HI ESTÀS CONVIDAT!

Demà participaré en una taula rodona a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent. El tema que ens ocuparà és cabdal: Treballar la Independència des de la Universitat. Els organitzadors de la taula és Universitats per la Independència, que és la sectorial corresponent de l'Assemblea Nacional Catalana. L'hora és a les 18.00, com sempre al Liceu Renouvier.

Per a una servidora la Universitat ha estat cabdal en la presa de consciència independentista. Vull dir que abans d'entrar a la Universitat, no m´havia plantejat mai l'activisme patriòtic o partidista. Però en tot just un curs acadèmic, el primer, tot va canviar, i m´hi vaig llançar de cap, i fins avui. Però és clar, suposo que la perspectiva des de la qual parlarem demà no és l'estrictament individual, sinó la col.lectiva.

 I en aquest sentit, no hi ha cap dubte que la Universitat ha estat molt sovint a l'avantguarda de la lluita per la Independència. De fet, la universitat ha estat sempre un camp de batalla ideològic, com ho demostra el fet que ek Tractat de Nova Planta contemplava el tancament de totes les universitats catalanes que havien existit des de l'època medieval i la seva substitució per la botiflera Universitat de Cervera, on es practicava un estricte control ideològic. 

Van haver de passar molts anys, dècades, per al restabliment de la Universitat de Barcelona, i encara més per a la creació de la resta d'universitats catalanes. Durant aquest procés, la lluita per la catalanització va ser, i de fet, encara és intensa. Però reeixida en gran mesura. Des de finals del XIX i principis del XX, universitat i catalanitat van anar de la mà, i la prova és que les dues dictadures del XX van tornar a reprimir-la amb duresa. Però gràcies a la lluita de professors, estudiants, i personal d'administració i serveis, no se'n sortiren. 

Però encara no s´ha acabat, No podem cantar victòria perquè encara ens falta el pas definitiu, Però no tinc cap dubte, que quan arribi el moment, la Universitat catalana estarà, com sempre, en la primera línia, ajudant el país a donar a la seva gent un present i un futur millor i més pròsper.






A la taula rodona, hi participarem representants de diferents formacions. I a ningú se li escapa que algun de nosaltres atraurà l'atenció de forma especial.

Concretament, hi parlarem en Jordi Turull (CiU), en Josep Huguet (ERC), l'Ernest Maragall (Plaça 21), l'Anna Gabriel (CUP), en Josep Sort (RCAT) i en Josep Guia (SI). 

Déu n´hi do el planter. Segur que si en el Berta posen els nostres curriculums, fot un pet com un aglà.

Us hi espero!

ARA, LA INDEPENDÈNCIA

L’agost és un mes que mai m’ha agradat. Això ja ho he escrit moltes vegades. És un mes franquista. Com la setmana santa, els toros, la guàrdia civil. I sí, també la sardana. Això d’estar hores fent un rotllana i sense badar boca, fent saltironets, em posa dels nervis. Ni el bellugeig del les pitreres em distreia. Ho trobava, de nano, ben estúpid. I ho continuo trobant, perquè ho associo a la folklorització del país. Així és com ens voldrien, els espanyols. Calladets i fent l’indio, és a dir, l’aborigen. Aquell que entreté el colonitzador amb les seves danses regionals. Ep, això no vol dir que n’estigui en contra. De cap de les maneres, però amb mi que no hi comptin.

Deia que l’agost és un mes franquista. Totes les botigues del barri tancades. Per sort ara menys que abans. Però encara majoritàriament tanquen, sobretot durant la primera quinzena. Després ja comencen a obrir-ne progressivament.

No tot el que passa a l’agost, però, és dolent. Per a mi, el mes d’agost, sobretot des del 1983, que és quan vaig anar-hi per primera vegada, és la Universitat Catalana d’Estiu, de Prada de Conflent. Ja sé que això que escric, als nord-catalans els emprenya una mica, o molt, perquè traspua el comportament de molts catalans del sud de la frontera estatal, que només pensen en el nord, durant l’UCE, i després, bona nit i tapa’t, fins a la propera edició de l’any següent.

L’any passat no hi vaig poder anar. Enguany, sí que hi aniré, però hi faré una estada mini, o quasi bé gosaria dir, nano. Com tot el que traspua catalanitat desacomplexada i va més enllà de les línies vermelles de l´statu quo, que és aquell que delimita si fa no fa, La Vanguardia, l’UCE també està patint múltiples retallades per totes bandes. Ja fa tres o quatre anys que sento comentaris de l’estil “Aquesta serà la darrera edició, l’any que ve la tanquen…”. Però sembla que l’UCE té una mala salut de ferro. I aguanta que aguantaràs.

