un estat talibà en un Kosovo independent.









En la segona renglera, els kosovars alerten del perill de reforçar Rússia, a través de la seva aliança tradicional amb Sèrbia, mentre que les contraris reincideixen en la qüestió de l'estat malfactor.





Conscients, ambdós bàndols de la importància de la religió en la política nord-americana, també "mobilitzen" les seves cartes en aquest sentit i es fan ressò del suport dels bisbes respectius a una causa o a l'altra.





Finalment, cada opció emfasitza els episodis de terror o de por protagonitzats, segons el seu punt de vista per l'enemic. Així, els albanokosovars destaquen el període de terror serbi durant els anys de descomposició de l'antiga Iugoslàvia, mentre que els serbis fan referència a la por patida per la minoria sèrbia a Kosovo des d'abans de la intervenció aliada fins al 2005.

En definitiva, una mostra de com la xarxa es converteix en una trinxera on es trasllada la lluita política off line.

43 tacos, sí tu, 43

I no és per això que aquesta foto sigui en blanc i negre. És que m'ha agafat un rampell artístic, tot i que sóc un negat per a la cosa de l'art. Anyway, felicito des d'aquí a Emma Chambers, Shane Richie, Peter Berg, Jack Armstrong, Joel Benjamin i alguns quants més que, segons Google, també van néixer el mateix dia i que ja han assolit fama suficient per aparèixer-hi. Happy Birthday, lads!
També felicito al poble lituà, perquè tal dia com avui, fa ja 17 anys va declarar la seva Independència. I felicito també al poble kosovar, perquè avui fa un any que la rata d'en Milosevic n'est plus, que diuen en francès.
I per molts anys, que puguem ser companys!

RECTA FINAL EN LA NEGOCIACIÓ SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE KOSOVO

En anteriors posts ja he fet referència a la cada cop més propera accessió a la independència de Kosovo, així com a l'actitud dels ecspanyols al respecte (vegeu 1, 2, 3, 4 i 5). Amb el cas de Montenegro feliçment solucionat, sembla arribada l'hora de Kosovo.

Al llarg d'aquesta setmana que tot just estem a punt d'acabar, s'han iniciat les negociacions entorn el futur estatus polític de Kosovo, entre les delegacions del govern de Kosovo i el de Sèrbia. Sobre la taula hi ha la proposta elaborada per l'enviat especial del Secretari General de l'ONU per a Kosovo, el finès Martti Ahtisaari. Qui estigui interessat en aprofundir al respecte, li suggereixo que llegeixi els quatre articles que he publicat a Llibertat.cat (1, 2, 3, 4).

En el decurs de la meva navegació per internet sobre aquest tema, he trobat un informe elaborat per un analista, anònim, de la UE sobre el posicionament de la comunitat internacional respecte aquest tema. Concretament, l'autor fa un repàs país per país de la UE, sobre el seu posicionament entorn la independència kosovar. També hi ha referències a altres estats no europeus. És un informe publicat el passat dia 21 pel diari kosovar Koha Ditore). Penso que és molt interessant. L'he penjat íntegrament aquí.

A continuació passo a reproduir alguns fragments que em semblen interessants.

1. "Spain has reservations regarding Kosovo’s independence due to its fear of Kosovo's independence legitimising secessionist aspirations in its Basque and Catalan regions. Currently, the idea of secession does not enjoy a majority in any of these two regions, however, they fear this could change in the future".

2. "Germany wants to serve as a “bridge” between the West (or rather, the US) and Russia. Albanians should try to get German understanding by making parallels between the position of Kosovo and the position of the Sudetenland region. However, they should be careful to make this comparison only in personal contacts with German politicians and opinion-makers, because public comparisons of this kind would be counter-productive in the countries that won World War II."

3."France has shown more understanding for the Kosovar position and greater distance from Serbia than expected. It’s possible that the outcome of the Presidential elections in May this year in France will influence the stand of this country towards Kosovo. The likely winner of these elections, according to the newest opinion polls, Nicolas Sarkozy, is known as being close to the US (not a widespread position in France), and his victory could result in an even more supportive stance of France towards Kosovo’s independence."

4. "Great Britain is the biggest supporter of Kosovo since 1998. It has spoken out in favour of military intervention against Serbia as early as in June 1998 exerting influence on Washington to decide in favour of military action, it was the only country willing to commit its troops for the ground invasion during the NATO air campaign in 1999 and it is the Contact Group member which is the most supportive to Kosovo’s independence. Credit for such a British stance goes to Prime Minister Tony Blair who will resign this year. The question is now what stand his likely successor Gordon Brown will take who is reportedly less close to the US and closer to EU than Mr Blair. A turnaround in the British position is certainly out of question, yet some modifications are possible. It’s possible that a somewhat less warm British attitude towards Kosovo would be compensated with a more sympathetic stance of France in case of Sarkozy’s victory."

5. "Turkey is an important state in NATO as well as an influential one in the Islamic world. Its position towards Kosovo’s problem is ambivalent. On the one hand, Turkey opposes policies favouring the interests of minorities, least of all the right to secession, because of its Kurdish problem and this element makes Turkey opposed to Kosovar independence. On the
other hand, Turkey has interests in the Balkans and Muslim populations in the region Islamised by the Ottoman Empire are seen as natural bases for Turkish influence in the region. In this respect, the vision of the Kosovar state with Muslim majority and special relations with Turkey could be the reason for Turkish support for Kosovo’s independence. It’s known that Turkey acts as a patron of Bosniaks, yet it’s difficult to see Turks in the same position when it comes to Kosovar Albanians because the position of Bosniaks and Albanians is not the same. Not only because not all Albanians are Muslims but even more because the history of both peoples and their attitude towards the Ottoman period are different. For having Turkish support it is necessary for Kosovars to do their best that Kosovo Turks feel at home in Kosovo.

6."In the underdeveloped world of Asia, Africa and Central and South America, Kosovars should try to enlist support for their cause by drawing a parallel between
their struggle for independence and the decolonisation process in the Third World during which their countries became independent."

7. "Kosovars have every right to play on Islamic solidarity for getting international support, yet this should be done in a discreet way so as not to provide ammunition to those enemies who portray an independent Kosovo as a future Al-Qaeda stronghold in Europe, etc. On the other hand, Kosovars could make use of the fear of Islamic extremism in the West by exerting pressure on the Western countries. It should be told to the West that non-recognition of independent Kosovo could push some disappointed Kosovars into the hands of Islamic extremists and weaken pro-European forces among Kosovars"

8."Outside Europe, the US is the most important supporter of Kosovo’s independence. However, American support is not unconditional and there are also opponents of independent Kosovo in the public and political life in the US. Moreover, it seems that Albanians sometimes overestimate the importance of this support and foreign support in general. The US’ support is only political, the US won’t wage another war for Kosovo".

En el text es dóna per suposat que Rússia és una aliada ferma de Sèrbia, i en conseqüència, contrària a la sobirania de Kosovo.

Val a dir que trobo a faltar referències als posicionaments de la Xina -un altre membre amb poder de veto al Consell de Seguretat de l'ONU- i d'Israel. Caldrà seguir d'aprop tot el procés negociador.