En un país independent, lliure, l’UCE i tantes altres manifestacions de patriotisme desacomplexat, tindrien un suport públic sense fissura. En un país lliure, un símbol de dignitat nacional, com és l’estelada, la bandera de la Independència, de l’Estel Solitari, no hauria de passar el tràngol i la criminalització pel que està passant en les darreres setmanes, on s´ha desfermat una autèntica ofensiva políticomediatica contra ella. Una de les primeres lleis que proposarem en un Parlament d’una Catalunya Independent, Lliure i Republicana, serà el de la promoció dels simbols de la catalanitat. I no hi ha cap mena de dubte que l’estelada n’és un, per la qual cosa tindrà unes garanties jurídiques que ara és impossible assolir-la.

En una Catalunya lliure, no es veuria en un estat d’excepcionalitat permanent, com unes setmanes denunciava una filial de l’Institut d’Estudis Catalans, concretament, la Societat d’Estudis Jurídics. Aquest malviure té profundes conseqüències psicològiques, que porta cap a un auto-odi, perquè no hi ha cap seguretat. Sempre pot venir “el de fora” i aixafar-te la guitarra.

I així, no es pot viure. Es pot viure com un esclau, que a la primera de canvi, pregunta allò tan suat de “I d’això, que en diran a Madrid?“. Pputa pregunta fastigosa (es nota que estic llegint el llibre darrer de Jaume Cabré???).

Per això, ara, i si cal en ple mes d’agost, i com a homenatge als Catalans de la Serra de Pàndols, ara…la Independència!!!

NOTA: Post penjat al DGS, el 8.8.2012

A L'UCE DE PRADA, NO HI PODEU FALTAR!!!!

del 16 al 24 d’agost del 2011

La Universitat Catalana d'Estiu se celebra a Prada, a la comarca del Conflent (Catalunya Nord), des de fa quaranta-tres anys i ha estat sempre un espai de llibertat i de trobada d'estudiants, professors, professionals, especialistes, polítics i assistents en general dels vuit territoris que conformen els Països Catalans: l'Alguer, Andorra, el Carxe, el Principat de Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià. Durant nou dies intensos Prada acull una de les manifestacions culturals de més pes i projecció de Catalunya Nord i s'hi poden sentir tots els accents de la nostra llengua.

És una universitat oberta a tothom: els més menuts, fins a catorze anys, van a l'Esplai; de quinze a disset anys van a la Universitat Jove; i de divuit en endavant (sense cap límitació d'edat) participen als cursos, seminaris, jornades, tallers, debats, actes commemoratius, homenatges, excursions, espectacles de teatre, música clàssica, música tradicional, rock, cançó i cinema.

Els que hi van per primera vegada hi tornen, i els que ja hi han anat saben què és sentir-se part dels Països Catalans, als peus del massís del Canigó.

LA CRIDA

Acaben d'emetre un reportatge sobre la Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana. Un grup activista que va tenir un rol important al llarg dels anys 80 i primers 90.

Personalment, hi vaig col.laborar entre el 1983 i el 1986. No vaig assistir, doncs, a l'Acte del Camp Nou, i de fet, vaig entrar després del fracàs de la Monumental i del merder on es va veure embolicat el músic Mikis Theodorakis.

Recordo que vaig fer les Rutes de la Vall d'Aran i de la Catalunya Nord. Amb ella vaig assistir per primera vegada, el 1983, a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent. Més endavant, vaig participar a la Comissió Ecològica, a la de la Normalització Lingüística i a l'Antirepressiva. Sempre com a activista de base, vaig replantar arbres al Garraf, vam portar a terme les accions per la normalització del català al Sears de la Diagonal (avui en dia del Corte Inglés), a l'Estació de Sants, i a l'Aeroport del Prat. Va ser en aquesta darrera acció, on un poli nazi ecspanyol em va fotre un clatellot per l'esquena, naturalment. Recordo també haver pintat bústies de Correus -més exactament, esborrant l'estanquera- i cabines de la Telefónica. I haver format part de l'equip de seguretat de la Conferència de Nacions sense Estat de l'Europa Occidental -i és que encara érem en la Guerra Freda. Un dels actes que més em va agradar.

Tràiler del documental "La Crida, Història d'una resposta" from Zeba Produccions on Vimeo.

Va ser precisament quan em vaig implicar en la comissió anti-repressiva, sobretot arran de les detencions del mes de gener del 85 a Puigcerdà, i d'altres de posteriors, que vaig començar a interessar-me per opcions més polítiques, com el Moviment de Defensa de la Terra (MDT), al qual acabaria integrant-m´hi el mes de setembre del 86.

En els anys següents, alguns dels principals dirigents de la Crida, van fer el pas cap a opcions polítiques de l'establishment, i alguns d'ells van tenir un paper prou important, com és públic i notori. He de dir que mai vaig acabar de lligar amb la filosofia política de la Crida. Això de parar l'altra galta quan t'estomaquen l'una, no va amb mi. Una de les coses que em treia més de polleguera, era la dinàmica aquella de les personalitats, en referència a que sovint allò que importava era si eres conegut o sobretot re-conegut, o si pel contrari eres un mitja-merda. I naturalment, la sospita sempre permanent de la connexió amb Palau.

Però tot i això, va ser un període del qual encara guardo amistats, com les germanes Escútia i d'altres, i que em va permetre sociabilitzar en el món de l'independentisme activista. També vaig aprendre a llegir críticament la premsa, a adonar-me de la importància i de la dimensió de la manipulació mediàtica i de com els partits polítics, juguen amb els sentiments i els anhels de la gent. I naturalment, a organitzar accions de denúncia, el més mediàtiques possibles i a tenir preparats els mecanismes de defensa -jurídica, econòmica i política- per fer front a les conseqüències d'enfrontar-se als ecspanyols.

La fi de la Crida, sincerament, la vaig considerar vergonyant. Però segurament, inevitable. Molts dels seus antics dirigents es trobaven sòlidament instal.lats en el poder polític o en les seves rodalies. I en aquest context, una associació activista feia nosa. També és possible que les persones que havien de rellevar els fundadors no se n'ensortisissin, o que algú els posés tots els pals a les rodes possibles, fins i tot des de dins.

Però ningú no dubta que va jugar un paper important en la sensibilització dels joves que als primers anys 80 vam sortir de l'ou, en un món trasbalsat per la Guerra de l'Afganistan, la revolució iraniana, la guerra de les Malvines-Falkland, el fenomen de Solidaritat a Polònia, la revolució sandinista, la vaga de Fam dels presos de l'IRA, l'arribada al poder dels neonacionalistes ecspanyols dels PSOE i l'aparició dels GAL, l'apogeu pujolista-roquista-reformista, la crisi econòmica, l'increment de l'atur, la SIDA, etc. Un món on encara es pensava en termes de guerra freda, i on no existia ni Internet -si més no a nivell popular-, ni els mòbils -o eren uns trastos prehistòrics-, ni els viatges low cost, i on sortir del país, encara era tot una aventura, perquè no érem part de la Comunitat Econòmica Europea, encara.

Sí, m´ha sortit un post una mica melangiós, però bé, de vegades, toca.

ENTREVISTA A "NACIÓ DIGITAL" (19.08.2010)

Josep Sort: «El 2009 fou l'any zero de la independència»

Gemma Aguilera/Prada de Conflent

L'any 2009 va ser un any clau per a Catalunya, perquè “es van posar les bases del procés d'independència amb un seguit d'esdeveniments clau, entre els quals les consultes sobiranistes als municipis i el naixement de Reagrupament”. Així ho assegura Josep Sort (Barcelona, 1964) en el llibre El Moment Zen, la independència des de la xarxa 2009, un recull dels posts d'aquest professor i investigador de la Universitat Ramon Llull en el seu blog http://josepsort.blogspot.com , que a més, milita en l'independentisme social i polític des de la dècada dels vuitanta. El llibre ha estat presentat a Prada i el pròleg és a càrrec d'Agustí Barrera.

Per a Josep Sort, Catalunya pot tenir un moment zen de l'independentisme, és a dir, un moment de canvi radical per prendre decisions reflexionades i tranquil·les, sense estirabots, “si s'aconsegueix la unitat i tenim prou força per aconseguir decidir, o com a mínim, influir políticament en el rumb del país, deixant de banda la política de carxofa, de declaracions i contradeclaracions buides de contingut”.

La unitat a què es refereix l'autor del llibre té múltiples possibilitats, si bé cal un mínim d'unitat entre les formacions que es mostren partidàries de la declaració unilateral d'independència des del Parlament: “hi ha sectors d'ERC i de CiU, les seves bases, que empenyen aquestes formacions cap a a aquesta postura, i tenim Reagrupament, Solidaritat Catalana i Suma Independència. Doncs d'aquests tres darrers grups, com a mínim hi hauria d'haver unitat entre dos”, sentencia Sort. En tot cas, veu “difícil” que CiU i ERC s'acostin a aquest plantejament unitari.

Per a Josep Sort, el procés que cal seguir per a assolir la independència passa, abans que per fer una consulta sobiranista, per declarar al Parlament de Catalunya la independència. “Primer cal tenir 68 diputats disposats a fer-ho, aquesta és la primera batalla, i després ja prepararíem un referèndum. Però ara, amb la legislació espanyola actual, l'únic referèndum possible és el de les eleccions catalanes, que els ciutadans votin com si es tractés d'un referèndum”, sentencia l'autor.

Diu Sort que ara es pot viure un moment zen per a l'independentisme. Però al seu entendre ja se'n va viure un altre quan “Joan Carretero va deixar ERC, i amb serenor i tranquil·litat, va començar a parlar-se de Reagrupament i del camí relfexionat cap a l'Estat català”.

"EL MOMENT ZEN" A LES LLIBRERIES (2n anunci)

Continua la distribució per les llibreries del país del meu darrer llibre El Moment Zen. La Independència des de la xarxa (2009). El llibre també es pot adquirir per la xarxa, anant a l’adreça web (www.lulu.com).

Al llarg de les properes setmanes també es faran diverses presentacions, amb l’ajuda d’amics i companys, en ciutats i pobles del país.

També es podrà trobar en algunes parades de llibres, com per exemple a la de la Universitat Catalana d’Estiu, de Prada de Conflent, entre el 16 i el 25 d’agost.

Precisament a l'UCE es farà una presentació, concretament el 18 d'agost a les 18 hores, al Tendal. (Facebook)

El Moment Zen és un recull de posts que vaig publicar al llarg de l’any 2009 en aquest modest i humil bloc. I el seu preu és de 15 euros!

De moment les llibreries on es pot trobar són:

- Laie CCCB (la llibreria del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), carrer Montealegre, 5 , de Barcelona

- Llibreria Medios, carrer Valldonzella, 7, de Barcelona.

- Llibreria Documenta, carrer Cardenal Casanyes 4, de Barcelona.

- Llibreria Ona, Gran Via de les Corts Catalanes, 654 de Barcelona.

- La Central, carrer Mallorca, 237 de Barcelona

- Laie Pau Claris, carrer Pau Claris, 85 de Barcelona

- La Central Raval, carrer Elisabets 6, de Barcelona.

- Llibreria Catalonia, Ronda de Sant Pere, 3 de Barcelona

- Robafaves, carrer Nou, 9 de Mataró

- Llibreria El Set-ciències, carrer de Josep Anselm Clavé, 9 d'Arenys de Mar

- Llibreria Catalana, Plaça Joan Payrà, 7 de Perpinyà

- La Tralla, carrer de la Riera, 5 de Vic

Atenció: NO el trobareu a la Casa del Libro del Passeig de Gràcia.

"EL MOMENT ZEN" A LES LLIBRERIES

Ha començat la distribució per les llibreries del país del meu darrer llibre El Moment Zen. La Independència des de la xarxa (2009). El llibre també es pot adquirir per la xarxa, anant a l’adreça web (www.lulu.com).

Al llarg de les properes setmanes també es faran diverses presentacions, amb l’ajuda d’amics i companys, en ciutats i pobles del país.

També es podrà trobar en algunes parades de llibres, com per exemple a la de la Universitat Catalana d’Estiu, de Prada de Conflent, entre el 16 i el 25 d’agost.

Precisament a l'UCE es farà una presentació, concretament el 18 d'agost a les 18 hores, al Tendal.

El Moment Zen és un recull de posts que vaig publicar al llarg de l’any 2009 en aquest modest i humil bloc. I el seu preu és de 15 euros!

De moment les llibreries on es pot trobar són:

- Laie CCCB (la llibreria del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), carrer Montealegre, 5 , de Barcelona

- Llibreria Medios, carrer Valldonzella, 7, de Barcelona.

- Llibreria Documenta, carrer Cardenal Casanyes 4, de Barcelona.

- Llibreria Ona, Gran Via de les Corts Catalanes, 654 de Barcelona.

- La Central, carrer Mallorca, 237 de Barcelona

- Laie Pau Claris, carrer Pau Claris, 85 de Barcelona

- La Central Raval, carrer Elisabets 6, de Barcelona.

- Llibreria Catalonia, Ronda de Sant Pere, 3 de Barcelona

- Robafaves, carrer Nou, 9 de Mataró

- Llibreria El Set-ciències, carrer de Josep Anselm Clavé, 9 d'Arenys de Mar

Atenció: NO el trobareu a la Casa del Libro del Passeig de Gràcia.

REAGRUPAMENT ES PRESENTA A NOVA YORK

El proper dia 31 d'octubre, Reagrupament es presentarà a la ciutat de Nova York. A l'acte hi participaran el Professor Emèrit de la Universitat de Columbia, Dr. Alexander Alland, el catedràtic de la Universitat de Princeton, Carles Boix, i Salvador Garcia, impulsor del Col.lectiu Emma. La presentació anirà a càrrec de Jaume Soler.

Em fa una enorme il.lusió la presència del Dr. Alland. El conec a ell i a la seva dona, Sònia, perquè en els darrers anys coïncidim a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent. Tots dos, l'Àlex i la Sònia, malgrat la seva avançada edat, exhibeixen una energia inesgotable, i tenen un interès per assistir a totes les xerrades i conferències que s'hi fan. Normalment els veus assegut, ell, i dreta, ella, al costat de la megafonia per tal de no perdre's cap paraula.

El professor Alland és un antropòleg de gran renom. Els seus estudis se centren en els moviments socials de protesta i en la identitat. En un post anterior ja m'hi vaig referir a la seva obra. El podeu llegir aquí. La Sònia és una col.laboradora seva incansable, d'una gran energia.

El video que acompanya aquest post és una entrevista de l'any 2007, feta pels companys de NetTV.Cat, precisament durant l'edició de l'UCE d'aquell any.

Amb aquest acte de presentació, Reagrupament dóna compliment a un dels seus objectius fundacionals: impulsar la internacionalització de la lluita per la Independència de Catalunya. I no se m'ocorre cap lloc millor que la ciutat global per definició, Nova York.

L'acte tindrà lloc a 6 East 87th Street (entre Madison Ave. i la 5th Ave), el dissabte, 31 d'octubre a les 12.00 hores.

Com és habitual, després dels ponents hi haurà un col.loqui.

Per a més informació: salvador.garciaruiz@gmail.com

PER SI US INTERESSA...

La meva intervenció a l'acte "Cap a la Unitat Independentista" celebrat a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent, el 22 d'agost.

DES DE L'UCE DE PRADA

M'hauria agradat fer una crònica abans d'aquests cinc dies passats a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent. Però la intensa activitat que s'hi desenvolupa, tant a nivell d'activitats lectives, socials, d'amistat, d'oci, etc. ... així com una inoportuna avaria de la xarxa que es va allargar unes quantes hores -feliçment arranjada- m'ho ha impedit. I ara, quan estic a punt de tornar cap a casa, tinc el cotxe embotit de maletes, revistes, productes típics, etc. he trobat un moment per fer aquest breu post, in situ.

Ahir vam fer l'acte de Reagrupament al qual us convidava en el post anterior. Penso que va ser un èxit rotund. L'assistència va ser massiva, i fins i tot va comptar amb alguna sorpresa inesperada. L'únic però va ser la calor que vam haver de suportar les dotzenes de persones que compartíem l'aula i el passadís adjacent.

En definitiva, el resultat va en la línia dels obtinguts en les darreres convocatòries, on l'assistència de catalans i catalanes ha estat massiva, i que assenyala que anem pel bon camí. La comparació en la resposta amb la obtinguda per exemple, el dia anterior, pel Joan Puigcercós, no admet cap dubte. Vam arrassar. I fins i tot jo diria que també vam aconseguir més gent que un altre crac, que també va omplir a rebentar, com és l'Alfons López Tena, que va ser convidat per la Joventut Nacionalista de Catalunya, també, el dia anterior.

Malauradament no tinc fotos a hores d'ara de l'acte (no es pot anar a la processó i tocar campanes a l'hora, que deien). Però segur que molts altres companys i companyes en van fer i les podreu veure en els seus blocs i webs.

Des de Prada, per poques hores, una salutació.

HI ESTÀS CONVIDAT

D'aquí a unes poques hores, agafaré el cotxe i em plantaré a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent. Segons el Google Maps, m'hi separen 237 kms. si hi vaig per l'AP-7 o 211 si hi vaig pel Túnel del Cadí. Tanmateix, la durada del trajecte és menor per la primera, 2 hores i 37 minuts contra les 2 hores i 54 minuts de la segona. Això sense aturades, naturalment.

Ja he escrit en altres posts, la importància que jo dono a aquesta cita. Per la qual cosa no hi tornaré a insisitir. Sí que vull convidar-vos a assistir a un acte en el qual se m'ha demanat que hi participi, i que jo he acceptat amb molt de gust.

Organitzat pel Partit Republicà Català (PRC), l'acte porta per nom Cap a la Unitat Independentista, i comptarà amb un seguit d'intervencions que penso que poden ser de gran interès.

La presentació anirà a càrrec de l'Agustí Soler, i com a ponents intervindrem en Carles Bonaventura, la Rut Carandell, en Jaume Renyer, el Toni Strubell i una servidora de vostès. Penso que tots nosaltres tenim moltes coses a dir. Així, doncs, m'agradaria comptar amb el màxim nombre de lectors del BGS, de manera que per una vegada substituíssim la relació digital, per una de presencial.

Vull agrair especialment a la gent del PRC l'haver-me convidat. Ja ho van fer l'any passat en un altre acte, i ara hi han tornat. Potser la meva intervenció els va agradar tant que han ensopegat de nou amb mi (eheheheh). Companys, molt agraït!

Se m'oblidava! L'acte tindrà lloc el proper DISSABTE, 22 d'Agost, a les 17 hores, en el marc de l'UCE, naturalment.

VÍDEOS, ENTRE L'ESTIU I L'ENYORANÇA

Tot navegant, he trobat aquests dos youtubes que no he pogut més que penjar-los, per fer-ne difusió.



El primer és un recull d'imatges de la darrera sessió, la 40ena, de la Universitat Catalana d'Estiu, a la qual hi vaig assistir de forma intermitent. Hi surten coneguts meus. Suposo que està fet per la pròpia gent de l'UCE. És un document interessant, sobretot després de sentir a la Cloenda, les paraules del conseller Ernest "Tete" Maragall, on anunciava per a la propera edició, "foc nou". Ja és públic que l'actual rector, dimiteix, i no se sap ben bé qui el substituirà. Caldrà esperar al mes d'octubre. Segurament no serà l'únic alt càrrec que marxarà. Persones amb una intensíssima vinculació a l'UCE des de fa anys, sembla que també se n'aniran, o això és el que es comentava al menjador a l'hora dels àpats (i més coses que no goso dir, perquè no les tinc contrastades, i no vull ficar la pota). Això sí, en Tete va assegurar el futur per als propers quaranta anys... però quin futur?



El segon vídeo m'ha omplert d'enyorança i un punt de tristesa. És un vídeo en record d'en Ramon Barnils, un periodista cabdal, mort ara fa uns anys. Pertanyia a una espècie política cada cop més en extinció, els anarco-independentistes. Quantes nits, tardes i matins vaig gaudir de les seves intervencions provocatives i contundents. I com vaig admirar el seu enfrontament amb l'establishment roquista de Catalunya Ràdio, sobretot quan participava en el mític programa El lloro, el moro, el mico i un senyor de Puerto Rico! Realment a les noves fornades de joves que han crescut sota l'impacte dels grandes hermanos, els buenafuentes i els sardà, els ben bé els planyo, que no sàpiguen res de tot això. Però segurament a ells els importa un rave. Ja se sap que el presentisme ho domina tot, i el que va passar fa dos anys o un, a hores d'ara ja és percebut com a vell. Ja s'ho faran. Jo em quedo amb els records de quan convidava en Ramon a la Facultat d'Història de la UB, en la meva etapa de militància a l'Assemblea d'Estudiants Independentistes d'Universitat (AEIU). No sempre coincidíem políticament. Per dir-ho suaument, divergíem pel que feia a l'estratègia d'unitat o la reunificació nacional. Però és clar, no sempre es pot coincidir en tot, oi?

Una de les darreres anècdotes que li conec és aquella deliciosa que protagonitzà ni més ni menys que a la Universitat Ramon Llull, quan, referint-se a en Duran i Lleida, aka Duran i Ecspanya, li etzibà, "Tu, Duran, ets cristià de cintura cap amunt i demòcrata de cintura cap avall". Una gran lliçó de l'estil Barnils de tractar els politicastres! Sí, senyor!

40 ANYS DE LA UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU

Demà comença la 40ena edició de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada del Conflent. Es tracta d'una efemèride digna de celebrar-se. Per això convido tothom a anar-hi o passar-se ni que sigui només un, dos o tres dies. Com ja vaig escriure en un post anterior, la primera vegada que hi vaig anar va ser en l'edició del 83, no sóc, doncs, dels de la primera fornada, la dels anys 68 i 69, encara sota el franquisme. Ni tampoc dels de la transició (anys 76-79). Però déu n'hi do. En aquests vint-i-cinc darrers anys -si bé en bastant he fet campana- els canvis en el seu funcionament han estat enormes, alguns positius, d'altres no tant. Però en el balanç final, penso que l'UCE ha aconseguit adaptar-se a la nova conjuntura, sense perdre excessivament el seu valor afegit, que la fa ser diferent de tota la resta d'universitats d'estiu posteriors, incloses aquelles adreçades explícitament a enfonsar-la.

Per força s'ha potenciat el seu component acadèmic. I això és bo, naturalment. Tanmateix, no estic d'acord amb aquelles opinions, suposadament neutrals, que contraposen el vessant acadèmic al vessant reivindicatiu. Precisament allò que té de propi l'UCE és aquest caràcter reinvindicatiu, d'aposta per anar sempre més enllà, a la recerca d'una fita transformadora que naturalment mai s'acabarà assolint. Però el que importa és el camí. UCE és a l'hora el punt d'arribada del curs polític anterior i el punt de sortida del nou curs polític. S'hi fa balanç i a l'ensems s'anuncia el que vindrà.

I és també lleure, oci, i barra lliure per relacionar-se amb amistats conegudes o noves, que després perduren o no, sempre tenint present que les condicions que s'hi donen, difícilment són exportables quan cadascú retorna al seu lloc d'origen.

La Xarxa de Blocs Sobiranistes
De l'edició d'enguany, voldria destacar dues activitats, particularment. O tres. Si bé, en general, totes les activitats que s'hi fan són dignes de destacar.

La primera és la Jornada de Blocaires dels Països Catalans que tindrà lloc el 19 d'agost, al llarg de tot el dia, organitzada per la Xarxa de Blocs Sobiranistes. S'hi celebraran dues activitats. La primera, de 9 a 12, una xerrada-col.loqui sobre Blocs, llibertat d'expressió, política i futur de la democràcia i el sobiranisme amb les noves tecnologies, i on intervindran tres ponents.

La segona serà, un Taller de Blocs, on s'ensenyarà a fer-ne i s'explicaran trucs, funcionament, etc. Aquesta activitat tindrà lloc entre les 15 i les 17 hores i anirà a càrrec de l'Octavi Fornés.

Camins cap a la Independència

L'altra activitat, més que recomanar-la, us hi convido. Es tracta de la taula rodona, o fòrum obert que tindrà lloc cap al final de l'edició d'enguany, el dia 23 d'agost a les 18.00 hores.

Porta per títol Camins cap a la Independència, i hi intervindran l'Agustí Soler (foto), president del Partit Republicà Català (PRC), en Carles Bonaventura, secretari general del PRC, en Josep Ferrer (Congrés per la Sobirania), i co-fundador del PSAN) i una servidora de vostès.

Penso que serà una bona oportunitat per debatre i sobretot proposar iniciatives o projectes per tirar endavant en el nou calendari polític. Per això us recomano molt fermament que hi assistiu i d'aquesta manera la podrem fer petar, no de forma virtual, sinó cara a cara.

Una possible activitat encara no lligada del tot és una presentació-express del Bloc Gran del Sobiranisme. Una iniciativa que amb tot just un mes de vida, ja ha arribat als 20.000 accessos. Ja us aniré informant al respecte.

Finalment, també animo a aquells interessats en la història, a seguir les sessions del Curs d'Història de Catalunya que tindrà lloc al llarg de tots els dies de 10 a 12 hores, organitzat per l'Associació Conèixer Catalunya, i impartit per la Magda Cuscó. Al final del curs es repartirà un Certificat d'Assistència convalidable amb crèdits de lliure eleccions d'algunes universitats públiques.